Vés al contingut

Cas inessiu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Casos gramaticals
Llista de casos gramaticals
Cas abessiu
Cas ablatiu
Cas absolutiu
Cas adessiu
Cas adverbial
Cas al·latiu
Cas benefactiu
Cas causal
Cas causal final
Cas comitatiu
Cas datiu
Cas dedatiu
Cas delatiu
Cas disjuntiu
Cas distributiu
Cas distributiu temporal
Cas elatiu
Cas essiu
Cas essiu formal
Cas essiu modal
Cas exessiu
Cas final
Cas formal
Cas genitiu
Cas il·latiu
Cas inessiu
Cas instructiu
Cas instrumental
Cas latiu
Cas locatiu
Cas modal
Cas multiplicatiu
Cas objectiu
Cas oblic
Cas partitiu
Cas possessiu
Cas postposicional
Cas preposicional
Cas prolatiu
Cas prosecutiu
Cas separatiu
Cas sociatiu
Cas sublatiu
Cas superessiu
Cas temporal
Cas terminatiu
Cas translatiu
Cas vial
Cas vocatiu
Arranjament morfosintàctic
Cas absolutiu
Cas acusatiu
Cas ergatiu
Cas instrumental
Cas instrumental comitatiu
Cas intransitiu
Cas nominatiu
Declinació
Declinació alemanya
Declinació basca
Declinació eslovaca
Declinació eslovena
Declinació irlandesa
Declinació islandesa
Declinació llatina
Declinació polonesa
Declinació russa
Declinació sèrbia
Declinació txeca

El cas inessiu és un cas gramatical locatiu. Aquest cas indica el lloc on succeeix l'acció o el procés expressat pel verb. Per exemple: en finès, talo vol dir 'casa' i talossa vol dir 'a la casa'. Aquesta mateixa expressió en estonià s'anomena majas, en èuscar etxean i en hongarès, házban.

En finès, aquest cas rep el sufix -ssa/ssä, segons les regles de l'harmonia vocàlica. En estonià s'afegeix el sufix "s" al lexema en genitiu. En hongarès, el sufix "ban/ben" és el que s'empra amb més freqüència per aquest cas, però també d'altres com -on, -re, -en. Aquests i altres sufixos s'empren especialment acompanyats de noms de ciutats.

En finès, l'inessiu és el primer d'una sèrie de sis casos locatius, el significat bàsic dels quals es correspon amb preposicions o expressions preposicionals en llengua catalana.

Els altres casos locatius en finès són: