Coffea

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantes del cafè.

Coffea (o planta del cafè) és un gènere de plantes amb flors de la família de les rubiàcies. Les espècies Coffea són arbustos o petits arbres originaris de l'Àfrica tropical i del sud i d'Àsia tropical. Les llavors d'algunes espècies, anomenades grans de cafè, s'utilitzen per aromatitzar diferents begudes i productes. Els fruits, com les llavors, contenen una gran quantitat de cafeïna i tenen un sabor dolç distint.[1]

La planta es classifica com un dels cultius comercials més valuoses i comercialitzades del món i és un producte d'exportació important de diversos països, inclosos els d'Amèrica Central i del Sud, el Carib i Àfrica. El comerç de cafè depèn en gran mesura de dues de les més de 120 espècies, Coffea arabica (comunament coneguda simplement com "Arabica"), que representa el 60-80% de la producció mundial de cafè, i Coffea canephora (coneguda com "Robusta"), que representa al voltant del 20-40%.[2][3] Ambdues espècies de cafè són vulnerables als canvis, causats pel canvi climàtic, a les seves zones de cultiu, cosa que probablement provocarà un descens de la producció en algunes de les regions de cultiu més importants.[4][5][6]

Cultiu i ús[modifica]

Article principal: Producció de cafè
Fruits de Coffea, Bali.

Hi ha més de 120 espècies de Coffea, que es cultiva a partir de llavors. Les dues més populars són Coffea arabica (comunament coneguda simplement com "Arabica"), que representa entre el 60 i el 80% de la producció mundial de cafè, i Coffea canephora (coneguda com "Robusta"), que representa al voltant del 20-40%.[2][3] C. arabica és preferida pel seu gust més dolç, mentre que C. canephora té un contingut més elevat de cafeïna. C. arabica té els seus orígens a les terres altes d'Etiòpia i l'altiplà de Boma del Sudan, i va sorgir com a resultat d'un híbrid entre C. canephora i C. eugenioides.[7]

Els arbres produeixen fruits vermells o morats comestibles, que es descriuen com a baies epígines o com a drupes indehiscents.[8] La fruita sovint es coneix com a "cirera del cafè" i conté dues llavors, anomenades "grans de cafè".[9][10] Malgrat aquests termes, el cafè no és ni una veritable cirera (el fruit de determinades espècies del gènere Prunus) ni una veritable mongeta (llavors de plantes de la família Fabaceae).

En aproximadament el 5-10% de qualsevol collita de fruites de cafè, només es troba un sol gra. Anomenat "caracolillo", és més petit i rodó que un gra de cafè normal.

Quan es cultiva als tròpics, el cafè és un arbust vigorós o un arbre petit que normalment creix a una alçada de 3 a 3,5 m. Les espècies de cafè cultivades més comunament creixen millor a elevacions elevades, però no toleren temperatures de congelació.[11]

L'arbre de Coffea arabica produirà fruits al cap de tres a cinc anys, produint-se durant una mitjana de 50 a 60 anys, encara que és possible fins a 100.[12] Les flors blanques són molt perfumades. La fruita triga uns nou mesos a madurar.

Referències[modifica]

  1. ↑ «L'arbre del cafè: un exemple d'intel·ligència vegetal». Sagnant en verd, 19-08-2011.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Coffee Plant: Arabica and Robusta» (en anglès americà). Coffee Research Institute. [Consulta: 17 novembre 2018].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Coffee: World Markets and Trade» (en anglès americà). United States Department of Agriculture – Foreign Agricultural Service, 16-06-2017. Arxivat de l'original el 2017-10-10. [Consulta: 8 desembre 2017].
  4. ↑ Läderach, Peter; Ramirez–Villegas, Julian; Navarro-Racines, Carlos; Zelaya, Carlos; Martinez–Valle, Armando; Jarvis, Andy «Climate change adaptation of coffee production in space and time» (en anglès americà). Climatic Change, vol. 141, 1, 26-10-2016, pàg. 47–62. DOI: 10.1007/s10584-016-1788-9. ISSN: 0165-0009.
  5. ↑ Moat, Justin; Williams, Jenny; Baena, Susana; Wilkinson, Timothy; Gole, Tadesse W.; Challa, Zeleke K.; Demissew, Sebsebe; Davis, Aaron P. «Resilience potential of the Ethiopian coffee sector under climate change» (en anglès americà). Nature Plants, vol. 3, 7, 19-06-2017, pàg. 17081. DOI: 10.1038/nplants.2017.81. ISSN: 2055-0278. PMID: 28628132.
  6. ↑ Worland, Justin (2018-06-21). «Your Morning Cup of Coffee Is in Danger. Can the Industry Adapt in Time?». Time (en en-us). Arxivat de l'original el 2019-08-04. 
  7. ↑ Lashermes, P.; Combes, M.-C.; Robert, J.; Trouslot, P.; D'Hont, A.; Anthony, F.; Charrier, A. «Molecular characterisation and origin of the Coffea arabica L. genome» (en anglès americà). Molecular and General Genetics, vol. 261, 2, 1999, pàg. 259–266. DOI: 10.1007/s004380050965. PMID: 10102360.
  8. ↑ Davis, Aaron P.; Govaerts, Rafael; Bridson, Diane M.; Stoffelen, Piet «An annotated taxonomic conspectus of the genus Coffea (Rubiaceae)» (en anglès americà). Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 152, 4, 2006, pàg. 465–512. DOI: 10.1111/j.1095-8339.2006.00584.x.
  9. ↑ «Cirera del cafè: Anatomia». cafesmamasame.com, 06-12-2020. [Consulta: 28 maig 2024].
  10. ↑ «What is Coffee?». www.ncausa.org. [Consulta: 14 juliol 2020].
  11. ↑ Petek, Marcos Rafael; Sera, Tumoru; Alteia, Marcos Zorzenon «Genetic variability for frost resistance among Coffea accessions assessed in the field and in a cold chamber» (en anglès americà). Brazilian Archives of Biology and Technology, vol. 48, 1, Gener 2005, pàg. 15–21. DOI: 10.1590/S1516-89132005000100003.
  12. ↑ «Coffee bean: commodity factsheet» (en anglès americà). Mintec. Arxivat de l'original el 2016-11-20.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Coffea&oldid=33556451»