Vés al contingut

Litiasi renal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Càlculs renals)
Plantilla:Infotaula malaltiaLitiasi renal
Instrument ultrasònic i càlcul renal. modifica
Tipuscàlcul i urolitiasi Modifica el valor a Wikidata
Especialitaturologia i nefrologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11GB70.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10N20 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9592.0, 592.1 i 592.9 Modifica el valor a Wikidata
CIAPU95 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0125845 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB11346 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000458 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine437096 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKurinary-tract-stones-urolithiasis Modifica el valor a Wikidata
MeSHD007669 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0022650 Modifica el valor a Wikidata
Litiasi al calze menor d'un ronyó

La litiasi renal és un trastorn que afecta el sistema urinari on es formen càlculs de característiques molt diverses en el ronyó o en les vies urinàries.[1] És deguda a la cristal·lització i precipitació de compostos de l'orina.[2] El seu origen pot ser de naturalesa congènita, hereditària,[3] adquirida o multifactorial.[4] La dieta sovint té un paper important en la seva gènesi.[5]

La litiasi renal pot rebre molts noms depenent del lloc on es produeix la deposició dels càlculs: litiasi calicilar (calze),[6] pièlica (pelvis renal), ureteral (urèter),[7] ureteral proximal,[8] vesical (bufeta urinària)[9] i uretral (uretra).[10]

Genètica

[modifica]

En la majoria de les anomalies metabòliques causants de càlculs renals existeix una predisposició genètica.[11] A banda d'això, ara per ara s'han descrit mutacions en més de 30 gens, entre ells el SLC26A1,[12] associades amb el desenvolupament de nefrolitiasi i que expliquen a prop d'un 15% de totes les litiasis renals. Els estudis genòmics es consideren crucials en la recerca de futurs tractaments individualitzats per les persones amb aquesta patologia litiàsica.[13]

Signes i símptomes

[modifica]

Els càlculs poden quedar-se travats en el ronyó, en un dels urèters, en la unió d'aquests amb la pelvis renal, en la bufeta urinària i en el conducte de la uretra; o bé desprendre's i anar baixant pel tracte urinari, produint la clàssica simptomatologia de dolor còlic (còlic nefrític), disúria (coïssor quan s'orina) i tenesme o signes com l'hematúria (presència de sang en l'orina) i la hiperoxalúria (presència de quantitats excessives d'oxalats en aquest líquid corporal). Algunes vegades, però, són asimptomàtics.[14] La intensitat del dolor està generalment relacionada amb la grandària del càlcul i la morfologia de les seves arestes.[15] Quan els càlculs tenen menys de 5 mm de diàmetre la seva expulsió no acostuma a ocasionar gairebé símptomes.[16]

Complicacions

[modifica]

Les complicacions més habituals de les litiasis renals són la infecció urinària bacteriana,[17] l'aparició d'una hidronefrosi amb hidroureteronefrosi acompanyant o sense[18] i, amb menor freqüència, el desenvolupament a llarg termini d'insuficiència renal crònica.[19]

Tipus de càlculs renals

[modifica]

Un càlcul renal, popularment dit pedra en el ronyó, és un fragment de material sòlid que es forma dintre del ronyó a partir de substàncies que hi ha a l'orina. Generalment, per motius diagnòstics, convé analitzar la seva composició.[20] Hi ha sis tipus principals de càlculs en els ronyons:

