Dipòsit d'aigües del Rei Martí

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Dipòsit d'aigües del Rei Martí
Imatge
Dades
TipusDipòsit d'aigua Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Gervasi - la Bonanova (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBellesguard, 14 i Jaume Càncer, 32 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 24′ 31″ N, 2° 07′ 38″ E / 41.40874°N,2.1270856°E / 41.40874; 2.1270856

El dipòsit d'aigües del Rei Martí és un antic repartidor d’aigua situat a tocar de la torre Bellesguard de Barcelona, construïda per Antoni Gaudí entre 1900 i 1909 sobre les restes de la fortalesa en què va viure, entre els anys 1408 i 1410, el rei Martí l'Humà.[1][2] Construït a mitjans del segle xix, havia quedat oblidat sota un bosc de pins fins que el 2001 es va redescobrir de manera accidental.[1]

Descripció[modifica]

El recinte soterrat de més de 585 m² i una capacitat de 3.167 m³,[cal citació] consta de una sala hipòstila de set naus longitudinals amb 30 pilars que sostenen arcs de 3,5 m llum i sostre de volta catalana.[1][2] Després de molts anys en desús, l’Ajuntament de Barcelona l’ha recuperat per construir-hi un espai cultural. Es van netejar els arcs de calç i revestir el paviment i les parets perimetrals de fusta, regulant l’acústica de l'espai.[cal citació]

L'accés al recinte, que va obrir les portes el 2016, es produeix pel número 14 del carrer de Bellesguard, on dos grans murs de formigó creen un vestíbul exterior d’entrada.[cal citació]

Història[modifica]

La construcció del dipòsit està vinculada a l’existència d’una mina d'aigüa, la concessió de la qual fou feta, entre el 1802 i el 1803, a favor de Jacint Roig.[1][2] El 1807, Joan Josep Portell i de Càncer, propietari de la finca (on hi havia una cisterna), es va veure obligat a vendre-la a Joaquim Roca i Batlle[3] per a pagar els seus deutes. Aquest va cedir la propietat a Raimon Vives i Vidal,[1][2][3] i cap al 1860, els seus hereus van fer construir un dipòsit per a emmagatzemar l'aigua de les rieres del Bosc de Pedralbes, Betlem i Can Vilana.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «El Dipòsit del Rei Martí». Coneix BCN. Ajuntament de Barcelona.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Savall, Cristina «Barcelona descobreix l'antic dipòsit d'aigües del Rei Martí». El Periódico de Catalunya, 23-09-2014.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Sentència núm. 178». Sentencias del Tribunal Supremo en su Sala Primera, 09-06-1871, pàg. 852-869.

Enllaços externs[modifica]