Echinococcus granulosus
 Escòlex d' E. granulosus  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Platyhelminthes |
| Classe | Cestoda |
| Ordre | Cyclophyllidea |
| Família | Taeniidae |
| Gènere | Echinococcus |
| Espècie | Echinococcus granulosus (Batsch, 1786) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Hydatigena granulosa |
| Distribució | |
 | |
Echinococcus granulosus, conegut com a tènia hidatídica,[1] és una espècie de cestode de l'ordre Cyclophyllidea que, en la seva fase adulta, parasita l'intestí prim de cànids, mentre que en la fase larvària (cisticerc) parasita el bestiar oví, encara que de forma secundària o accidental els cisticercs també parasiten molts altres animals, incloent al bestiar caprí, boví, equí, porcí, alguns rosegadors, cérvols, ants, marsupials, així com als primats i a l'home, produint la hidatidosi o equinococcosi quística,[2] en la qual cosa radica la seva importància com a agent patogen. E. granulosus té una diversitat genotípica i fenotípica molt àmplia.[3]
El paràsit predomina a zones rurals on abunda la ramaderia basada en el pasturatge i té caràcter endèmic entre molts grups de població nòmades, seminòmades i transhumants.[4]
Característiques[modifica]
El cuc adult és una de les tènies més petites, ja que el seu estròbil (cos del paràsit) mesura uns 5 mil·límetres de llarg (de 2 a 6 mm) i posseeix 3 a 5 proglotis (segments). E. granulosus té quatre ventoses en el seu escòlex (cap), com tots els ciclofil·lideus, i posseeix, distintivament, un rostel amb usualment 30 a 36 ganxos (28 a 50), en doble filera. La vida mitjana dels paràsits adults oscil·la entre 6 i 30 mesos.
El seu genoma està format per nou parells de cromosomes i té 151,6 milions de parells de bases que codifiquen 11.325 gens.[5]
Cicle biològic[modifica]
Els ous d'E. granulosus presents en els excrements canins poden contaminar una àrea molt gran, ja que tenen una capa externa adherent i poden ser transportats mecànicament per mosques, formigues i altres d'insectes copròfags i/o que efectuïn la seva oviposició sobre la femta, afavorint la possibilitat de ser ingerides pel bestiar. La supervivència dels ous potencialment infecciosos depèn de la temperatura i de la humitat relativa ambiental. En condicions favorables poden mantenir-se viables dos anys i mig a 2°C, 3 setmanes a 30 °C, més de 200 dies a 6 °C ° i 32 dies a 10-21 °C, però són sensibles a la dessecació i a l'acció directa de la radiació solar. Es mantenen vius un temps considerable en fòmits domèstics sense desinfectar. No resisteixen les solucions d'hipoclorit de sodi a l'1% ni les de glutaraldehid al 2%.[6] Generalment, en pastures de zones temperades i amb una humitat moderada, jardins o llocs amb aigua i/o sorra mullada sobreviuen dos o tres mesos.[7]
Habitualment, l'albendazole, el mebendazole, el praziquantel (emprat sobretot en gossos) i l'oxfendazole (en bestiar)[8] són fàrmacs que actuen amb eficàcia contra aquest cestode.[9]
Existeixen mètodes basats en la tècnica de la PCR múltiple que permeten simultàniament detectar i genotipificar E. granulosus, un avenç que facilita molt l'estudi epidemiològic temporal-espacial del paràsit.[10]
Referències[modifica]
- ↑ «Història Natural dels Països Catalans. Els cestodes». [Consulta: 19 gener 2021].
- ↑ Armiñanzas C, Gutiérrez-Cuadra M, Fariñas MC «Hidatidosis: aspectos epidemiológicos, clínicos, diagnósticos y terapéuticos» (en castellà). Rev Esp Quimioter, 2015 Jun; 28 (3), pp: 116-124. ISSN: 0214-3429. PMID: 26032995 [Consulta: 29 setembre 2018].
- ↑ Romig T, Ebi D, Wassermann M «Taxonomy and molecular epidemiology of Echinococcus granulosus 'sensu lato'» (en anglès). Vet Parasitol, 2015 Oct 30; 213 (3-4), pp: 76-84. DOI: 10.1016/j.vetpar.2015.07.035. ISSN: 0304-4017. PMID: 26264250 [Consulta: 29 setembre 2018].[Enllaç no actiu]
- ↑ Craig P, Mastin A, van Kesteren F, Boufana B «Echinococcus granulosus: Epidemiology and state-of-the-art of diagnostics in animals» (en anglès). Vet Parasitol, 2015 Oct 30; 213 (3-4), pp: 132-148. DOI: 10.1016/j.vetpar.2015.07.028. ISSN: 0304-4017. PMID: 26321135 [Consulta: 29 setembre 2018].[Enllaç no actiu]
- ↑ Zheng H, Zhang W, Zhang L, Zhang Z, et al «The genome of the hydatid tapeworm Echinococcus granulosus» (en anglès). Nat Genet, 2013 Oct; 45 (10), pp: 1168-1175. DOI: 10.1038/ng.2757. ISSN: 1546-1718. PMID: 24013640 [Consulta: 29 setembre 2018].
- ↑ Office of Laboratory Security «Echinococcus granulosus» (en anglès). Infectious Substances: Material Safety Data Sheet, MSDSonline. Public Health Agency of Canada, 2001; Gen, pàgs: 9 [Consulta: 2 octubre 2018].
- ↑ Thevenet PS, Jensen O, Drut R, Cerrone GE, et al «Viability and infectiousness of eggs of Echinococcus granulosus aged under natural conditions of inferior arid climate» (en anglès). Vet Parasitol, 2005 Oct 10; 133 (1), pp: 71-77. Arxivat de l'original el 15 de maig 2013. DOI: 10.1016/j.vetpar.2005.05.048. ISSN: 0304-4017. PMID: 15994009 [Consulta: 30 setembre 2018]. Arxivat 15 de maig 2013 a Wayback Machine.
- ↑ PubChem «Oxfendazole» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Set 29; CID 40854 (rev), pàgs: 33 [Consulta: 2 octubre 2018].
- ↑ Gavidia CM, Gonzalez AE, Barron EA, Ninaquispe B, et al «Evaluation of oxfendazole, praziquantel and albendazole against cystic echinococcosis: a randomized clinical trial in naturally infected sheep» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2010 Feb 23; 4 (2), pp: e616. DOI: 10.1371/journal.pntd.0000616. ISSN: 2826409. PMID: 20186332 [Consulta: 2 octubre 2018].
- ↑ Boubaker G, Macchiaroli N, Prada L, Cucher MA, et al «A multiplex PCR for the simultaneous detection and genotyping of the Echinococcus granulosus complex» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2013 Gen; 7 (1), pp: e2017. DOI: 10.1371/journal.pntd.0002017. PMC: 3547860. PMID: 23350011 [Consulta: 30 setembre 2018].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Echinococcus granulosus |
- Echinococcus granulosus: morfología, hábitat, ciclo biológico Arxivat 2018-09-30 a Wayback Machine. Gelambi M, Lifeder.com; 2018 Abr (en castellà).
- Estudio sobre los factores de riesgo en la diseminación de la hidatidosis Revista Albéitar, Portal Veterinaria; 2001 Mar (en castellà).