  • Que contenen calci: oxalat de calci (70-80% de tots els càlculs, tant en la seva forma monohidratada -whewellita- com en la dihidratada -weddellita-) i fosfat de calci (5% de tots els càlculs). El calci és un mineral que forma part de la nostra dieta normal. El calci que no és necessari per als ossos i els músculs passa als ronyons. En la majoria de les persones, els ronyons eliminen aquest calci que sobra juntament amb la resta de l'orina. Les persones que formen pedres de calci retenen aquest calci en els ronyons. El calci que no s'elimina s'uneix a altres desaprofitaments per a formar una pedra.[21] Aquesta mena de càlculs apareix en malalts que sofreixen -per exemple- hiperparatiroïdisme primari, síndrome de Donnai-Barrow amb fenotip renal,[22] malaltia de Dent[23] o neoplàsia endocrina múltiple tipus 1.[24]
  • Àcid úric: són diversos els factors que intervenen en la formació de les pedres d'àcid úric. Els principals són: orina massa àcida, hiperuricosúria[25] i flux de sortida urinari reduït. Es troben sobretot en pacients amb gota, diabetis mellitus tipus 2,[26] la síndrome de Kelley-Seegmiller,[27] malalties gastrointestinals, trastorns mieloproliferatius, pèrdua ràpida de pes corporal o en tractament quimioteràpic.[28] Constitueixen un 5-10% de tots els càlculs.[29]
  • Estruvita (fosfat amònic magnèsic hexahidrat):[30] aquests càlculs solen relacionar-se amb infeccions del tracte urinari,[31] produïdes per bacteris formadors d'ureasa.[32] Constitueixen entre el 5 i el 15% de tots els càlculs.[33] Molt sovint contenen microorganismes patògens en el seu interior i requereixen tractament quirúrgic. Es recomanable administrar antibioticoteràpia específica abans i després de la intervenció, per esterilitzar l'orina, prevenir recidives i evitar el desenvolupament d'una sèpsia d'origen urinari.[34]
  • Cistina: són poc comuns. La cistina és una de les substàncies que formen els músculs, nervis i altres parts del cos. La cistina es pot acumular en l'orina fins a formar una pedra.[35] La cistinúria primària (una malaltia hereditària autosòmica recessiva),[36] la cistinosi i la síndrome de Fanconi causen pedres de cistina. Constitueixen l'1% de tots els càlculs.[37]
  • De composició mixta: bona part dels càlculs renals estan formats per més d'un material (com a mínim un 40% d'ells), predominantment sals de calci i àcid úric.[40] Els factors dietètics influeixen en les variacions composicionals de la litiasi.[41]

