Diane di Prima

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDiane di Prima

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 agost 1934 Modifica el valor a Wikidata
Brooklyn (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 octubre 2020 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
San Francisco (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Ideologia políticaActivisme contra la grassofòbia Modifica el valor a Wikidata
FormacióSwarthmore College
Hunter College High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia, autobiografia i activitat traductora Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoetessa, escriptora, traductora, autobiògrafa Modifica el valor a Wikidata
Activitat1957 Modifica el valor a Wikidata –  2020 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Naropa Modifica el valor a Wikidata
MovimentGeneració beat Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
IMDB: nm0224227 Musicbrainz: 7e38c563-1ec3-43e8-8b65-f9e1956c51c9 Discogs: 1196143 Modifica el valor a Wikidata

Diane di Prima (Brooklyn, Nova York, 6 d'agost de 1934 - San Francisco, Califòrnia, 25 d'octubre de 2020) fou una poeta, dramaturga, filòsofa, professora, i activista estatunidenca.[1][2][3][4]

Trajectòria[modifica]

Considerada la principal representant de la generació beat, fins aquell moment un moviment exclusivament masculí,[1][5][6] nascuda a Brooklyn, Nova York, el 1934, començà a escriure amb set anys, i als anys cinquanta deixà la universitat i es traslladà a Greenwich Village, futur epicentre de la contracultura, on entrà en contacte amb el món del sexe, les drogues i l'alcohol, conèixent a poetes com Jack Kerouac, Frank O'Hara, Audre Lorde, Allen Ginsberg o el fundador de "Black Arts Movements", Amiri Baraka, entre altres. Amb aquest darrer va fundar The Floating Bear, una revista de poesia que li va valer a l'any del seu llançament, el 1961, una detenció de l'FBI per "obscenitat".[7][3][8] Després de començar la seva activitat artística a Greenwich Village, més endavant, a finals dels seixanta, acabà traslladant-se a la costa oest, a Califòrnia, on va continuar publicant prolíficament en una àmplia gamma de formes. Unida als moviments beat, hippie, contra la guerra, contra la grassofòbia[9] i feminista, Di Prima va ser una dramaturga, teòrica, filòsofa, professora, activista i poeta, autor de desenes de llibres al llarg dels anys i dedicada àmpliament a l'ensenyament.[10][1][11]

Di Prima es rebel·là contra la seva conservadora família i comunitat italoamericana, que aconseguí que ella no sortís de casa fins que es va casar, a través de les seves Memòries d'un Beatnik del 1969. Publicat originalment per Olympia Press, que era coneguda per publicar literatura tant avantguardista com pornogràfica. "Que fos una dona jove i italoamericana el 1969, que tingués relacions sexuals fora del matrimoni i que escrivís sobre això és el que continua sent tan remarcable encara avui". De fet, Quinn sosté que "la transgressió més gran de Di Prima fou que atrevir-se a escriure sobre ella mateixa en primer lloc". Di Prima va anar més enllà en "revelar secrets sobre la família", transgredint part de l'"omertà tradicional", o silenci, al voltant d'aquestes qüestions que no s'esperaven dels membres de la família, per donar a conèixer "els mateixos secrets de la dona italiana americana, menstruant, independent i que busca l'orgasme". Al mateix temps, di Prima va adoptar una altra tradició del seu patrimoni italoamericà, la radical de la primera generació d’immigrants italians que va arribar a un país que no els considerava civilitzats.[12][11]

La seva primera col·lecció de poesia, This Kind of Bird Flies Backward (1959), va consolidar la seva fama com a dona marginada i rebel. L’autora de més de quaranta llibres, començà a coquetejar amb l'agnosticisme, el budisme i la màgia. Però també experimentà l'experiència de ser mare, amb cinc fills, i esposa, d’Alan Marlowe, amb qui va cofundar l'editorial "The Poet Press".[7] Di Prima va escriure més de trenta col·leccions de poesia, així com obres teatrals, contes, novel·les, no-ficció i molt més. Va rebre dues beques de la National Endowment for the Arts i la seva obra ha estat traduïda a més de vint idiomes. El 2009 va ser nomenada poeta llorejada de San Francisco.[3]

Des del 2017 vivia en una residència per a gent gran on s'havia traslladat des de la casa de la parella al districte Excelsior de la ciutat, a causa de diversos problemes de salut,[1] molt debilitada per les síndromes de Parkinson i Sjögren.[7]

Publicacions [3][modifica]

Poesia[modifica]

  • The Poetry Deal (2014)
  • Pieces of a Song: Selected Poems (1990)
  • Loba: Parts I-VIII (1978)
  • Selected Poems: 1956-1976 (1977)
  • Poems for Freddie (1974)
  • Revolutionary Letters (1971)
  • The Book of Hours (1970)
  • Earthsongs: Poems, 1957-1959 (1968)
  • This Kind of Bird Flies Backwards (1958)

No ficcio[modifica]

  • Recollections of My Life as a Woman: The New York Years (2001)
  • Memoirs of a Beatnik (1969)

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Genzlinger, Neil «Diane di Prima, Poet of the Beat Era and Beyond, Dies at 86». The New York Times, 28-10-2020 [Consulta: 7 desembre 2020].
  2. ↑ «Diane di Prima obituary Rare female voice of the Beat Generation who partied with Ginsberg and Kerouac and broke taboos with her poetry». The Sunday Times, 05-12-2020 [Consulta: 7 desembre 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Miguel, Luna «Muere la mejor mente de la generación beat: Diane di Prima, poeta de menstruaciones y astros a la que intentaron silenciar». ElDiario.es, 27-10-2020 [Consulta: 7 desembre 2020].
  4. ↑ Marble, Steve «Diane di Prima, feminist poet and Beat generation force, dies at 86». Los Angeles Times, 28-10-2020 [Consulta: 7 desembre 2020].
  5. ↑ Correa-Urquiza Vidal, Martín «Diane di Prima. Apuntes del beat femenino Martín Correa Urquiza Vidal». Cañamo: La revista de la cultura del cannabis, Núm. 172, 2012, pàg. 86-87. ISSN: 9975-4045.
  6. ↑ «Diane di Prima». Altazor. Revista electrónica de literatura. Fundación: Vicente García Huidobro Santa Cruz, 2020. ISSN: 2452-5332 [Consulta: 7 desembre 2020].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Piette, Jérémy «L’icone beatnik Diane di Prima s’éteint». Le Devoir, 29-10-2020 [Consulta: 7 desembre 2020].
  8. ↑ «Diane di Prima, 1934–2020». Poetes.org. Academy of American Poets [Consulta: 7 desembre 2020].
  9. ↑ «Diane di Prima, loba indômita» (en portuguès brasiler). Editora Veneta, 13-11-2020. [Consulta: 1r setembre 2022].
  10. ↑ Wills, Matthew «Diane di Prima. The Italian American poet and artist’s “willingness to speak” about what was culturally unspeakable was a liberation». JSTOR Daily, 06-11-2020 [Consulta: 7 desembre 2020].
  11. ↑ 11,0 11,1 Bellinghausen, Hermann «Diane di Prima: la poesía lo es todo». La Jornada, 02-11-2020 [Consulta: 7 desembre 2020].
  12. ↑ Quinn, Roseanne Giannini «"The Willingness to Speak": Diane di Prima and Italian American Feminist Body Politics». MELUS. Oxford University Press, Vol. 28, Núm. 3, 2003, pàg. 175-193. DOI: 10.2307/3595266. ISSN: 1946-3170 [Consulta: 7 desembre 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Diane_di_Prima&oldid=31209221»