Vés al contingut

Fuad Hussein

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFuad Hussein

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) فؤاد حسين Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1949 Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Khanikin (Iraq) Modifica el valor a Wikidata
Vice-primer ministre de l'Iraq
27 octubre 2022 –
Ministre d'Afers Estrangers de l'Iraq
6 juny 2020 –
Ministre de Finances de l'Iraq
25 octubre 2018 – 7 maig 2020
← Abdul Razzaq al-Issa (en) TradueixAli Allawi → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Bagdad - Bachelor of Education (–1971) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, politòleg Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit dels Obrers del Kurdistan (–segle XXI)
Unió Patriòtica del Kurdistan (1975–1984)
Partit Democràtic del Kurdistan (1967–1975)
candidat independent Modifica el valor a Wikidata
Participà en
16 gener 2023Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2023
20 gener 2020Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2020
22 gener 2019Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2019 Modifica el valor a Wikidata


Fuad Mohammed Hussein (en kurd: Fûad Husên; فووئاد حوسێن)[1][2] és un polític kurd iraquià del Partit Democràtic del Kurdistan que és l'actual ministre d'Afers Exteriors de l'Iraq.[3] Anteriorment, va ser ministre de Finances del govern iraquià d'Adil Abdul-Mahdi.[4]

Biografia

[modifica]

Hussein va néixer en Khanikin, ciutat de la província de Diyala, en 1946.[5] És kurd, musulmà xiïta i està casat amb una cristiana neerlandesa.[6] Es va traslladar a Bagdad en 1967 i es va llicenciar en la Universitat de Bagdad en 1971. Durant la seva estada a Bagdad es va afiliar a la Unió d'Estudiants del Kurdistan i després al Partit Democràtic del Kurdistan. En 1975, després de la derrota kurda en la segona guerra iraquiano-kurda, Hussein es va traslladar als Països Baixos, on va estudiar un doctorat en relacions internacionals. Va dirigir el sindicat d'estudiants kurds a l'estranger des de 1976 i en 1987 es va convertir en subdirector de l'Institut Kurd de París. Durant la seva estada a Holanda es va casar amb una cristiana protestant holandesa, descendent de la família italiana Montessori.[1]

Parla amb fluïdesa kurd, àrab, neerlandès i anglès. Després de la destitució de Saddam Hussein, va ser assessor del Ministeri d'Educació i es va encarregar de dissenyar un nou pla d'estudis.[1]

Política governamental

[modifica]
Hussein es reuneix amb el secretari d'Estat dels EUA Antony Blinken en el Departament d'Estat dels EUA a Washington DC el juliol de 2021.

Va ser nomenat cap de gabinet de Masoud Barzani, president del Govern Regional del Kurdistan. El setembre de 2018, el Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) li va proposar com a candidat a la presidència de l'Iraq. Segons la tradició política iraquiana de muḥāṣaṣah, la presidència estava reservada a un kurd. En les eleccions generals de maig, el PDK va reivindicar el dret, com a major partit polític kurd, a designar al seu candidat.[5] La Unió Patriòtica del Kurdistan també va designar un candidat, Barham Salih, i els dos partits van ser incapaços d'arribar a un consens. Per això, la decisió es va sotmetre a una votació secreta dels diputats recentment triats en el Consell de Representants, la primera des de la invasió de l'Iraq. Salih va guanyar les eleccions amb 219 vots a favor i 22 en contra.[7]

Menys d'un mes després, Hussein va ser proposat com a candidat del PDK per al Ministeri de Finances. El primer ministre Adil Abdul-Mahdí el va proposar i així ho va aprovar el Parlament el 24 d'octubre de 2018.

L'agost de 2020, durant una conferència de premsa conjunta amb el secretari d'Estat dels Estats Units, Mike Pompeo, a Washington DC, Hussein va dir que el seu país havia signat un acord amb la petroliera estatunidenca Chevron Corporation com a memoràndum d'entesa amb l'Iraq per a executar els treballs d'exploració en el jaciment petrolífer de Nasiriyah, en el sud de l'Iraq, un dels grans jaciments petrolífers del país, que s'estima que alberga uns 4.400 milions de barrils de cru.[8]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «From the shadows to presidency: Meet Fuad Hussein». Rudaw [Consulta: 31 octubre 2018].
  2. «فوئاد حوسێن: ئامادەکارییەکانمان بۆ گفتوگۆی ستراتیژی لەگەڵ ئەمریکا دەستپێکردووە» (en kurd). Rûdaw, 08-06-2020 [Consulta: 9 juny 2020].
  3. «Kurds secure cabinet positions as Baghdad fills vacant ministries». www.rudaw.net, 06-06-2020 [Consulta: 6 juny 2020].
  4. «ISHM: October 19 - 25, 2018 - Iraq» (en anglès). ReliefWeb [Consulta: 27 octubre 2018].
  5. 5,0 5,1 «KDP nominates Fuad Hussein for Iraqi president». Rudaw [Consulta: 31 octubre 2018].
  6. «Exclusive interview with Iraq presidential candidate Fuad Hussein». Rudaw [Consulta: 31 octubre 2018].
  7. «Iraq: Parliament elects Barham Salih as new president». Al Jazeera. [Consulta: 31 octubre 2018].
  8. Iraq, Chevron seen signing deal Wednesday: Iraqi foreign minister. 2020-08-19. Reuters. Retrieved 2020-08-24.