Bora (vent)
.jpg)
La bora és un vent catabàtic que bufa del nord al nord-est al mar Adriàtic, Croàcia, Itàlia, Grècia, Eslovènia i Turquia. El seu nom deriva de la mitologia grega: Boreas/Βορέας, el vent del nord.
Característiques
[modifica]La bora és molt canviant; sovint s'experimenta a Dalmàcia, Ístria, el litoral d'Eslovènia, Trieste, i la resta de la costa adriàtica est. Bufa a ràfegues. És un vent més comú durant l'hivern, quan les altes pressions polars se situen sobre les muntanyes cobertes de neu de l'altiplà interior darrere de les muntanyes dinàriques i una zona de baixa pressió es troba més al sud sobre el més càlid mar Adriàtic. A mesura que l'aire es va fent més fred i dens, a la nit, la bora s'incrementa. La seva temperatura inicial és tan baixa que fins i tot amb l'escalfament produït per la baixada de la muntanya arriba fred a la costa.[1]
La zona on la bora bufa més fort és a les muntanyes Velebit de Croàcia, on amb freqüència afecta el trànsit rodat. El 15 de març de 2006 arribà a la velocitat de 235 km/h a l'illa Pag.
Referències
[modifica]- ↑ v. Hann 1903.
Bibliografia
[modifica]- Hann, Julius. (1903). Handbook of Climatology (Robert DeCourcy Ward, tr.). New York: MacMillan. OCLC 3592809.
Enllaços externs
[modifica]
- Vents locals mediterranis Arxivat 2007-09-22 a Wayback Machine..
- Nom dels vents.
- Il Libro della Bora. Arxivat 2008-11-19 a Wayback Machine.