Convent del Redemptor
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Arquitecte | Bernardí Martorell i Puig | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme historicisme arquitectònic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Gervasi - la Bonanova (Barcelonès) | |||
| Localització | Bellesguard, 22-30 i Issac Newton, 2-6 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 42421 | |||
| Id. Barcelona | 2204 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | arquebisbat de Barcelona | |||
| Ocupant | Universitat Abat Oliba | |||
El Convent del Redemptor és un edifici de Sant Gervasi - la Bonanova catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.[1]
Descripció[modifica]
L'església del convent es troba en una gran cantonada, entre els carrers de Bellesguard i Newton, a tocar de la Ronda de Dalt.[2]
El primer tret destacable és l'ús massiu del maó vist, que li confereix un aspecte ben remarcable i inconfusible. L'església està formada sobre una nau llatina, amb diferents volums i nivells, que donen profunditat al conjunt i un perfil esglaonat irregular. Les cobertes segueixen el mateix esquema, i estan subjectades per arcuacions diafragma, també de maó vista, amb un perfil proper a la paràbola. A la nau s'obren un bon nombre d'obertures, ben properes a finestrals d'aire gòtic, tot i que les cristalleres són senzilles. El coronament de l'església està dominat per nombroses teulades a doble vessant, novament en diversos nivells i volums. L'accés es fa a través d'una obertura en arc de mig punt però amb aire peraltat. Corona la façana una espadanya estreta.[2]
Actualment, entorn del pati de l'antic convent, s'hi ha instal·lat la Universitat Abat Oliba, mitjançant una reforma empresa per l'arquitecte Miquel Àngel Armengou i acabada el setembre del 1995.[1] El mateix arquitecte ha adaptat l'interior de l'església per a utilitzar-la com a sala d'actes.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Convent del Redemptor». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 Text importat de: «Convent del Redemptor». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Llicència CC-0 [Importat: 12 desembre 2017] (Vegeu l'avís legal per a reutilitzacions).
Enllaços externs[modifica]
- «Convent del Redemptor». Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Pobles de Catalunya.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Convent del Redemptor |