Camilo Menéndez Tolosa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCamilo Menéndez Tolosa
Biografia
Naixement8 febrer 1899 Modifica el valor a Wikidata
Santa Cruz de Tenerife (illes Canàries) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 juny 1971 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Madrid
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 10 novembre 1969 – Juan Castañón de Mena →
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967
Procurador a Corts
23 abril 1964 – 6 juny 1964
← Pablo Martín Alonso
Ministre de l'Exèrcit
20 febrer 1964 – 29 octubre 1969
← Pedro Nieto AntúnezJuan Castañón de Mena →
Cap de la Casa Militar de Franco
21 desembre 1962 – 6 març 1964
← Carlos Asensio CabanillasJosé Samaniego y Gómez de Bonilla →
Capità General de la VI Regió Militar
3 febrer 1962 – 10 desembre 1962
← Carlos Marín de Bernardo LasherasJosé Samaniego y Gómez de Bonilla →
Capità General de la VIII Regió Militar
25 febrer 1960 – 27 gener 1962
← Fermín Gutiérrez de SotoJosé Samaniego y Gómez de Bonilla →
Governador civil de la província de Santander
1950 – 1953
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 5 abril 1952
Director general Institut Nacional de Previsió
1948 – 1950 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMilitar
PartitFE de las JONS
Membre de
Carrera militar
Lleialtat Regne d'Espanya
República Espanyola
Bàndol Nacional
Dictadura franquista
Branca militar Exèrcit de Terra
Rang militar Capità General
Comandant de (OBSOLET)IV Divisió de Navarra
ConflicteGuerra del Rif
Guerra Civil Espanyola
Premis

Camilo Menéndez Tolosa (Santa Cruz de Tenerife, 8 de febrer de 1899 - Madrid, 19 de juny de 1971) va ser un militar espanyol que va ocupar importants càrrecs en el règim del General Franco.

Biografia[modifica]

Carrera militar[modifica]

Va ingressar en l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo l'any 1914, ampliant estudis a Saint Cyr (França). Va ser un dels primers oficials de la Legió Espanyola.[1] Ferit en dues ocasions durant la guerra del Rif, ascendeix a l'ocupació de comandant per mèrits de guerra en 1926.

Durant la Segona República Espanyola s'acull a la coneguda com Llei Azaña, la qual cosa va suposar el seu retir forçós amb ocupació de comandant. Participaria en la Guerra Civil Espanyola, combatent en la IV Divisió de Navarra a les ordres de Camilo Alonso Vega.

Franquisme[modifica]

Finalitzada la contesa, va aconseguir la graduació de coronel, és designat cap del Regiment d'Infanteria Immemorial del Rei n. 1, de guarnició en Madrid (1940-1948). En 1954 ascendeix a general de divisió estant al capdavant de l'11a Divisió i després de la 62a de guarnició a Pamplona. Governador militar del Camp de Gibraltar entre 1957 i 1959, el 28 de novembre de 1959 va ascendir a l'ocupació de Tinent General. Posteriorment va ser Capità general de les regions militars VIII (La Corunya) i VI (Burgos).

Director general de l'Instituto Nacional de Previsión (1948-1950). Aquest mateix any va ser nomenat Governador civil de la província de Santander, ocupant el lloc fins a 1953. Entre 1954 i 1957 va ser Director General de Serveis del Ministeri de l'Exèrcit. Cap de la Casa Militar de Sa Excel·lència el Cap de l'Estat en 1962 fins al seu nomenament com a ministre de l'Exèrcit, càrrec que ocupa des del 20 de febrer de 1964 fins al 29 d'octubre de 1969.

Condecoracions[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Pablo Martín Alonso
Ministre de l'Exèrcit
Escut de l'estat espanyol

1964-1969
Succeït per:
Juan Castañón de Mena