La superfície de la pedra pot ser llisa o amb becs. En general són de color groc o marró[42] i tenen esquerdes amb microbombolles al seu interior que es poden detectar usant l'ecografia Doppler.[43] Els càlculs de 2,8-dihidroxiadenina[44] es veuen molt infreqüentment en individus que pateixen un dèficit congènit de l'enzim adenina-fosforibosiltranferasa.[45] Són excepcionals els càlculs d'hidròxid d'alumini, un compost present en antiàcids i productes cosmètics.[46] Alguns antibiòtics, com les cefalosporines[47] o les sulfamides, poden induir eventualment l'aparició de càlculs formats pels seus propis metabòlits.[48] El topiramat, un fàrmac antiepilèptic usat per tractar la migranya, causa acidosi metabòlica i forma pedres renals quan s'administra a altes dosis o durant un període perllongat.[49] La urolitiasi per cristalls d'urat amònic és una patologia inusual, però encara endèmica en alguns països en desenvolupament asiàtics amb una alta incidència de diarrea crònica i una dieta excessivament basada en el consum de cereals i pobre en calci i proteïnes d'origen animal.[50]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Cloutier, J; Villa, L; Traxer, O; Daudon, M «Kidney stone analysis: “Give me your stone, I will tell you who you are!”» (en anglès). World J Urol, 2015 Feb; 33 (2), pp: 157-169. DOI: 10.1007/s00345-014-1444-9. PMC: 4308647. PMID: 25465911 [Consulta: 20 setembre 2020].
  2. ↑ Gómez Ayala, AE «Litiasis renal» (en castellà). Farmacia Profesional, 2008 Feb; 22 (2), pp: 44-47. ISSN: 1578-9543 [Consulta: 18 desembre 2015].
  3. ↑ Edvardsson, VO; Goldfarb, DS; Lieske, JC; Beara-Lasic, L; Anglani, F; et al «Hereditary causes of kidney stones and chronic kidney disease» (en anglès). Pediatr Nephrol, 2013 Oct; 28 (10), pp: 1923-1942. DOI: 10.1007/s00467-012-2329-z. PMC: 4138059. PMID: 23334384 [Consulta: 27 gener 2022].
  4. ↑ Worcester, EM; Coe, FL «Nephrolithiasis» (en anglès). Prim Care, 2008 Jun; 35 (2), pp: 369-391, vii. DOI: 10.1016/j.pop.2008.01.005. PMC: 2518455. PMID: 18486720 [Consulta: 4 setembre 2020].
  5. ↑ Manfredini, R; De Giorgi, A; Storari, A; Fabbian, F «Pears and renal stones: possible weapon for prevention? A comprehensive narrative review» (en anglès). Eur Rev Med Pharmacol Sci, 2016; 20 (3), pp: 414-425. ISSN: 2284-0729. PMID: 26914114 [Consulta: 6 febrer 2022].
  6. ↑ Gross, AJ; Knipper, S; Netsch, C «Managing caliceal stones» (en anglès). Indian J Urol, 2014 Gen-Mar; 30 (1), pp: 92–98. DOI: 10.4103/0970-1591.124214. PMC: 3897062. PMID: 24497690 [Consulta: 19 setembre 2020].
  7. ↑ Smith, RD; Sha, M; Patel, A «Recent advances in management of ureteral calculi» (en anglès). F1000 Med Rep, 2009 Jul 8; 1, pp: 53. DOI: 10.3410/M1-53. PMC: 2948312. PMID: 20948727 [Consulta: 19 setembre 2020].
  8. ↑ Stein, C «Conducta en Litiasis Ureteral Proximal» (en castellà). Medwave, 2004 Gen; 4 (1), págs: 8. ISSN: 0717-6384 [Consulta: 18 febrer 2022].
  9. ↑ Malladad, N; Manjunath, DA; Anil, R; Radhakrishna, V «Clinical study and management of vesical calculus» (en anglès). Int J Surg, 2018; 5 (4), pp: 1-5. DOI: 10.18203/2349-2902.isj20180964. ISSN: 2349-3305 [Consulta: 19 setembre 2020].
  10. ↑ Rogalskyi, V «Urethral calculus» (en anglès). Radiopaedia, 2019; Jul 21, rID65869, pàgs: 3 [Consulta: 1r gener 2021].
