És un edifici entre mitgeres, que consta de soterrani, planta baixa, un pis i golfes (amb adaptació d'un petit pis per al servei), i terrat accessible per un cos elevat de coberta d'escames vidriades. La façana, de composició asimètrica, presenta a la planta baixa la porta d'accés i una doble finestra. Al primer pis hi ha un balcó amb dues obertures (una senzilla i una doble). Al pis superior, les golfes, hi ha tres ulls de bou sota ràfec amb rajoles vidriades, barana de ferro al coronament i un cos més elevat a l'extrem, amb una obertura i coberta de rajoles vidriades. Totes les obertures tenen motllurats.[1] És una de les obres més interessants del modernisme vilafranquí.[1]
↑ 1,01,11,2«Casa Miró». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2015].