Dona nua reclinada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaDona nua reclinada

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorErnst Ludwig Kirchner Modifica el valor a Wikidata
Creació1931
Materialpintura a l'oli
llenç (suport pictòric) Modifica el valor a Wikidata
Col·leccióKirchner Museum Davos (en) Tradueix (Davos) Modifica el valor a Wikidata
Catàleg

Dona nua reclinada (Nackte liegende Frau) és una pintura d'Ernst Ludwig Kirchner realitzada l'any 1931. Es troba al Museu Kirchner de Davos. La pintura és una donació feta l'any 1990 per la propietat d'Ernst Ludwig Kirchner.[1]

Descripció[modifica]

Una dona nua té el braç recolzat al cap. El cap està lleugerament inclinat perquè la mà esquerra toqui l'orella dreta. Tal com indica el seu títol, aquest quadre representa una dona reclinada. Però el matalàs es representa verticalment, així que també podria ser el reflex en un mirall. La dona no està representada del tot, les seves cames falten o són significades per una línia dinàmica que separa el cos de la flassada. Té els ulls mig tancats, cosa que suggereix que està pensant. L'arruga del seu front emfatitza la impressió de reflex. No obstant això, el cos està relaxat i la nuesa atrau amb el seu erotisme. A segon cop d'ull, veiem lletres: els pits formen una S, la cara una W, la M separa les cames de la manta, a diferència de la M de les arrugues del front. El cos és, doncs, també portador de signes.[2]

Fins a la dècada de 1970, poder tocar-se l'orella dreta amb la mà esquerra (en (alemany) "Philippinermaß") es considerava a Alemanya com un criteri de maduresa escolar. La postura d'aquesta dona reclinada evoca la Venus adormida del pintor renaixentista italià Giorgione a principis del segle XVI. La tradició patriarcal de la pintura considera el cos femení com un objecte del desig masculí. Fins i tot amb Ludwig Kirchner, el plaer com a fantasma masculí no coneix fronteres.[3] El plaer està en primer pla, de manera que les dones apareixen com a coneixedores del seu cos. Per a Kirchner, el cos femení també porta missatges, de manera que la seva representació conté lletres. Aleshores, la dona es converteix en un llibre i es pot llegir com un conte: la lletra W a la cara es llegeix com una pregunta oberta: en alemany qui?, on?, què? ((alemany) Wer, Wo, Was) comença amb W).

Kirchner considerava la dona igual que l'home. Va reivindicar la igualtat de sexes i l'amor lliure.[4]

Volia viure relacions amistoses amb les dones.[5]

« Ich bekam den ersehnten Kameraden auch geistig (...) » ( « Vaig apreciar intel·lectualment les companyes desitjades (...) ») [6]

Ernst Ludwig Kirchner va ser cofundador del grup d'artistes alemany Die Brücke, que després va propagar les idees del moviment reformista Lebensreform i va defensar un estil de vida hedonista.

Referències[modifica]

  1. (alemany) Catàleg de l'exposició „Alles Kirchner! Das Museum als Wunderkammer“
  2. Lee, Hyun Ae. "Aber ich stelle doch nochmals einen neuen Kirchner auf" : Ernst Ludwig Kirchners Davoser Spätwerk Mit einer ausführlichen Zeittafel der Schweizer Jahre 1917 bis 1938. Münster, Westf: Waxmann, 2008. ISBN 978-3-8309-2056-4. 
  3. Kim, Hyang-Sook. Die Frauendarstellungen im Werk von Ernst Ludwig Kirchner : verborgene Selbstbekenntnisse des Malers. Marburg: Tectum, 2002, p. 72. ISBN 3-8288-8407-5. 
  4. (alemany)Modell der Kameradschaftsverbindung zwischen den Geschlechtern. In: Katharina Sykora: Weiblichkeit, Großstadt, Moderne. Museumspädagogischer Dienst, Berlin 1996, page 22.
  5. (alemany)Thomas Röske: Ernst Ludwig Kirchner - Tanz zwischen den Frauen. Kunst-Monographie. Insel Verlag, Francfort-sur-le-Main/ Leipzig 1993, ISBN 3-458-33264-2, page 61.
  6. Cita treta de: Catàleg E. L. Kirchner 1880–1938. Neue Nationalgalerie, Berlin 1980, pàgina 60.

Bibliografia[modifica]

  • (alemany) Hyang-Sook Kim: Die Frauendarstellungen im Werk von Ernst Ludwig Kirchner. Verborgene Selbstbekenntnisse des Malers. dissertació universitària. Tectum-Verlag, Marburg 2002, ISBN 3-8288-8407-5, S. 62–72.
  • (alemany) Carl Georg Heise (Hrsg.): Bildnisse der Brücke-Künstler voneinander. Nr. 63, Philipp Reclam jun, Stuttgart 1961.
  • (alemany) Karl Brix: Ernst Ludwig Kirchner, Kleine Künstlermonographie. Verlag der Kunst, Dresde 1991, ISBN 3-364-00232-0.
  • (alemany) Hyun Ae Lee: Aber ich stelle doch nochmals einen neuen Kirchner auf. Waxmann Verlag, Münster 2008, ISBN 978-3-8309-2056-4. [1]