Diego González Alonso
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 setembre 1779  Serradilla (Província de Càceres) |
| Mort | 11 maig 1841 (61 anys) Madrid |
 Ministre de Governació | |
| 23 d'agost de 1837 – 1 d'octubre de 1837 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Salamanca |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, escriptor |
Diego González Alonso (Serradilla, Càceres, 23 de setembre de 1779 - Madrid, 11 de maig de 1841) va ser un polític, pedagog i agrònom espanyol.
Biografia[modifica]
Va fer els seus primers estudis a Plasència i després va passar a la Universitat de Salamanca, on es va doctorar en Dret. Va accedir aviat a la docència en llocs en els que va demostrar una enorme capacitat de treball i grans dots pedagògiques i intel·lectuals. Coneixedor de diversos idiomes, va manejar amb familiaritat i assiduïtat la literatura política i jurídica francesa i als economistes anglesos. El contacte amb la Il·lustració li va fer abraçar aviat la causa liberal i als vint anys va tenir ja alguns problemes amb la Inquisició pel seu coneixement de les idees de la Revolució francesa.
Tot i això es va oposar a la invasió napoleònica i es va refugiar a Portugal. De tornada a Espanya va abandonar la docència i va ocupar el càrrec d'alcalde de la ciutat de Toro i, més tard, de jutge de primera instància de la mateixa ciutat. Després va ser fiscal i magistrat de la Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid i posteriorment magistrat de l'Audiència Territorial de Madrid.
Durant el Trienni Liberal va ser diputat per la província d'Extremadura.[1] Es va anar inclinant per un liberalisme extrem o radical, però en la crisi comunera va signar el manifest contrarevolucionari. En 1823 va marxar a l'exili amb els altres liberals i se li va despullar de la seva càtedra a Salamanca. Va estar a Jersey, on es va interessar pels progressos de l'agricultura britànica. Va tornar en 1834 i fou elegit diputat per Càceres, però el va abandonar per problemes burocràtics i insuficiència d'ingressos. Va ser escollit per a la legislatura 1836-1837 i va ser nomenat ministre de Governació durant dos mesos;[2] va exercir una intensa tasca parlamentària en comissions, mostrant una clara orientació procamperola i intentant abolir els senyorius. Va defensar apassionadament totes les llibertats individuals, especialment la religiosa i la de premsa. La seva salut fràgil li va donar en aquells dies diversos problemes, però es va recuperar i va ser senador per Cáceres en 1841, el mateix any en què va morir.[3]
Obres[modifica]
- Elementos de jurisprudencia criminal
- La nueva ley agraria
- La educación práctica de todas las clases y de ambos sexos
- A la juventud española. Explicación detallada del sistema de los conocimientos humanos, conforme al discurso preliminar de la enciclopedia por D'Alembert, Madrid, 1839,
- El templo de Amnón y los pitagóricos, Madrid, 1839, novel·la autobiogràfica
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- A. Gil Novales Diego González Alonso a mcnbiografias.com
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: José Manuel Vadillo Hernández |
Ministre de la Governació (agost-octubre) 1837 |
Succeït per: Rafael Pérez |
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small}
