Discussió:Festa Major de Gràcia
Crec que a l'article li falten dos punts prou rellevants:
- Afegir una taula dels carrers vencedors del concurs de guarnits.
- Esmentar el paper de les dues entitat que organitzen la festa major arreu del barri: la Fundació Festa Major de Gràcia (abans Federació Festa Major de Gràcia) i la Coordinadora de Festes Populars (abans Coordinadora Popular de Festes).
--Jove (disc.) 21:36, 5 oct 2009 (CEST)
Segur que l'article no s'hauria de dir Festa major de Gràcia. 193.152.140.239 (discussió) 21:42, 5 oct 2009 (CEST)
Text sense referències[modifica]
Evolució[modifica]
Podem distingir 6 etapes en la transformació festiva.
Orígens (1820-1850)[modifica]
La primera, des dels orígens fins al 1850, en què els actes centrals són entorn d'una banda dels balls tradicionals com ara el ball d'en Serrallonga, el contrapàs, el llevant de taula o el ball de deus; i de l'altra dels jocs de sortija a peu i a cavall. L'any 1850, amb la proclamació de Gràcia com a Vila, es fan unes festes extraordinàries i la façana de l'Ajuntament es guarneix. Hi ha algunes referències d'envelats en aquest període, com l'aixecat pels administradors de Nostra Senyora l'any 1844 a la plaça de la Llibertat.
Definició festiva (1851-1890)[modifica]
La segona meitat del segle xix és la de la definició festiva. Les societats com ara La Amistad Graciense, Adonis, Bella Hortensia, Centro Graciense, o Can Pioc, entre moltes altres, guarneixen els seus jardins o aixequen envelats. Es tenen les primeres notícies de guarniment de carrers amb arcs de brancatge. Del 1877 es té la notícia d'un concurs de botigues guarnides. Els nous graciencs originaris de tot Catalunya importen també part dels seus costums festius. Així cal assenyalar la participació d'una manera regular dels Xiquets de Valls des de 1877, o d'altres de més esporàdiques com la presència del tarlà del carrer de l'Argenteria de Girona en el guarnit del carrer de l'Alzina de l'any 1873. Des de mitjan segle xix i fins ben entrat aquest segle es construeix un envelat a la llinda de Gràcia i als Camps Elisis del Passeig de Gràcia. Als anys 70 la societat La Antigua de La Amistad l'aixecava al pati de la fàbrica de xocolates Juncosa (actualment Jardinets de Gràcia).
Consolidació (1891-1920)[modifica]
Des del 1892 i fins ben entrat el segle XX, una entitat recreativa de to republicà-federal, La Banya Gracienca, construeix un recordat envelat a la cruïlla del carrer de Còrsega i el Passeig de Gràcia. D'altra banda s'inicien els concursos literaris sota l'impuls de l'Ateneu Gracienc, i l'any 1896 presideix el jurat mossèn Cinto Verdaguer. A partir del 1904 i durant més de dues dècades, el Casino Artesà organitza uns Jocs Florals que assoleixen un especial relleu.
En aquest període es consolida el guarniment de carrers com a element distintiu de la celebració. Destaquen els carrers de Francesc Giner (Culebra), Llibertat, Martínez de la Rosa (Estrella) i Montmany, i les artèries principals, és a dir, el carrer Major i la Travessera. Queda el record que en aquestes dècades es guarnien "quasi tots" els carrers, cosa que ha fet suposar a vegades que devien ser més d'un centenar. És una dada poc demostrable més enllà del testimoni oral, ja que no tots els carrers imprimien programa de festes, no hi havia coordinadora o Federació de carrers. Les publicacions i programes genèrics tan sols citen 30 o 40 carrers amb activitats.
Noves entitats (1921-1936)[modifica]
Les primeres cites de concursos de carrers guarnits impulsats des del districte són dels anys 20 del segle XX, però no és fins a l'any 1935 que es té notícia d'entitats coordinadores d'activitats. Així consta l'existència d'un Comitè de Fires i Festes de Gràcia impulsat per l'Associació d'Industrials i Comerciants de Gràcia, que tenia com a secretari Josep Barrillón, i que organitzava un concurs de cartells i festivals benèfics. Tanmateix es gestionava el guarniment del carrer Gran, encomanat aquest 1935, a Adrià Gual i Salvador Alarma. L'any següent, és a dir, el 1936, es constitueix la primera Federació de Comissions de Festes de l'Ex-vila de Gràcia, presidida per Fidel Payà. Malauradament el pressupost per a festes d'aquell trist any serviria per a construir refugis antiaeris.
Postguerra (1937-1977)[modifica]
Després del parèntesi de la Guerra Civil, ben aviat es reprenen les activitats festives, recolzades de ple per les noves autoritats, que probablement trobaven en aquest tipus de manifestació una ajuda cap a la normalització de la societat civil. La ferotge repressió que prohibia qualsevol manifestació en català és palesa en els programes i publicacions de l'època. Però les ganes d'expressió col·lectiva es canalitzen també amb els guarnits, que amb ironia, poc o molt, satiritzaven la situació. Encara es recorda, per exemple, l'enrenou provocat pel guarnit d'un carrer, ple de roba vella pensada, que es titulava "ropa vieja", en al·lusió a les "camisas viejas" falangistes. El resultat d'aquest estira-i-arronsa, és que augmenten el nombre de carrers i places guarnits, fins a arribar a 70 carrers i 5 places el 1942. L'any 1950 fou també especialment assenyalat, ja que es commemorava el centenari de la declaració de Gràcia com a vila independent. Aquest model festiu decau lentament, tanmateix, com en molts altres llocs de Catalunya. Als anys 60 només es guarneixen dos envelats, i el nombre de carrers guarnits comença a disminuir, 40 als anys 40, 50 als anys 50, 20 als anys 60, fins a arribar a 4 o 5 carrers guarnits en els anys 1977-78. Simultàniament a aquesta decadència, i sota l'impuls de les recentment legalitzades associacions de veïns, assemblees de músics i d'actors, s'organitzen grans balls i espectacles gratuïts en places com ara la Virreina, amb un caràcter entre reivindicatiu i solidari.
Democràcia (del 1980 a l'actualitat)[modifica]
A poc a poc, amb la reinstauració dels drets democràtics i gràcies a l'esclat i la recuperació dels moviments veïnals, es retroben els valors originals de la Festa Major de Gràcia. L'Associació de Veïns i Veïnes de Gràcia hi té un important paper en la represa de les festes als carrers de la zona nord de Gràcia. Avui en dia, la Festa Major de Gràcia gaudeix d'una salut envejable, amb una gran voluntat de projecció i de consolidació.