Enzo Minarelli
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1951 (72/73 anys) Venècia (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | actor, poeta, escriptor, videoartista |
| Moviment | Mail Art |
| Lloc web | enzominarelli.com |
 | |
Enzo Minarelli (Venècia, 1951) és un poeta, artista, rapsode, actor i escriptor italià que viu i treballa a Cento. És el creador del terme «polipoesia» el 1980, que significa posar en escena molts tipus de poemes diferents i també expressats de diverses maneres amb la utilització de recursos sonors i visuals.[1][2]
Trajectòria[modifica]
Després de graduar-se en Psicolingüística a la Universitat de Venècia, a la dècada del 1970 va començar la seva tasca en l'àmbit del videoart i la literatura experimental.
El 1983 va començar a confeccionar l'arxiu «3ViTre dischi di polipoesia», dedicat a la història i el desenvolupament de la polipoesia.[3] El 1987, Minarelli va redactar el Manifesto da Polipoesia, en què va intentar comprendre l'estat i els aspectes del desenvolupament de la poesia sonora internacional. Va preparar una secció tropical de poesia visual italiana a les revistes Dimensão (Brasil) i Visible Language (EUA). És autor de nombroses representacions, emeses tant per ràdios com per televisions internacionals. Actuacions destacades:
- Videolento (Roma - Milà - Ferrara, 1988),
- Videopoesia Internazionale (Colònia, 1989),
- Video writing (Alexandria, 1990),
- 1 Festival di Polipoesia (Bolonya, 1993),
- Strumenti a Voce (Bolonya, 1995),
- VideoSoundPoetry Festival (Bolonya, 1998)
La seva obra es recull en col·leccions públiques i privades de nombroses seus com:
- Museu da Imagem e do Som (São Paulo)
- ICC Intercommunication Center (Tòquio),
- The Sackner Archive of Concrete and Visual Poetry (Miami Beach)
- Getty Center for History and Art (Santa Monica)
- National Sound Archive British Library (Londres)
- Artpool (Budapest)
Obra publicada[modifica]
- Obscuritas Obscenitas (1979)
- Multipoesie Melogrammatiche (1981)
- Commediarcom (1983)
- El Poemméxico (1988)
- Poemi Cognomi (1988)
- Meccanografie (1991)
- La Voce Della Poesia, Vocoralità del Novecento (2008)
Referències[modifica]
- ↑ Riu, Montserrat. «La Polipoesia d'Enzo Minarelli», 08-02-2015. [Consulta: 13 octubre 2021].
- ↑ Obiols, Isabel «El I Congreso de Polipoesía revisa en Barcelona las nuevas tendencias expresivas» (en castellà). El País [Madrid], 15-08-1999. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Enzo Minarelli - Archivio di Polipoesia - 3ViTre». [Consulta: 13 octubre 2021].