Carlos Ollero Gómez
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r desembre 1912  Carrión de los Condes (província de Palència) |
| Mort | 1r desembre 1993 (81 anys) Madrid |
 Senador al Senat espanyol | |
| 15 juny 1977 – 2 gener 1979 | |
 Procurador a Corts | |
| 16 maig 1958 – 18 abril 1961 Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes | |
| Procurador a Corts | |
| 14 maig 1955 – 14 abril 1958 Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes | |
| Procurador a Corts | |
| 14 maig 1952 – 13 abril 1955 Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes | |
| Procurador a Corts | |
| 13 maig 1949 – 5 abril 1952 Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes | |
| Procurador a Corts | |
| 1949 – 1961 | |
| Procurador a Corts | |
| 1943 – 1946 | |
| Catedràtic d'universitat | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Sevilla |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid Barcelona |
| Ocupació | Jurista |
| Ocupador | Universitat de Barcelona Universitat Complutense de Madrid |
| Membre de | |
Premis | |
Carlos Ollero Gómez (Carrión de los Condes, Palència, 1 de desembre de 1912 - Madrid, 1 de desembre de 1993) va ser un jurista i politòleg espanyol, catedràtic de teoria de l'Estat i dret constitucional.[1][2]
Va estudiar dret a la Universitat de Sevilla, juntament amb filosofia i lletres. A més es va doctorar en ciències polítiques. El 1945 va obtenir la càtedra de dret polític de la Universitat de Barcelona i el 1953 la de Teoria de l'Estat a la Universitat Complutense de Madrid. Va ser senador per designació reial després de les eleccions generals espanyoles de 1977, integrant del grup independent del senat i un dels «pares» de la constitució espanyola de 1978.[3]
Va ser degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Econòmiques de la Universitat Complutense de Madrid, membre del Consell Privat de Joan de Borbó i Battenberg, Vicepresident del Consell del Regne (1977) i Conseller del Tribunal de Comptes de l'Estat (1982-1991), on va presidir la secció d'enjudiciament civil des de 1988. Col·legiat d'honor en el Col·legi Nacional de Doctors i Llicenciats en Ciències Polítiques i Sociologia. Membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques des de 1966, i corresponent de l'Acadèmia Nacional de Ciències Morals i Polítiques de Veneçuela. Va dirigir la Revista de Estudios Políticos i va fundar i dirigir el Boletín Informativo de Ciencia Política. Va ser director del Centre de Documentació Política i Constitucional. Va escriure múltiples articles en la Revista de Información Jurídica.
Durant l'època de la Transició va ser senador i portaveu del Grup Parlamentari Agrupació Independent (GPAI).[4]
Obres[modifica]
- La relativización actual de los principios políticos (1951)
- Ciencia política y sociología (1954)
- Introducción al Derecho político, ciencia jurídica y sociología (1954)
- El constitucionalismo de la postguerra
- La sociedad y la política como tema literario, reflexión en torno a Balzac.
- Dinámica social, desarrollo económico y régimen político
- Principios de ciencia política
Referències[modifica]
- ↑ Vicente José Sastre García et alli (1976). Las ciencias sociales en España, pág. 32
- ↑ España pierde una figura decisiva en el proceso constituyente, ABC, 3 de desembre de 1993
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ Manuel Fernández-Monzón (2014). El sueño de la transición, La Esfera de los Libros, pág. 101
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Eugenio Cuello Calón |
 Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 26 1964-1993 |
Succeït per: Francisco Murillo Ferrol |