  11. ↑ Moretto Dos Santos, F; Krampe Peres, A; Mandotti, MR; Batista Peres, LA «Metabolic investigation in patients with nephrolithiasis» (en anglès). Einstein (Sao Paulo), 2017 Oct-Des; 15 (4), pp: 452-456. DOI: 10.1590/S1679-45082017AO4029. PMC: 5875159. PMID: 29267427 [Consulta: 6 maig 2022].
  12. ↑ Gee, HY; Jun, I; Braun, DA; Lawson, JA; et al «Mutations in SLC26A1 Cause Nephrolithiasis» (en anglès). Am J Hum Genet, 2016 Jun 2; 98 (6), pp: 1228-1234. DOI: 10.1016/j.ajhg.2016.03.026. PMC: 4908148. PMID: 27210743 [Consulta: 6 maig 2022].
  13. ↑ Vasudevan, V; Samson, P; Smith, AD; Okeke, Z «The genetic framework for development of nephrolithiasis» (en anglès). Asian J Urol, 2017 Gen; 4 (1), pp: 18-26. DOI: 10.1016/j.ajur.2016.11.003. PMC: 5730897. PMID: 29264202 [Consulta: 6 maig 2022].
  14. ↑ Boix Gras, C; López-Torres Hidalgo, J; Álvarez Dumont, L; Vázquez Céspedes, MC; et al «Litiasis Renal» (en castellà). Rev Clin Med Fam, 2007 Jun 1; 2 (1), pp: 32-38. ISSN: 2386-8201 [Consulta: 18 desembre 2020].
  15. ↑ Borofsky, M «Why Do Kidney Stones Cause Pain?» (en anglès). Kidney Stone Evaluation and Treatment Program, University of Chicago, 2015; Jun, pàgs: 10 [Consulta: 20 setembre 2020].
  16. ↑ Preminger, GM «Cálculos urinarios (Nefrolitiasis, piedras, urolitiasis)» (en castellà). Manual MSD (Versión profesional). Merck Sharp & Dohme Corp, 2018; Mar (rev), pàgs: 6 [Consulta: 11 juny 2020].
  17. ↑ Tavichakorntrakool, R; Prasongwattana, V; Sungkeeree, S; Saisud, P; Sribenjalux, P; et al «Extensive characterizations of bacteria isolated from catheterized urine and stone matrices in patients with nephrolithiasis» (en anglès). Nephrol Dial Transplant, 2012 Nov; 27 (11), pp: 4125-4130. DOI: 10.1093/ndt/gfs057. ISSN: 1460-2385. PMID: 22461670 [Consulta: 18 gener 2022].
  18. ↑ Thotakura, R; Anjum, F «Hydronephrosis And Hydroureter» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Des 8; NBK563217 (rev), pàgs: 6. PMID: 33085364 [Consulta: 18 gener 2022].
  19. ↑ Keddis, MT; Rule, AD «Nephrolithiasis and loss of kidney function» (en anglès). Curr Opin Nephrol Hypertens, 2013 Jul; 22 (4), pp: 390-396. DOI: 10.1097/MNH.0b013e32836214b9. PMC: 4074537. PMID: 23736840 [Consulta: 18 gener 2022].
  20. ↑ Gràcia-Garcia, S; Millán-Rodríguez, F; Rousaud-Barón, F; Montañés-Bermúdez, R; Angerri-Feu, O; Sánchez-Martín, F; et al «Por qué y cómo hemos de analizar los cálculos urinarios» (en castellà). Actas Urol Esp, 2011 Jun; 35 (6), pp: 354-362. DOI: 10.1016/j.acuro.2011.01.017. ISSN: 1699-7980 [Consulta: 18 febrer 2022].
  21. ↑ Xie, B; Halter, TJ; Borah, BM; Nancollas, GH «Aggregation of Calcium Phosphate and Oxalate Phases in the Formation of Renal Stones» (en anglès). Cryst Growth Des, 2015 Gen 7; 15 (1), pp: 204-211. DOI: 10.1021/cg501209h. PMC: 4291782. PMID: 25598742 [Consulta: 18 desembre 2015].
  22. ↑ Anglani, F; Terrin, L; Brugnara, M; Battista, M; Cantaluppi, V; Ceol, M; Bertoldi, L; et al «Hypercalciuria and nephrolithiasis: Expanding the renal phenotype of Donnai-Barrow syndrome» (en anglès). Clin Genet, 2018 Jul; 94 (1), pp: 187-188. DOI: 10.1111/cge.13242. PMC: 5995642. PMID: 29532936 [Consulta: 12 abril 2022].
  23. ↑ Anglani, F; Gianesello, L; Beara‐Lasic, L; Lieske, J «Dent disease: A window into calcium and phosphate transport» (en anglès). J Cell Mol Med, 2019 Nov; 23 (11), pp: 7132-7142. DOI: 10.1111/jcmm.14590. PMC: 6815805. PMID: 31472005 [Consulta: 19 febrer 2021].
