Federico Baraibar Zumárraga

Federico Baraibar Zumárraga
	;
Biografia
Naixement	28 maig 1851 ; Vitòria
Mort	25 febrer 1918 (66 anys); Vitòria
Sepultura	cementiri de Santa Isabel
Diputat general d'Àlaba
	1909 – 1913 ; ← Eduardo Velasco López Cano (en)
Alcalde de Vitòria
	1897 – 1903
Dades personals
Formació	Universitat de Saragossa - dret
Activitat
Ocupació	escriptor, poeta, arqueòleg, traductor
Membre de	Euskaltzaindia ; Reial Acadèmia Espanyola

Federico Baraibar Zumárraga (Vitòria, 1851 - 25 de febrer de 1918) va ser un escriptor, professor, etnòleg i polític basc, que entre altres càrrecs va ser el primer alcalde de la seva ciutat al segle XX (de 1897 a 1902).

Estudià Filosofia i Lletres^[1] a la seva Vitòria natal i Dret a la Universitat de Saragossa. Quant a la seva faceta política també va ser president de la Diputació Foral d'Àlaba, i com a professor i escriptor va ser president de l'Ateneu de Vitòria i director de l'Institut de Vitòria

En homenatge a ell un carrer de la seva ciutat té el seu nom, igual que un institut (Instituto Federico Baraibar) Arxivat 2011-06-10 a Wayback Machine..

Obra[modifica]

La major part de les seves aportacions etnogràfiques tenen com a motiu l'entorn basc, especialment a Àlaba, sent nombroses i importants les seves aportacions dins dels camps de l'arqueologia i l'inventari de veus populars i termes propis del castellà a Àlaba.

També va fer labors de traductor a l'espanyol d'obres gregues (entre elles l'Odissea), llatines, i fins i tot de l'italià i del català.

Entretant va col·laborar en la Revista Internacional de Estudios Vascos i altres publicacions i va pronunciar importants discursos sobre obres clàssiques (Elogio fúnebre de Cervantes, 1875) o història (Una hoja de la historia oscura de Alava durante el Imperio romano, 1882).

Bibliografia (Selecció)[modifica]

1922: Nuevo vocabulario de palabras usadas en Alava (Bilbao)
1919: Toponimia alavesa (Vitoria)
1917: Suplemente al vocabulario.. (Vitoria)
1914: Lápidas de La Puebla de Arganzón y Laguardia
1911: Inventario del románico en Álava. Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando
1908: Nombres vulgares de animales y plantas usados en Alava y no incluidos en el Diccionario de la Real Academia Española. (Madrid)
1907: Palabras alavesas cuyas correspondientes etimológicas vascas no figuran en los diccionarios euskéricos. (Geuthner, París)
1906: Álava durante la dominación romana. Reial Acadèmia de la Història (Madrid)
1906: Lápidas romanas de Tricio
1905: Palabras alavesas (Bilbao)
1903: Vocabulario de palabras usadas en Alava y no incluidas en el Diccionario de la Real Academia Española (Décimo-tercia edición) ó que lo están en otras acepciones ó como anticuadas. (Madrid)
1890: Estatua de mujer descubierta en las ruinas de Iruña-Veleia
1883: Inscripciones romanas cerca del Ebro en las provincias de Alava y Burgos
1881: Los dólmenes alaveses

Traduccions destacades[modifica]

1883: Comedias escogidas d'Aristòfanes (del grec al castellà)
Tragèdies, poesies i obres diverses de Alessandro Manzoni (de l'italià al castellà)

Premis[modifica]

1991: Se le concedí l'Encomienda de Alfonso XII com a reconeixement a la seva tasca.

Referències[modifica]

↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.euskomedia.org/aunamendi/11047 Biografía de Federico Baraibar en Euskomedia

Enllaços externs[modifica]

Biblioteca Nacional del Maestro Argentina ^{[Enllaç no actiu]}

[1] {[enllaç sense format]} http://www.euskomedia.org/aunamendi/11047 Biografía de Federico Baraibar en Euskomedia

[1]