Félix Vidal Costa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFélix Vidal Costa
Biografia
Naixement6 novembre 1942 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Santiago de Compostel·la (província de la Corunya) Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic
1981 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófísic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
PareEnrique Vidal Abascal Modifica el valor a Wikidata
Premis

Félix Vidal Costa (Santiago de Compostel·la, 6 de novembre de 1942) és un físic i investigador gallec, catedràtic de Física de la Matèria Condensada de la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC) i director del Centre d'Estudis Avançats d'aquesta universitat, on encapçala un grup de recerca sobre superconductivitat a altes i baixes temperatures.[1][2] És acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Gallega de Ciències[3] i Vicepresident del Grup Especial Física d'Estat Sòlid (FES) de la Reial Societat Espanyola de Química[4]

Carrera[modifica]

Va estudiar el batxillerat en el Institut Arquebisbe Gelmírez de la seva ciutat natal, i des de molt jove va demostrar un tarannà científic orientat cap a la recerca.[5] Acabat el batxillerat es va traslladar a Madrid per estudiar ciències físiques en la Universitat Complutense, on es va llicenciar i va doctorar. Va ampliar estudis a França, i és doctor per la prestigiosa École Normale Supérieure de París, així com docteur d'État et Sciences per la Universitat de París.

Porta monumental del n. 45 de la rue d'Ulm, en record de la doble fundació de la Escola Normal Superior i de la seva instal·lació en aquest carrer

Així mateix, va treballar com a científic contractat en el MIT (Massachusetts, Estats Units) des de 1974 fins a finals de 1976. Autor de més d'un centenar de treballs sobre física de la matèria condensada i dels materials, va impartir classes s París i sls Estats Units, fins a assentar-se el 1984 a la Universitat de Santiago de Compostel·la.

La seva vinculació científica amb França continua una tradició familiar, ja que el seu pare, Enrique Vidal Abascal, que va ser catedràtic de geometria de la Universitat de Santiago, també va mantenir intenses relacions professionals amb universitats i institucions científiques franceses.[6]

Patents registrades[modifica]

Ha registrat algunes patents amb membres del seu equip

  • Félix Vidal Costa, Manuel Rodríguez Osorio, José Antonio Veira Suárez: Limitador indutivo de corrente baseado en múltiples aneis ou películas supercondutoras de pequeno diámetro
  • Manuel Rodríguez Osorio, José Antonio Veira Suárez, Félix Vidal Costa: Limitador indutivo de corrente baseado en elementos supercondutores con varias zonas débiles creadas artificialmente
  • Manuel Rodríguez Osorio, Maurice-Xavier François, Adrien Betrancourt, José Antonio Veira Suárez, Félix Vidal Costa: Limitador supercondutor de corrente integrado no intercambiador de calor dun refrixerador termoacústico

Publicacions[modifica]

En la seva època a la Complutense publicà:

  • A la escucha de los sonidos cerca de Tl en el 4He líquido, Madrid, Fundación Juan March, 1978. ISBN 84-7075-094-1

Ha publicat nombrosos articles, com a director o principal investigador, en revistes especialitzades com:

Distincions[modifica]

Referències[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Antonio García Bellido
Premi Nacional d'Investigació Santiago Ramón y Cajal
1995
Succeït per:
Margarita Salas Falgueras