Eleccions federals de Mèxic de 2024
| Eleccions federals de Mèxic de 2024 | ||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
← 2018   | ||||||||||||
| Data | 2 juny 2024 | |||||||||||
| Tipus | grup d'eleccions | |||||||||||
| Càrrec a elegir | 500 diputat a la Cambra de Diputats de Mèxic
president de Mèxic | |||||||||||
B President de Mèxic
| ||||||||||||
| Resultat de la votació
| ||||||||||||
Les eleccions federals de Mèxic de 2024, denominades oficialment com Procés Electoral Federal 2023-2024 (en espanyol de Mèxic: Proceso Electoral Federal 2023-2024), van ser unes eleccions que es van celebrar a Mèxic el diumenge 2 de juny de 2024. S'hi van renovar els següents càrrecs d'elecció popular de nivell federal:
- President de la República. Cap d'estat i del Govern de Mèxic, electe per un període de sis anys sense possibilitat de reelecció.
- 128 senadors. Membres de la cambra alta del Congrés de la Unió, tres per cada estat federat mexicà, electes de manera directa, i 32 per una llista nacional, tots 128 per un període de sis anys.
- 500 diputats federals. Membres de la cambra baixa del Congrés de la Unió. 300 escollits per majoria simple i 200 per representació proporcional, tots 500 electes per un període de tres anys amb possibilitat de reelecció per fins a tres períodes consecutius addicionals. Cap partit podrà tenir més de 300 diputats a la cambra baixa.[1]
Antecedents[modifica]
En les eleccions federals de Mèxic de 2018, el Movimiento Regeneración Nacional (Morena), encapçalant la coalició Juntos Haremos Historia, al costat del Partit del Treball (PT) i el Partido Encuentro Social (PES) i postulant a Andrés Manuel López Obrador com a candidat presidencial va guanyar obtenint el 53% dels vots, amb un programa més pragmàtic i conciliador, fent un vot de càstig per la inseguretat i corrupció, i beneficiant-se de la pugna entre Partit Revolucionari Institucional i PAN.[2]
Candidatures a la Presidència[modifica]
La coalició d'esquerres Sigamos Haciendo Historia, hereva de la coalició Juntos Haremos Historia i formada per Movimiento Regeneración Nacional (Morena), el Partit del Treball i el Partit Verd Ecologista de Mèxic el 6 de setembre de 2023 va designar a Claudia Sheinbaum com a candidata a la presidència.[3]
El Front Ampli format pel Partit Acció Nacional (PA), el Partit Revolucionari Institucional (PRI) i el Partit de la Revolució Democràtica (PRD) i que posteriorment canviaria el seu nom per Fuerza y Corazón por México,[4] el 31 d'agost de 2023 va designar Xóchitl Gálvez com la seva candidata a Presidenta a les eleccions federals[5] després de la renúncia de Beatriz Paredes, l'aspirant del PRI.[6]
Moviment Ciutadà va nomenar el 17 de novembre Samuel García Sepúlveda, governador de Nuevo León com al seu candidat, però va renunciar el 2 de desembre enmig d'una crisi política i el partit va designar en el seu lloc a Jorge Álvarez Máynez.[7]
27 persones es van postular com a candidats independents i només nou van ser aprovats per l'Institut Nacional Electoral, entre ells l'actor Eduardo Verástegui, l'exgovernador d'Oaxaca Ulises Ruiz Ortiz i el fundador de l'extint Partido Encuentro Social, Hugo Eric Flores Cervantes. Per validar la seva candidatura cada aspirant va haver de recaptar en 120 dies el suport d'almenys l'1% del cens electoral general, que a més havia de ser l'1% del padró d'almenys 17 de les 32 entitats federatives del país, però cap d'ells va aconseguir els suports necessaris.[8]
Enquestes d'opinió[modifica]
Campanya[modifica]
Durant la campanya electoral es van registrar 93 assassinats, dels quals 32 eren candidats o precandidats a algun càrrec d'elecció popular, sent la campanya més violenta de la història del país. A més dels assassinats, es van registrar 131 amenaces, 77 atemptats i 17 segrestos.[9]
Nou persones moriren el 22 de maig després de l'ensorrament de part de l'escenari en un míting electoral de Jorge Álvarez Máynez a San Pedro Garza García, prop de Monterrey.[10]
Resultats[modifica]
Claudia Sheinbaum va guanyar les eleccions presidencials de 2024 amb el 57,9% dels vots, convertint-se en la primera dona en ocupar el càrrec a Mèxic, imposant-se a Xóchitl Gálvez, de l'aliança opositora Fuerza y Corazón por México, que ha obtingut un 29% dels sufragis, i de Jorge Álvarez Máynez, el candidat de Moviment Ciutadà, que ha rebut un 10,5% dels vots.[11]
Referències[modifica]
- ↑ «Elección Federal 2024» (en espanyol de Mèxic). [Consulta: 4 juny 2024].
- ↑ Rojas, Ana Gabriela. «López Obrador gana las elecciones en México: 3 claves que llevaron a AMLO a arrasar en las presidenciales» (en castellà). BBC, 02-07-2018. [Consulta: 29 setembre 2020].
- ↑ «Claudia Sheinbaum es elegida candidata del partido de López Obrador a la presidencia de México» (en castellà). El Mundo, 07-09-2023. [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ Cruz, Mónica. «Frente Amplio cambia nombre a ‘Fuerza y Corazón por México’ tras llegar a acuerdo» (en castellà). Politico MX, 21-11-2023. [Consulta: 19 maig 2024].
- ↑ del Rincón, Fernando. «Xóchitl Gálvez será la candidata presidencial opositora en México» (en castellà). CNN, 31-08-2023. [Consulta: 19 maig 2024].
- ↑ Rodríguez, Rey. «¿Tendrá México su primera presidenta?» (en castellà). CNN, 31-08-2023. [Consulta: 19 maig 2024].
- ↑ «Jorge Álvarez Máynez Designado Precandidato Presidencial de Movimiento Ciudadano: Anuncio de Samuel García» (en castellà). Diario 21, 09-01-2024. [Consulta: 20 maig 2024].
- ↑ Avila, Olimpia. «Independientes quedan fuera de la elección; a la orilla, 9 que buscaban la presidencia» (en castellà). Excelsior, 07-01-2024. [Consulta: 25 maig 2024].
- ↑ Espinosa, Arturo. «Se registraron 93 asesinatos en el proceso electoral: Arturo Espinosa» (en castellà). La Otra Opinión, 30-05-2024. [Consulta: 31 maig 2024].
- ↑ «Child among at least nine dead at Mexico election rally» (en anglès). BBC, 23-05-2024. [Consulta: 23 maig 2024].
- ↑ «Claudia Sheinbaum guanya les presidencials a Mèxic amb gairebé el 60% dels vots». ACN, 03-06-2024. [Consulta: 3 juny 2024].