Cecilia Vicuña Ramírez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCecilia Vicuña Ramírez

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 juliol 1948 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Santiago de Xile Modifica el valor a Wikidata
Floruit2019 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióSlade School of Fine Art (1972–1973)
University College de Londres - postgrau (1972–1973)
Universitat de Xile - arts plàstiques (1966–1971) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoetessa, pintora, directora de cinema, intèrpret, professora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEscola d'Arts Visuals Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereArt conceptual Modifica el valor a Wikidata
MovimentEcofeminisme, art contemporani i feminisme Modifica el valor a Wikidata
Representada perLehmann Maupin Gallery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Participà en
8 abril 2017Documenta 14 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
Lloc webceciliavicuna.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm3629609 Instagram: ceciliavicuna Discogs: 4265816 Modifica el valor a Wikidata

Cecilia Vicuña Ramírez (Santiago de Xile, 22 de juliol de 1948) és una artista visual, poeta, cineasta i activista xilena. És considerada una de les veus més autèntiques i polifacètiques de la poesia contemporània i una potència artística que encarna l'exploració creativa i la resistència política.[1][2][3]

La pràctica artística i poètica que Cecilia Vicuña inclou l'escriptura, l'actuació artística i l'art. La seva obra ha estat qualificada com a «anticipadora» de grans moviments poètics, artístics i acadèmics, des de l'art conceptual i l'actuació poètica, fins a l'art natura i discursos de la segona onada de teoria feminista, que començarien a florir a les dècades del 1970 i 1980.[4][5][6]

El seu treball proposa una visió lliure i pionera de la proposta de decolonització[7] indígena i ecofeminista.[8][9] Les performances i instal·lacions, els seus monumentals quipu[10] i les petites escultures acoblades i creades amb deixalles, així com les seves pintures, explicacions, poemes i paraules que es rearmen per a revelar la seva metàfora interior, combinen el ritual i el polític en actes transformatius que transiten des de l'ancestral a l'avantguarda.[11][12][13]

Autora de 25 llibres d'art i poesia, la seva obra escrita ha estat traduïda a diverses llengües.[14] La seva obra visual forma part de les col·leccions del Museu Guggenheim,[15] del Museu d'Art Modern de Nova York,[16] de la Tate Modern,[17] del Museu de Belles Arts de Boston,[18] del Pérez Art Museum de Miami[19] i del Museu Nacional de Belles Artsa a Santiago de Xile, entre altres.

Galeria[modifica]

  • Eman si pasión - Parti si pasión (1974)
    Eman si pasión - Parti si pasión (1974)
  • Violeta Parra (1973)
    Violeta Parra (1973)
  • Basuritas del fin del mundo (2012)
    Basuritas del fin del mundo (2012)
  • Quipu menstrual per a documenta 14 (2017)
    Quipu menstrual per a documenta 14 (2017)

Referències[modifica]

  1. ↑ Soto, Christopher. «New and Selected Poems of Cecilia VicuÑa» (en anglès americà). Harvard Review. [Consulta: 7 octubre 2019].
  2. ↑ Lippard, Lucy R. «Floating Between Past and Future: The Indigenisation of Environmental Politics» (en anglès). Afterall: A Journal of Art, Context and Enquiry, 43, 2017-03, pàg. 30–37. DOI: 10.1086/692551. ISSN: 1465-4253.
  3. ↑ Bryan-Wilson, Julia. «DISSIDENT BODIES» (en anglès americà), 01-05-2019. [Consulta: 14 maig 2024].
  4. ↑ Lynd, Juliet «Precarious Resistance: Weaving Opposition in the Poetry of Cecilia Vicuña». PMLA, 120, 5, 2005, pàg. 1588–1607. ISSN: 0030-8129.
  5. ↑ Sepúlveda, Magda «Cecilia Vicuña: La subjetividad poética como una operación contracanónica». Revista Chilena de Literatura, 57, 2000, pàg. 111–126. ISSN: 0048-7651 [Consulta: 25 octubre 2019].
  6. ↑ Foundation, Poetry. «Language Is Migrant by Cecilia Vicuña» (en anglès). Poetry Foundation, 08-10-2019. [Consulta: 8 octubre 2019].
  7. ↑ Corcuera, Laura. «La colonización nunca ha terminado» (en local). El Salto, 30-03-2021. [Consulta: 14 maig 2024].
  8. ↑ Blackmore, Gómez-Popescu, Lisa, Liliana. «Cecilia Vicuña’s Liquid Indigeneity». A: Liquid Ecologies in Latin American and Caribbean Art (en inglés). University of Bristol, 2018. 
  9. ↑ Bryan-Wilson, Julia «Feminist Forms». Flash Art | Nº 318 - Vol. 51, January / February 2018 [Consulta: October 2019].
  10. ↑ Brown, Nell Porter. «Remembering: Information as Art» (en anglès). Harvard Magazine, 6 diciembre 2018. [Consulta: 11 octubre 2019].
  11. ↑ «Vicuña Chapter One | The Herb Alpert Award in the Arts» (en anglès). herbalpertawards.org, 30-04-2019. [Consulta: 7 octubre 2019].
  12. ↑ «Documenta 14 - Cecilia Vicuña» (en inglés). http://www.documenta14.de. [Consulta: 18 diciembre 2017].
  13. ↑ Coleman, Vera «El huso en el centro del universo: el entrelazamiento cuántico en la poesía visual de Cecilia Vicuña». Letras Femeninas, 42, 1, 2016, pàg. 179–192. DOI: 10.14321/letrfeme.42.1.0179?seq=1#page_scan_tab_contents. ISSN: 0277-4356.
  14. ↑ «Cecilia Vicuña, Premio Velázquez de Artes Plásticas 2019» (en anglès). www.culturaydeporte.gob.es. [Consulta: 21 novembre 2019].
  15. ↑ «https://www.guggenheim.org/artwork/artist/cecilia-vicuna» (en anglès americà). [Consulta: 5 juliol 2019].
  16. ↑ «Cecilia Vicuña | MoMA» (en castellà). The Museum of Modern Art. [Consulta: 5 juliol 2019].
  17. ↑ Tate. «‘Violeta Parra’, Cecilia Vicuña, 1973» (en anglès britànic). Tate. [Consulta: 5 juliol 2019].
  18. ↑ «Cecilia Vicuña: Disappeared Quipu» (en anglès). Museum of Fine Arts, Boston. [Consulta: 7 octubre 2019].
  19. ↑ «Pérez Art Museum Miami Adds Works by Eleven Artists to Its Collection» (en anglès americà). www.artforum.com. [Consulta: 5 juliol 2019].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cecilia_Vicuña_Ramírez&oldid=33499421»