ENAPOR
Empresa Nacional de Administração dos Portos | |||||
|
|||||
.jpg) Port de São Filipe, gestionat per ENAPOR. | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | negoci  | ||||
| Indústria | port | ||||
| Camp de treball | Transport, logística | ||||
| Especialitat | Autoritat portuària i gestió de mercaderies marítimes[1] | ||||
| País d'origen | Cap Verd  | ||||
| Història | |||||
| Creació | 19 de juny de 1982[1] | ||||
| Activitat | |||||
| Àmbit | Ports de Cap Verd | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Presidència | Carlitos Fortes[2] | ||||
| Indicador econòmic | |||||
| Benefici net | -172.544 CVE (2012)[4] | ||||
| Lloc web | enapor.cv | ||||
ENAPOR (Empresa Nacional de Administração dos Portos) és la companyia privada encarregada de l'autoritat portuària i de la gestió de mercaderies marítimes de l'arxipèlag de Cap Verd.[1][5]
Va ser fundada l'any 1982 per la necessitat d'introduir una estructura organitzativa de la gestió dels ports del país, sobretot a nivell internacional.[1] Gestiona tots els ports comercials i de passatgers capverdians,[3] amb especial activitat en els ports de Praia i de Mindelo, que concentren el 75% del trànsit marítim de Cap Verd. També és l'encarregat d'establir les tarifes portuàries nacionals.[6]
Economia
[modifica]Des de la seva creació fins passada la dècada de 1990, ENAPOR va ser una empresa pública que rebia subsidis del govern capverdià a causa del baix trànsit comercial de les illes.[6] L'any 2005 es va completar la transició de privatizació de l'empresa amb la concessió de la totalitat dels ports de l'illa.[7]
Entrada la dècada de 2010, els aranzels que va establir eren alts tenint en compte el trànsit entre les illes (que passa necessàriament per dos ports, un d'origen i un de destí), però insuficients per a cobrir les necessitats d'equipament dels ports petits de l'arxipèlag capverdià. Si bé el deute que l'empresa havia tingut històricament havia disminuït notablement durant la dècada del 2000 —pel fort creixement del trànsit portuari—, la crisi financera global iniciada l'any 2007 va comportar que aquest deute es redisparés a partir de 2010, amb exercicis financers marcats per les pèrdues.[6] Prèviament, l'any 2008, ENAPOR havia signat un acord amb la naviliera xinesa COSCO per al redesenvolupament i la construcció d'instal·lacions de càrrega en alguns ports del país.[8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Vicente, N.F «O papel dos portos no desenvolvimiento da economia de Cabo Verde» (PDF) (en portuguès). Instituto Superior de Ciẽncias Económicas e Empresarias, 2010, pàg. 5. Arxivat de l'original el 2016-08-15 [Consulta: 7 juliol 2016].
- ↑ «President of Ports of Cape Verde meets with APS» (en anglès). Ports of Sines and the Algarve Authority, 21-09-2015. [Consulta: 8 juliol 2016].
- ↑ 3,0 3,1 Robaina Calderín, L (PDF) (en castellà) PROEXCA. Gobierno de Canarias, 2016, pàg. 10.[Enllaç no actiu]
- ↑ OSGE Department. Programme: Public Corporate Governance and Investment Promotion Support Programme (PAGEPPI) (PDF) (en anglès). African Development Bank, 2013, p. 5.
- ↑ Morais Gomes, M.C «Organização e Gestão de Portos em Cabo Verde» (PDF) (en portuguès). Universidade de Mindelo, 2014. Arxivat de l'original el 2018-11-03 [Consulta: 7 juliol 2016].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Vice President and Corporate Secretary of Cape Verde «Project Appraisal document on a proposed credit in the amount of SDR 12.7 million (US$19 million equivalent) to the Republic of Cape Verde for a transport sector reform project» (PDF) (en anglès). World Bank Group. International Development Association, 75473-CV, 2013, pàg. 57.[Enllaç no actiu]
- ↑ International Monetary Fund. Cape Verde: Fifth Review Under the Three-Year Arrangement Under the Poverty Reduction and Growth Facility—Staff Report; Press Release on the Executive Board Discussion; and Statement by the Executive Director for Cape Verde (en anglès). Washington DC: International Monetary Fund, 2005, p. 45. ISBN 9781451878769.
- ↑ Irwin, A; Wilson, C. «Chapter I: Background information». A: Cape Verde (en anglès). Bradt Travel Guides, 2011, p. 28. ISBN 9781841623504.