Dominic Inglot

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDominic Inglot

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 març 1986 Modifica el valor a Wikidata (38 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióSt Benedict's School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Alçada196 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótennista Modifica el valor a Wikidata
Activitat2004 Modifica el valor a Wikidata –
Patrimoni net estimat1.969.051 Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Esporttennis Modifica el valor a Wikidata
Mà de jocdretà Modifica el valor a Wikidata
Modalitat Partit de tennis Rècord personal
Tennis individual 0–2 Modifica el valor a Wikidata 
Tennis dobles 249–211 Modifica el valor a Wikidata
ATP Info ATP Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
- Virginia Cavaliers men's tennis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2016Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2016 Modifica el valor a Wikidata

Dominic Inglot (Londres, Anglaterra, 6 de març de 1986) és un tennista professional anglès especialitzat en la categoria de dobles. És integrant de l'Equip de la Copa Davis del Regne Unit i va participar en la final que van guanyar l'any 2015.

Biografia[modifica]

Inglot va néixer a Londres, fill d'Elizabeth i Andrei Inglot, que fou jugador professional de futbol a Polònia, i té un germà més petit anomenat Alex. Parla amb fluïdesa anglès i polonès.[1]

En la pel·lícula Wimbledon (2004) fou escollit com a doble de l'actor Paul Bettany.[2]

Palmarès[modifica]

Dobles masculins: 25 (13−12)[modifica]

Llegenda
Grand Slams (0−0)
ATP Finals (0−0)
ATP World Tour Masters 1000 (0−0)
ATP World Tour 500 (3−1)
ATP World Tour 250 (10−11)
Títols per superfície
Dura (6−8)
Gespa (4−1)
Terra batuda (3−3)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents Marcador
Finalista 1. 15 d'abril de 2012 Houston, Estats Units Terra batuda Treat Huey James Blake
Sam Querrey
6−7(14), 3−6
Guanyador 1. 5 d'agost de 2012 Washington DC, Estats Units Dura Treat Huey Kevin Anderson
Sam Querrey
7−6(7), 6−7(9), [10−5]
Finalista 2. 28 d'octubre de 2012 Basilea, Suïssa Dura (i) Treat Huey Daniel Nestor
Nenad Zimonjić
5−7, 7−6(4), [5−10]
Finalista 3. 25 de maig de 2013 Düsseldorf, Alemanya Terra batuda Treat Huey Andre Begemann
Martin Emmrich
5−7, 2−6
Finalista 4. 24 d'agost de 2013 Winston-Salem, Estats Units Dura Treat Huey Daniel Nestor
Leander Paes
6−7(10), 5−7
Finalista 5. 22 de setembre de 2013 Sant Petersburg, Rússia Dura (i) Denis Istomin David Marrero
Fernando Verdasco
6−7(6), 3−6
Guanyador 2. 27 d'octubre de 2013 Basilea Dura (i) Treat Huey Julian Knowle
Oliver Marach
6−3, 3−6, [10−4]
Guanyador 3. 21 de juny de 2014 Eastbourne, Regne Unit Gespa Treat Huey Alexander Peya
Bruno Soares
7−5, 5−7, [10−8]
Finalista 6. 17 de gener de 2015 Auckland, Nova Zelanda Dura Florin Mergea Raven Klaasen
Leander Paes
6−7(1), 4−6
Finalista 7. 8 de febrer de 2015 Montpeller, França Dura (i) Florin Mergea Marcus Daniell
Artem Sitak
6−3, 4−6, [14−16]
Guanyador 4. 29 d'agost de 2015 Winston-Salem Dura Robert Lindstedt Eric Butorac
Scott Lipsky
6−2, 6−4
Finalista 8. 12 de juny de 2016 's-Hertogenbosch, Països Baixos Gespa Raven Klaasen Mate Pavić
Michael Venus
6−3, 3−6, [9−11]
Guanyador 5. 25 de juny de 2016 Nottingham, Regne Unit Gespa Daniel Nestor Ivan Dodig
Marcelo Melo
7−5, 7−6(4)
Guanyador 6. 25 de setembre de 2016 Sant Petersburg Dura (i) Henri Kontinen Andre Begemann
Leander Paes
4−6, 6−3, [12−10]
Finalista 9. 26 de febrer de 2017 Marsella, França Dura (i) Robin Haase Julien Benneteau
Nicolas Mahut
4−6, 7−6(9), [5−10]
Guanyador 7. 16 d'abril de 2017 Marràqueix, Marroc Terra batuda Mate Pavić Marcel Granollers
Marc López
6−4, 2−6, [11−9]
Finalista 10. 25 de febrer de 2018 Marsella (2) Dura (i) Marcus Daniell Raven Klaasen
Michael Venus
7−6(2), 3−6, [4−10]
Guanyador 8. 29 d'abril de 2018 Budapest, Hongria Terra batuda Franko Škugor Matwé Middelkoop
Andrés Molteni
6−7(8), 6−1, [10−8]
Guanyador 9. 6 de maig de 2018 Istanbul, Turquia Terra batuda Robert Lindstedt Ben McLachlan
Nicholas Monroe
3−6, 6−3, [10−8]
Guanyador 10. 17 de juny de 2018 's-Hertogenbosch Gespa Franko Škugor Raven Klaasen
Michael Venus
7−6(3), 7−5
Guanyador 11. 28 d'octubre de 2018 Basilea (2) Dura (i) Franko Škugor Alexander Zverev
Mischa Zverev
6−2, 7−5
Guanyador 12. 16 de juny de 2019 's-Hertogenbosch (2) Gespa Austin Krajicek Marcus Daniell
Wesley Koolhof
6−4, 4−6, [10−4]
Guanyador 13. 28 de juliol de 2019 Atlanta, Estats Units Dura Austin Krajicek Bob Bryan
Mike Bryan
6−4, 6−7(5), [11−9]
Finalista 11. 3 d'agost de 2019 Los Cabos, Mèxic Dura Austin Krajicek Romain Arneodo
Hugo Nys
5−7, 7−5, [14−16]
Finalista 12. 21 de maig de 2021 Estoril, Portugal Terra batuda Luke Bambridge Hugo Nys
Tim Pütz
5−7, 6−3, [3−10]

Trajectòria[modifica]

Dobles masculins[modifica]

Torneig 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 Títols V – D
Open d'Austràlia A A A 1R QF QF 3R 3R QF 2R 1R 2R 2R 0 / 10 16 – 10
Roland Garros A A 3R 3R 2R A A 1R 1R 1R 1R 1R 0 / 8 5 – 8
Wimbledon 3R A 1R 3R 1R 2R 2R 1R SF 1R NC 2R 0 / 10 11 – 10
US Open A A 2R QF 1R SF 1R 1R 3R 1R 1R 2R 0 / 10 11 – 10
Jocs Olímpics NC A No celebrat 1R No celebrat A NC 0 / 1 0 – 1
Total Victòries–Derrotes 2−3 0−0 18−14 34−26 20−25 34−21 31−23 25−23 37−22 22−25 10−9 15−17 249 – 211
Rànquing a final d'any 116 540 40 28 48 23 43 51 20 60 60 60
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Referències[modifica]

  1. Newbery, Piers. «French Open 2013: Dominic Inglot keeps British flag flying» (en anglès). BBC, 03-06-2013. [Consulta: 14 febrer 2018].
  2. «Return to Wimbledon?» (en anglès). UVAMagazine.org, 2009. [Consulta: 14 febrer 2018].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dominic Inglot