  24. ↑ Ibrahim, MN; Liem, J; ElKady, A «Multiple endocrine neoplasia type 1 (MEN1) presenting with renal stones: Case report and review» (en anglès). Radiol Case Rep, 2020 Oct 3; 15 (12), pp: 2503-2509. DOI: 10.1016/j.radcr.2020.09.037. PMC: 7533360. PMID: 33033552 [Consulta: 19 febrer 2021].
  25. ↑ MSeqDR «Hyperuricosuria» (en anglès). Human Phenotype Ontology, 2019 Jun; HP:0003149 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 20 setembre 2020].
  26. ↑ Daudon, M; Traxer, O; Conort, P; Lacour, B; Jungers, P «Type 2 diabetes increases the risk for uric acid stones» (en anglès). J Am Soc Nephrol, 2006 Jul; 17 (7), pp: 2026-2033. DOI: 10.1681/ASN.2006030262. ISSN: 1533-3450. PMID: 16775030 [Consulta: 18 desembre 2020].
  27. ↑ García Puig, J; Torres Jiménez, R «Síndrome de Kelley-Seegmiller» (en castellà). Orphanet, 2010 Abr; ORPHA:79233 (rev), pàgs: 5 [Consulta: 20 setembre 2020].
  28. ↑ Manish, KC; Leslie, SW «Uric Acid Nephrolithiasis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Jul 17; NBK560726 (rev), pàgs: 12. PMID: 32809561 [Consulta: 5 setembre 2020].
  29. ↑ Wiederkehr, MR; Moe, OW «Uric Acid Nephrolithiasis: A Systemic Metabolic Disorder» (en anglès). Clin Rev Bone Miner Metab, 2011 Des; 9 (3-4), pp: 207-217. DOI: 10.1007/s12018-011-9106-6. PMC: 4100778. PMID: 25045326 [Consulta: 18 desembre 2015].
  30. ↑ Griffith, PD «Struvite Stones» (en anglès). Kidney Int, 1978 Maig; 13 (5), pp: 372-382. DOI: 10.1038/ki.1978.55. ISSN: 1523-1755. PMID: 351265 [Consulta: 28 febrer 2022].
  31. ↑ Martín-Navarro, JA; Petkov-Stoyanov, V; Gutiérrez-Sánchez, MJ; Gordo-Flores, ME «Struvite urolithiasis with Corynebacterium urealyticum infection: A case report» (en anglès/castellà). Nefrología, 2015 Jul-Ag; 35 (4), pp: 410-411. DOI: 10.1016/j.nefro.2015.06.009. ISSN: 1989-2284. PMID: 26306961 [Consulta: 5 setembre 2020].
  32. ↑ Flannigan, R; Choy, WH; Chew, B; Lange, D «Renal struvite Stones - pathogenesis, microbiology, and management strategies» (en anglès). Nat Rev Urol, 2014 Jun; 11 (6), pp: 333-341. DOI: 10.1038/nrurol.2014.99. ISSN: 1759-4812. PMID: 24818849 [Consulta: 7 febrer 2022].
  33. ↑ Olson, ME; Nickel, JC; Costerton, JW «Infection-induced struvite urolithiasis in rats» (en anglès). Am J Pathol, 1989 Set; 135 (3), pp: 581-583. ISSN 0002-9440. PMC: 1879873. PMID: 2782383 [Consulta: 18 desembre 2015].
  34. ↑ Chan, JY; Wong, VK; Wong, J; Paterson, RF; Lange, D; et al «Predictors of urosepsis in struvite stone patients after percutaneous nephrolithotomy» (en anglès). Investig Clin Urol, 2021 Mar; 62 (2), pp: 201-209. DOI: 10.4111/icu.20200319. PMC: 7940850. PMID: 33660448 [Consulta: 28 febrer 2022].
  35. ↑ Ahmed, K; Dasgupta, P; Khan, MS «Cystine calculi: challenging group of stones» (en anglès). Postgrad Med J, 2006 Des; 82 (974), pp: 799-801. PMID: 17148700. DOI: 10.1136/pgmj.2005.044156. PMC: 2653923 [Consulta: 1r gener 2021].
  36. ↑ Rousaud, F; Lopez de Heredia, M; Gracia, S; Nunes, V; Angerri, O «Cistinuria» (en castellà). Nefrología al día, 2020; Feb 7, pàgs: 15. ISSN: 2659-2606 [Consulta: 1r setembre 2020].
  37. ↑ Sumorok, N; Goldfarb, DS «Update on cystinuria» (en anglès). Curr Opin Nephrol Hypertens, 2013 Jul; 22 (4), pp: 427-431. DOI: 10.1097/MNH.0b013e3283621c5d. PMC: 4514483. PMID: 23666417 [Consulta: 18 desembre 2015].
