Don Berrinche
| Tipus | sèrie de còmics  |
|---|---|
| Data de creació | 1948 |
| Context | |
| Editorial | Editorial Bruguera |
Don Berrinche és el nom del protagonista d'una sèrie d'historietes del mateix títol creada per José Peñarroya per a diverses revistes de l'Editorial Bruguera a partir de 1948.
Trajectòria editorial[modifica]
Ja abans de la Guerra Civil, Jaime Tomás havia creat Hazañas del tío Chinche i el su sobrino Berrinche per a la revista Mickey, que pot considerar-se un precedent d'aquesta sèrie.[1]
En 1948, Peñarroya va crear "Don Berrinche" per a El Campeón, apareixent ocasionalment a Pulgarcito, fins a trobar acomodament definitiu a la revista El DDT contra las penas a partir de 1951.[2] Durant un temps, el va aparellar amb Gordito Relleno.[3]
L'augment de la censura a partir de 1954 va afectar greument a la sèrie, que va quedar convertida en Brrr. ¡Cómo está el deporte!, por "Don Berrinche", repórter diplomado y malhumorado[1] i Don Berrinche y Pepito.[4]
Característiques[modifica]
Don Berrinche sol comparar-se amb Doña Urraca, atès que comparteixen una sèrie de similituds:
- La voluntat de destrucció, en lloc de la simple corrosió familiar de les Hermanas Gilda, doña Tula o Zipi i Zape.[5]
- La seva escassa vinculació amb un període històric concret, igual que altres personatges que són encarnació d'una idea.
A diferència de Doña Urraca, Don Berrinche mai va ser un marginat, estant la seva maldat justificada per una amargor derivada de la impotència.[3][5]
Argument[modifica]
Don Berrinche és un senyor irascible, baixet, sempre disposat a atiar amb el seu garrot a qui es creui en el seu camí. Es mou per un avorriment general al proïsme que el porta a buscar situacions violentes. La comicitat funciona a través del mecanisme de derivar la seva ira cap a mal port. Fins que la censura el va fer desaparèixer l'any 1951, sempre duia a sobre un garrot tocat amb la punta d'un clau, que es va reconvertir en un pal d'aparença molt menys agressiva.[4]
Valoració[modifica]
L'assagista Juan Antonio Ramírez la considera, en origen, una de les millors sèries de Peñarroya, gràcies a la seva inventiva gràfica, amb profusió de símbols cinètics, i lingüística.[1] En aquest últim sentit, Don Berrinche és un dels personatges del còmic clàssic espanyol amb major creativitat en les seves exclamacions.[6]
Don Berrinche exemplificava la zitzània i la frustració, i simbolitzava els mals temps cívics i econòmics de la postguerra, buscant sempre l'enfrontament físic i exercint una violència desmesurada que avui en dia seria impensable en una publicació infantil.[4]
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- ALTARRIBA, Antonio. La España del Tebeo: La historieta española de 1940 a 2000. Madrid: Editorial Espasa Calpe, S. A, 2001. Depósito legal: M.45.522-2001. ISBN 84-239-2545-5.
- CUADRADO, Jesús. Atlas español de la cultura popular: De la historieta y su uso 1873-2000.. Madrid: Ediciones Sinsentido/Fundación Germán Sánchez Ruipérez. 2 v, 2000. ISBN 84-89384-23-1.
- MOIX, Terenci. Historia social del cómic. Barcelona: Ediciones B, 2007. Depósito legal: B-2551-2007.. ISBN 978-84-02-42030-5.
- Ramírez, Juan Antonio. La historieta cómica de postguerra. Madrid: Editorial Cuadernos para el Diálogo, Colección Memoria y Comunicación, 12/1975. Depósito Legal: M. 38.325 - 1975. ISBN 84-229-6010-9.
- VÁZQUEZ DE PARGA, Salvador. Los comics del franquismo. Barcelona: Editorial Planeta, S. A., Colección Textos núm. 59, 10/1980. Depósito Legal: B. 28047 - 1980. ISBN 84-320-0629-7.
Enllaços externs[modifica]
- Don Berrinche, de la secció El humor en el cómic, "Ciberniz"
- Don Berrinche y el ataque de los platillos volantes a Lady Filstrup (3ª época)