Església de Santa María la Major (Tamarit de Llitera)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Església de Santa Maria la Major de Tamarite de Llitera[modifica]

L'Església de Santa Maria la Major a Tamarite de Llitera és un notable exemple d'arquitectura romànica amb influències gòtiques i modificacions posteriors. Església de Santa Maria la Major de Tamarite de Llitera(Tamarite de Litera)

Té una disposició basilical amb tres naus cobertes i un transepte a la banda oriental amb tres absis. L' estructura mostra una combinació d' arcs de mig punt i apuntats: les naus estan cobertes amb voltes de canó apuntades, amb arcs torals també apuntats, mentre que el transsepte està cobert amb una arquivolta de secció circular. Els pilars, de secció quadrada, mostren dues pilastres semicilíndriques a cada cara, rematades amb capitells llisos.

Entrada a l'Església de Santa María la Mayor (Tamarite de Litera)

En el creuer s' alça un cimbori gòtic amb vuit finestres ogivals, i a l' extrem de la nau nord es troba un campanar de secció piramidal troncocònica. La construcció d'aquesta torre, si va ser contemporània a l' església o posterior, és motiu de debat.

Internament, el mur sud presenta un arcosoli, mentre que al mur nord s' han obert capelles renaixentistes i barroques cap a l' exterior.

La façana sud exhibeix una portada romànica sobre la qual s' hi va afegir un frontó renaixentista sostingut per dues columnes jòniques. El timpà romànic presenta un relleu amb dos àngels sostenint un crismó, possiblement inspirat en un model similar a Sant Pere el Vell d'Osca.

El retaule major, encarregat el 1500 a Miguel Ximénez i el seu fill Juan Ximénez, amb la intervenció de Martín de Larraz de Huesca, va ser completat el 1503. Lamentablement, durant la Guerra Civil, el retaule va desaparèixer, i només la taula de Sant Miquel, atribuïda a Juan Ximénez, actualment resguardada al Museu d'Art de Filadèlfia. Aquesta taula, originalment amb un fons daurat, era dins del guardapols. S' observen similituds entre aquesta taula i altres pintures del retaule amb la Col·legiata de Bolea.