  38. ↑ Akıncı, N; Çakıl, A; Öner, A «Classical xanthinuria: a rare cause of pediatric urolithiasis» (en anglès). Turk J Urol, 2013 Des; 39 (4), pp: 274–276. DOI: 10.5152/tud.2013.066. PMC: 4548614. PMID: 26328123 [Consulta: 1r setembre 2015].
  39. ↑ Bernstein, A; Liszewski, MC; Drzewieckic, B «Recurrent Xanthine Stone Formation in a Lesch-Nyhan Patient: A Case Report» (en anglès). World Journal of Nephrology and Urology, 2017 Oct; 6 (3-4), pp: 29-31. ISSN: 1927-1247 [Consulta: 1r setembre 2020].
  40. ↑ Illade Fornos, A; Díez Bandera, R: Bouzas Sierra, R; Méndez Rodríguez, R; et al «Aproximación a la composición química de las litiasis renales mediante el uso de Tomografía Computerizada Multi Detector (TCMD)» (en castellà). 34 Congreso de la Sociedad Española de Radiología Médica [Internet], 2018; Nov 22, pàgs: 10 [Consulta: 2 setembre 2020].
  41. ↑ Grases, F; Costa-Bauza, A; Prieto, RM «Renal lithiasis and nutrition» (en anglès). Nutr J, 2006 Set 6; 5, pp: 23. DOI: 10.1186/1475-2891-5-23. PMC: 1586208. PMID: 16956397 [Consulta: 19 setembre 2020].
  42. ↑ Barceló, P; Vila, R «Estructura de los cálculos renales. Metodología de estudio» (en castellà). Revista de la Sociedad Española de Diálisis y Trasplante, 1996; 17 (1), pp: 19-22. ISSN: 1886-2845 [Consulta: 1r setembre 2020].
  43. ↑ Simon, JC; Holm, JR; Thiel, J; Dunmire, B; et al «Evidence of Microbubbles on Kidney Stones in Humans» (en anglès). Ultrasound Med Biol, 2020 Jul; 46 (7), pp: 1802-1807. DOI: 10.1016/j.ultrasmedbio.2020.02.010. PMC: 7293935. PMID: 32245546 [Consulta: 27 gener 2022].
  44. ↑ PubChem «2,8-Dihydroxyadenine» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2020 Set 15; CID 92268 (rev), pàgs: 21 [Consulta: 19 setembre 2020].
  45. ↑ Bollee, G «Deficiencia de adenina fosforribosiltransferasa» (en castellà). Orphanet, 2019 Ag; ORPHA:976 (rev), pàgs: 5 [Consulta: 19 setembre 2020].
  46. ↑ Cakıroglu, B; Dogan, AN; Tas, T; Gozukucuk, R; Uyanik, BS «A Case of Recurrent Renal Aluminum Hydroxide Stone» (en anglès). Case Rep Urol, 2014; Jun 9, pp: 212314. DOI: 10.1155/2014/212314. PMC: 4070326. PMID: 25013740 [Consulta: 28 febrer 2022].
  47. ↑ Wang, F; Nie, W; Wang, Z; Tian, S; Dong, J «Cefazolin sodium pentahydrate cause urolithiasis: a case report and literature review» (en anglès). J Surg Case Rep, 2022 Abr 11; 2022 (4), pp: rjac115. DOI: 10.1093/jscr/rjac115. PMC: 9004477. PMID: 35422990 [Consulta: 30 abril 2022].
  48. ↑ Roedel, MM; Nakada, ST; Penniston, KL «Sulfamethoxazole-induced sulfamethoxazole urolithiasis: a case report» (en anglès). BMC Urol, 2021 Set 17; 21 (1), pp: 133. DOI: 10.1186/s12894-021-00894-5. PMC: 8447800. PMID: 34535099 [Consulta: 7 febrer 2022].
  49. ↑ Salek, T; Andel, I; Kurfurstova, I «Topiramate induced metabolic acidosis and kidney stones – a case study» (en anglès). Biochem Med (Zagreb), 2017 Jun 15; 27 (2), pp: 404-410. DOI: 10.11613/BM.2017.042. PMC: 5493179. PMID: 28694730 [Consulta: 28 febrer 2022].
  50. ↑ Chou, YH; Huang, CN; Li, WM; Huang, SP; Wu, WJ; Tsai, CC; et al «Clinical study of ammonium acid urate urolithiasis» (en anglès). Kaohsiung J Med Sci, 2012 Maig; 28 (5), pp: 259-264. DOI: 10.1016/j.kjms.2011.11.004. ISSN: 1607-551X. PMID: 22531304 [Consulta: 6 febrer 2022].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Litiasi renal
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Litiasi_renal&oldid=33925730»