Cleopatra (pel·lícula de 1917)
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | J. Gordon Edwards |
| Protagonistes | |
| Producció | William Fox |
| Dissenyador de producció | George James Hopkins |
| Guió | Henry Rider Haggard |
| Música | José Martínez |
| Fotografia | John W. Boyle |
| Vestuari | George James Hopkins |
| Productora | Fox Film Corporation |
| Distribuïdor | Fox Film Corporation |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1917 |
| Durada | 125 min |
| Idioma original | cap valor |
| Rodatge | Califòrnia |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | cinema romàntic, cinema mut, drama i cinema biogràfic |
| Lloc de la narració | antiga Roma |
      | |
Cleopatra és una pel·lícula muda estrenada el 14 d'octubre de 1917[1] dirigida per J. Gordon Edwards i protagonitzada per Theda Bara i Fritz Leiber.[2] La pel·lícula, un drama històric, està basada en les peces teatrals de William Shakespeare i Victorien Sardou i en la novel·la d'Henry Rider Haggard.[3] Produïda per la Fox, va ser el major èxit comercial d'aquell any.[4] Es considera una pel·lícula perduda,[5] i solament se’n conserven alguns fragments. Està inclòs dins de la llista de les deu pel·lícules més buscades de l'American Film Institute.[6]
Argument[modifica]
Comandant les legions romanes, Juli Cèsar conquereix Egipte. Cleòpatra aconsegueix presentar-se davant Cèsar embolicada en una catifa. Cèsar cau enamorat i tots dos governen Egipte conjuntament. Quan, després de tornar a Roma per ser coronat rei Cèsar és assassinat, Marc Antoni viatja a Egipte per assegurar la submissió de Cleòpatra al nou triumvirat. Malgrat que Marc Antoni i Cleòpatra estan apassionadament enamorats un de l'altre, ell retorna a Roma per casar-se amb Octàvia, la germana d'August, i d'aquesta manera consolidar el triumvirat políticament. Més tard, Marc Antoni retorna a Egipte i en veure que Cleòpatra encara l'estima ajunta les forces de tots dos per lluitar contra August però són vençuts a Actium. Marc Antoni es suïcida i quan Cleòpatra s'assabenta de la seva mort també se suïcida en deixar-se picar per una serp.
Repartiment[modifica]
- Theda Bara (Cleòpatra)
- Fritz Leiber (Juli Cèsar)
- Thurston Hall (Marc Antoni)[7]
- Alan Roscoe (Pharon)
- Herschel Mayall (Ventidius)
- Dorothy Drake (Charmian)
- Delle Duncan (Iras)
- Henri De Vries (Octavi August)
- Art Acord (Kefrén)
- Hector Sarno (missatger)
- Genevieve Blinn (Octavia)
- Ruth Saint Denis (ballarina)
Producció[modifica]
Aquesta producció de la Fox va ser un dels films més notables de l'època del cinema mut americà.[3] La pel·lícula, filmada durant l'estiu de 1917, va arribar a emprar 3.000 extres.[8] La reconstrucció de decorats de l'antic Egipte es pot considerar molt acurada.[3] Algunes escenes ambientades a Roma es van rodar als jardins de l'exgovernador de Los Angeles Hazard[8] mentre que les escenes de les batalles es van rodar a Balboa Beach[9] i les escenes d'interior, que incloïen múltiples animals com lleons, lleopards o tigres, es van filmar a l'estudi de la Fox a Hollywood.[10] En l'escena del banquet, on actuaven unes 400 persones, apareixia Ruth Saint Denis i les seves ballarines.[9] Les escenes del desert es van rodar a Oxnard[11] on es va construir una rèplica de l'Esfinx i de les piràmides.[12] També es va construir una rèplica d'Alexandria a Laguna Dominguez.[11][13] Theda Bara era l'estrella principal de la Fox d'ençà l'èxit de “A Fool There Was” (1915) i l'estudi explotava tan com podia la seva imatge de “vamp” en les pel·lícules.[3] Durant el rodatge, l'actriu va usar multitud de vestits molt sofisticats i insinuants alguns dels quals eren molt fràgils i per això, la productora va assignar tres modistes a seguir contínuament l'actriu per poder reparar a l'instant qualsevol eventualitat que es produís.[14]
Galeria d'imatges[modifica]
-
Theda Bara com a Cleòpatra -
Cleòpatra (Theda Bara) i Juli Cèsar (Fritz Leiber) -
La reina d'Egipte -
Pharon (Alan Roscoe) i Cleòpatra (Theda Bara) -
Cleòpartra (Theda Bara) i Marc Antoni (Thurston Hall) -
Theda Bara
Referències[modifica]
- ↑ Motography XVIII, 17, 27-10-1917, pàg. 873.
- ↑ Solomon, Aubrey. The Fox Film Corporation, 1915-1935: A History and Filmography (en anglès). McFarland, 2014-01-10, p. 248. ISBN 9780786486106.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 McCaffrey, Donald W.; Jacobs, Christopher P. Guide to the Silent Years of American Cinema (en anglès). Greenwood Publishing Group, 1999, p. 82. ISBN 9780313303456.
- ↑ Miles, Margaret M. Cleopatra: A Sphinx Revisited (en anglès). University of California Press, 2011-09, p. 181. ISBN 9780520243675.
- ↑ «Cleopatra (1917)» (en anglès). Library of Congress. [Consulta: 28 juliol 2019].
- ↑ «Cleopatra (1917)» (en anglès). American Film Institute. [Consulta: 28 juliol 2019].
- ↑ Weitzel, Edward «“Cleopatra”». Moving Picture World, 03-11-1917, pàg. 708.
- ↑ 8,0 8,1 Motion Picture News 16, 7, 18-08-1917, pàg. 1147.
- ↑ 9,0 9,1 Motion Picture News 16, 8, 25-08-1917, pàg. 1312.
- ↑ Motion Picture News 16, 6, 11-08-1917, pàg. 1017.
- ↑ 11,0 11,1 Jessen, J.C. «In and out of west coast studios». Motion Picture News 16, 4, 28-07-1917, pàg. 622.
- ↑ «Pomp of Egypt revivified». Motography XVIII, 11, 15-09-1917, pàg. 563.
- ↑ «The plan for the port of Torrance | South Bay History». [Consulta: 28 juliol 2019].
- ↑ Longacre «Just for fun». Motion Picture News 16, 5, 04-08-1917, pàg. 859.
Enllaços externs[modifica]
- “Cleopatra” al catàleg de l'American Film Institute