Cants de mort
| Tipus | poemari  |
|---|
Cants de mort és una sèrie de sis poemes decasíl·labs d'Ausiàs March.[1][2]
Contingut de l'obra[modifica]
Consta de sis poemes consagrats a la mort de la seva esposa, que, segons Martí de Riquer, podria ser Joana Escorna i Castellà, amb qui estigué casat entre els anys 1443 i 1454, i amb qui, com expressa al poema 92 (v. 249-250), manifestà en el seu testament que volia ser enterrat.
En aquests llargs i reflexius poemes, March exposa la desolació per la pèrdua de la «muller aimia», en descriu amb patetisme el trànsit i, tot i que proclama la vivència, tan llargament teoritzada en altres parts del seu cançoner, de l'amor pur i àdhuc el triomf de l'amor damunt la mort, els poemes no deixen de fer patents la sobtada morbositat d'aquest delit, els greus dubtes sobre el destí de l'ànima de la seva esposa i les profundes temences per la pròpia responsabilitat en el seu destí.[3][4]
Referències[modifica]
- ↑ Archer, Robert. «Cants de mort». Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «La Diputación de Valencia edita los "subversivos" Cants de Mort de Ausiàs March». Europa Press, 24-08-2011. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Cants de mort». Diccionari de la Literatura Catalana. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ Archer, Robert. «Temas de la poesía de March». Visat. [Consulta: 18 abril 2020].
 |
Vegeu texts en català sobre Cants de mort a Viquitexts, la biblioteca lliure. |