Can Fontaner
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Horta (Barcelonès) | |||
| ||||
Can Fontaner fou una masia del barri d'Horta de Barcelona, actualment desapareguda.
Descripció[modifica]
Era una gran finca situada en un barri dins del municipi de Sant Joan d'Horta com un dels nuclis de població dispersos en el seu vast territori, en el que avui són els carrers de Coïmbra, Fàtima i Fontanet (deformació de Fontaner) i prop de la plaça de la Ciutadella.[1] L'edificació datava del segle xvii i va ser concebuda com a finca d'esbarjo, la primera de la qual se'n té notícia a Horta.[1] Segons la documentació tenia un magnífic jardí amb jocs d'aigua, un estany, etc.
Història[modifica]
Antigament es coneixia com a Mas Solans, i era propietat del mercader Ermenegild Grases. Disposava d'una capella dedicada a Santa Maria Magdalena, que apareix en la llicència de benedicció i de celebració del 5 d'abril de 1677.[2]
Posteriorment, va ser destruïda i juntament amb la casa va ser adquirida el 1700 pel comerciant Ignasi Fontaner i Martell, que havia fet una fortuna comerciant amb aiguardent. L'abril del 1709 va llogar la torre al rei Carles III, que l'acabaria fent noble.[2] També va reconstruir la capella, amb tres naus, i la dedicà a la Mare de Déu, sota l'advocació de la Immaculada Concepció. Hi conferí Ordes Sagrats i consagrà ares el bisbe de Barcelona Francisco del Castillo (1738-1747), que demostrà sempre el seu afecte a la casa: «en los despachos que expedía a los ordenados, ponía la expresión de haberlos dado en la capilla de dicha casa de Fontaner, en Sant Genís d'Horta». L'església fou construïda a l'inici del segle xviii, amb un magnífic panteó familiar on foren enterrats el mateix Fontaner, la seva germana Isabel i Josep Fontaner i Bru, primogènit de Joan Fontaner.[1]
A finals del segle xviii, la casa es va convertir en una adoberia de pells, una de les més importants del sector, perquè tenien tota l'aigua que volien.[1] En aquella època, la finca era propietat del comerciant Joan Antúnez i Lletjós, que a la seva mort el 1807 la va llegar al seu nebot Salvador Molet i Antúnez.[3]
El 1912 la finca estava en total abandonament, tot i que encara tenia terres de conreu, arbres fruiters i vinya. Actualment, la zona es troba completament urbanitzada per blocs de pisos i només queda en peu la Torre Mas Enrich, també anomenada Torre del Moro.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Can Fontaner». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ 2,0 2,1 «La Torre Fontaner». Memòria dels barris (blog), 01-01-2014.
- ↑ AHPB, notari Francesc Portell, manual 1.142/44, f. 268-286, 24-10-1807.
- ↑ «Rutes històriques pel Districte d'Horta-Guinardó». Arxivat de l'original el 2013-12-26.
Bibliografia[modifica]
- Bou i Roura, Lluís. Ajuntament de Barcelona. Itineraris Horta-Guinardó. Ajuntament de Barcelona, 2002. Dipòsit legal B.22.877-2002. ISBN 84-7609-991-6.