Central tèrmica del Besòs 5
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Central tèrmica i cicle combinat  | |||
| Construcció | 2008 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Adrià de Besòs (Barcelonès) | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Endesa | |||
| Gestor/operador | Endesa | |||
| Potència | 859 MW | |||
La central tèrmica Besòs V és una instal·lació termoelèctrica de cicle combinat situada al costat de la desembocadura del riu Besòs al Mar Mediterrani, al terme municipal de Sant Adrià del Besòs, a la província de Barcelona. Consta de dos grups tèrmics que sumen 859 MW alimentats amb gas natural, va ser connectada a la xarxa el 2011 i és propietat de la multinacional Endesa.[1]
El projecte per a la construcció d'un nou cicle combinat a la desembocadura del Besòs es va forjar a causa de la necessitat de la substitució de la central tèrmica de Sant Adrià, de cicle convencional i fueloil, construïda el 1970 i que complia el seu cicle vital.[2] Endesa va decidir llavors la construcció, en terrenys propers, d'una nova central de cicle combinat que substituís la de les tres xemeneies, tot i que ja comptava amb un grup a la central de cicle combinat del Besòs, compartida al 50% amb Gas Natural Fenosa[3] i connectada el 2002 (Besòs III i IV).[4]
La planta consta de dues turbines de gas i una de vapor, i 2 calderes de recuperació de calor amb una xemeneia cadascuna, 3 alternadors, condensador i una caldera auxiliar de gas natural. Els seus dos grups tèrmics sumen una potència de 859 MW, i el combustible utilitzat és el gas natural.[5]
Referències[modifica]
- ↑ «Endesa inaugura la nueva central de ciclo combinado besÒs 5, en barcelona». eleconomista.es, 30-03-2011.
- ↑ Pérez Álvarez, Rafael. Estudio termoeconómico para la hibridación solar térmica de una central de ciclo combinado (Tesi). TFG - Universidad Carlos III de Madrid. Departamento de Ingeniería Térmica y de Fluidos, 2015-07, p. 33.
- ↑ Declaración ambiental 2021: C.T.C.C. BESÒS. Generalitat de Catalunya. Medi Ambient, 2022.
- ↑ Fàbregas Vidal, Pere-A. «Barcelona y el gas, una relación de 200 años». Tst: Transportes, Servicios y telecomunicaciones, 16, 2009, pàg. 199. ISSN: 1578-5777.
- ↑ Espejo Marín, Cayetano; Capel Molina, José Jaime «El gas en la producción de electricidad en españa». Nimbus: Revista de climatología, meteorología y paisaje, 19, 2007, pàg. 76. ISSN: 1139-7136.