Carlo Bordini
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 setembre 1938 Roma |
| Mort | 10 novembre 2020 (82 anys) Roma |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, historiador |
Carlo Bordini (Roma, 2 de setembre de 1938 - Roma, 10 novembre 2020) va ser un historiador i un poeta italià contemporani.[1]
Biografia[modifica]
Militant trotskista als anys 1960, Carlo Bordini era investigador en història a la Universitat de Roma La Sapienza on s'havia especialitzat en la història de l'amor i de la família al segle xviii.
Influït per Guillaume Apollinaire, és a l'origen d'un corrent de poesia narrativa, que compta amb altres representants importants com Mauro Fabi (nascut a Roma l'any 1959) i Andrea Di Consoli (nascut a Zúric l'any 1976).
Proper a Luigi Ghirri i Giorgio Messori, comparteix amb aquest fotògraf i aquest escriptor la investigació de la senzillesa. Va tornar a donar a aquesta noció lligada a la filosofia clàssica, mística o metafísica, una dimensió humanista que s'apropa a la vegada a l'ideal del Renaixement - a l'informe investigat entre microcosme i macrocosme- i als descobriments científics contemporanis - als quals fa referència al seu poema Pols.
També va escriure una novel·la, Gustavo, que conta la història d'un home que abandona una dona i cau a poc a poc en la bogeria.
Carlo Bordini va compondre amb la pintora Rosa Foschi Patella, el llibre d'artista Polvere, i amb el músic Patrizio Esposito, Voyage 5, e Mas($)acro, òpera pop.
Va ser un dels fundadors de l'editorial Aelia Laelia, on va publicar Appunti sparsi e persi d'Amelia Rosselli. Es va ocupar de la secció « poesia » del festival Negramaro a Lecce l'any 2008. Va participar al 46e Col·loqui internacional de l'associació d'escriptors de Sèrbia (Belgrad 2009).
Carlo Bordini col·labora a l'Unità, a les revistes Poesia i Sagarana. Va participar, l'any 2007, al XV Festival internacional de Poesia de Bogotà i a l'IV Festival Internacional de Poesia de Granada (Nicaragua) l'any 2008.
Finalment ha escrit curts assajos sobre Pier Paolo Pasolini[2] i Luigi Ghirri.[3]
Bibliografia en italià[modifica]
Obres poètiques[modifica]
- Strana categoria, Roma, edició de l'autor, 1975.
- Poesie leggere, Sienne, Barbablù, 1981.
- Strategia, Roma, Savelli, 1981.
- Pericolo, Reggio Emilia, Aelia Laelia, 1984.
- Mangiare, Roma, Empirìa, 1995.
- Polvere, Roma, Empirìa, 1999.
- Purpureo nettare, Bergame, Alla pasticceria del pesce, 2006.
- Sasso, Milà, Scheiwiller, 2008.
- Una antologia de les seves obres poètiques va aparèixer amb el títol Pericolo, Poesie 1975-2001, San Cesario di Lecce, Manni, 2004.
- I costruttori di vulcani, poesie 1975-2010, Bologna, Luca Sossella, 2010.
Obres en prosa[modifica]
- Manuale di autodistruzione, Roma, Fazi, 1998 (reeditat l'any 2004).
- Pezzi di ricambio, Roma, Empirìa, 2003 (proses curtes).
- Gustavo, una malattia mentale, Roma, Avagliano, 2006 (novel·la). [1] Arxivat 2011-07-22 a Wayback Machine.
- Va coordinar amb Antonio Veneziani l'antologia Dal fondo, la poesia dei marginali, Roma, Savelli, 1978 (reeditada en Avagliano l'any 2007), el recull Renault 4, Scrittori a Roma prima della morte di Moro (Roma, Avagliano, 2007). No è un gioco, notes de viatge al voltant de la poesia a Amèrica del Sud, va sortir l'any 2008 a Luca Sossella editore.
Referències[modifica]
- ↑ Morto Carlo Bordini, addio a 82 anni al grande poeta: "I suoi libri restano con noi"
- ↑ Carlo Bordini, Un coraggio a metà, mai 1976
- ↑ Carlo Bordini, La simplicité, juillet 1992, texte italien publié dans Luigi Ghirri, Vista con camera, Motta, Milan, 1992, traduction française d'Olivier Favier, in La Revue des Ressources, 12 décembre 2009