Vés al contingut

Frederick Zimmermann

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrederick Zimmermann
Biografia
Naixement18 maig 1906 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort3 agost 1967 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Ohlstadt (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómúsic, professor d'universitat, pedagog musical, pintor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorOrquestra Filharmònica de Nova York (1930–1966)
Juilliard School
Escola de Música de Manhattan Modifica el valor a Wikidata
InstrumentContrabaix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius

Musicbrainz: 67728db2-734a-493b-872e-5f94b8ae4cbe Modifica el valor a Wikidata

Frederick Zimmermann (Nova York, 18 de maig de 1906 - Ohlstadt, 3 d'agost de 1967) va ser un contrabaixista i professor estatunidenc.

Va tocar a la Filharmònica de Nova York des de 1930 fins a 1966, fent d’assistent de director i director i va ensenyar a la "Juilliard School", el "Mannes College of Music", la "Columbia University", la "Manhattan School of Music" i la "New York University". Va ser un influent professor de contrabaix americà al segle xx. A la seva obra "Una nova història del contrabaix", Paul Brun descriu Zimmermann com el "pare de l'ensenyament del baix als Estats Units".[1]

Zimmermann va néixer a la ciutat de Nova York. Va estudiar el contrabaix amb Herman Reinshagen, baix principal de la Filharmònica de Nova York amb Gustav Mahler i Arturo Toscanini. Va fer nombroses transcripcions de música que van des del segle xiv fins al XX i va editar música per a International. El 1966 es va publicar el seu llibre, Contemporary Concept of Bowing Technique for the Double Bass. A més de música, Zimmermann va estudiar pintura amb George Grosz a la "Art Students 'League", va fer tres exhibicions i sovint va donar conferències sobre pintors alemanys moderns. Zimmermann es va casar amb la seva dona Dorothy el 1931. Van tenir un fill Edwin. Zimmermann va morir d'un tumor cerebral a l'edat de 61 anys el 1967, mentre visitava Ohlstadt, Alemanya.

Els seus estudiants han ocupat llocs a pràcticament totes les orquestres nord-americanes més importants. Alguns dels seus estudiants més destacats són els baixistes clàssics Joseph Guastafeste, Orin O'Brien, Donald Palma, Robert Gladstone, David Walter, Linda McKnight, Alvin Brehm. Stuart Sankey, Frank Proto i Lucas Drew[2] i els baixistes de jazz Charles Mingus, Henry Grimes, Eddie Gómez i Red Mitchell.

Referències[modifica]

  1. Pàgina 207
  2. «Lucas Drew Bio», 12-02-2020. Arxivat de l'original el 2020-02-12. [Consulta: 8 juny 2021].