Gabriel de Zayas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1526 (Gregorià)  Écija |
| Mort | 13 juliol 1593 (66/67 anys) Madrid |
| Dades personals | |
| Formació | Universidad Complutense de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
Gabriel de Zayas (Écija, 1526 — Madrid, 13 de juliol de 1593), Secretari d'Estat amb Felip II.
Biografia[modifica]
Neix a Écija en 1526, al si del llinatge dels Zayas establits a Andalusia. Els seus estudis els realitza a la universitat d'Alcalá de Henares, on estigué amb seguretat, els cursos 1545-46 i 1546-47. I fou ordenat sacerdot en 1546 o poc abans.[1]
Al voltant de 1548 entra a treballar d'oficial amb el secretari reial Gonzalo Pérez,[2] el qual aquest mateix any passa a servir, com a secretari, al príncep d'Astúries, el futur Felip II, quan aquest viatja per Alemanya i Flandes.[3] Durant els anys 1554-1555 forma part del seguici que acompanya al príncep Felip en el casament amb Maria Tudor, reina d'Anglaterra.[4] A l'any següent, abdicat Carles V, Gabriel de Zayas es converteix en el primer oficial de la Secretaria del Consell d'Estat, quan Felip II nomena a Gonzalo Pérez secretari del Consell d'Estat.[5]
La creixent confiança de Gonzalo Pérez amb Zayas es reflecteix en els darrers anys del secretari reial quan, per absències i infermetats, el substitueix en la ratificació de la signatura del rei,[6] almenys des de 1564; i el nomena un dels seus marmessors. A la mort de Gonzalo Pérez, el 12 d'abril de 1566, continua acreditant la signatura reial junt al fill de Gonzalo, Antonio Pérez; i el 19 d'octubre ja entraven els dos a les sessions del Consell d'Estat, sense haver estat nomenats secretaris reials, nomenament que aconseguiren el 17 de juliol de 1567.[7]
El 8 de desembre de 1567 el rei divideix la Secretaria d'Estat, nomenant Zayas secretari dels assumptes de França, Alemanya i Anglaterra, i a Antonio Pérez, secretari dels assumptes d'Itàlia. I tot i haver recolzat la designació d'Antonio Pérez, l'ambició d'aquest provocà nombrosos conflictes. El rei el té en alta estima, i així, en 1568, estava entre els elegibles per a ocupar un cardenalat. En 1579 queda vacant la Secretaria del Consell d'Itàlia, en principi destinada a Pérez; el rei però, es decideix per Zayas, el qual jura el càrrec el 13 de juliol. Pocs dies després, el 27 de juliol, és arrestat Antonio Pérez, i Zayas ocupa provisionalment la Secretaria d'Estat, la qual traspassa a Juan de Idiáquez quan aquest és nomenat secretari d'Estat el 31 d'agost.[8] El rei li envia el 20 d'octubre una Instrucció on indica com s'ha d'exercir el càrrec, i allí li comunica que ha nomenat a Francisco de Idiáquez, secretari reial, com ajudant seu, pels seus problemes de salut.[9] De tota manera, es manté ferm en el càrrec fins a la seva mort. En 1580 ocupa la Secretaria de la Junta de Portugal i es trasllada amb Felip II a Portugal durant els anys 1580 fins a 1583.[10]
De les dues faccions polítiques enfrontades pel poder durant el regnat de Felip II, la representada per Rui Gomes da Silva, príncep d'Éboli, i la liderada pel duc d'Alba, Fernando Álvarez de Toledo, Zayas es decantava clarament per la segona, mantenint una gran amistat amb el duc, el qual li tenia una especial estima i plena confiança.[11][12]
Col·leccionista d'art i bibliòfil, mantingué relacions culturals i epistolars amb Juan de Verzosa, poeta en llatí i historiador, amb l'impressor Christophe Plantin, amb el diplomàtic i poeta Diego Hurtado de Mendoza, amb l'historiador i poeta Joan Calvet d'Estrella, i amb el teòleg Pedro de Fuentidueñas, entre altres. I fou amic personal del teòleg i bibliòleg Benito Arias Montano, i dels historiadors Jerónimo Zurita i Ambrosio de Morales, els quals estudiaren, com ell, a la universitat d'Alcalá de Henares, i als quals recolzà en els seus projectes.[13] Arias Montano,[14] Calvete[15] i Verzosa[16] li dedicaren sengles poemes.
A les darreries de 1592 atorga testament, trobant-se malalt, el qual completa amb un codicil·li el 7 de juliol de 1593. Mor poc després, el 13 de juliol de 1593, i fou soterrat en la capella de l'Hospital de Sant Lluc i Sant Nicolau d'Alcalá de Henares.[17]
Referències i notes[modifica]
- ↑ Rodríguez 1991: pp. 58 i 67.
- ↑ Rodríguez 1991: p. 58.
- ↑ Pérez-Mínguez 1932b: p. 580.
- ↑ Rodríguez 1991: p. 59.
- ↑ Pérez-Mínguez 1933: p. 258.
- ↑ Pérez-Mínguez 1932b: pp. 583-584.
- ↑ Rodríguez 1991: pp. 59-60.
- ↑ Pérez-Mínguez 1932a: p. 373.
- ↑ Pérez-Mínguez 1932b: p. 584.
- ↑ Rodríguez 1991: pp. 61-62 i 64-65.
- ↑ Rodríguez 1991: p. 65.
- ↑ Pérez-Mínguez 1932b: p. 585.
- ↑ Rodríguez 1991: pp. 67-68.
- ↑ Alcina 1990: pp. 29-30.
- ↑ Maians i Siscar 1795: pp. 75-77.
- ↑ Verzosa 2006: 199-203.
- ↑ Rodríguez 1991: p. 62.
Bibliografia[modifica]
- Alcina, Juan Francisco. «La poesía latina del humanismo español: Un esbozo». A: IV Simposio de Filología Clásica. Los humanistas españoles y el humanismo europeo (en castellà). Murcia: Universidad de Murcia, 1990, pp. 13-34. ISBN 84-7684-967-2 [Consulta: 15 març 2013].
- Maians i Siscar, Gregori. Vida de Publio Virgilio Maron: con la noticia de sus obras traducidas en castellano (en castellà). 2a edició. En Valencia: En la oficina de los hermanos de Orga, 1795 [Consulta: 15 març 2013].
- Pérez-Mínguez, Fidel (a) «Don Juan de Idiáquez: Embajador y Consejero de Felipe II, 1514-1614» (en castellà). Revista internacional de los estudios vascos, vol. 23, núm. 2, 1932, pp. 301-375. Arxivat de l'original el 2016-03-03. ISSN: 0212-7016 [Consulta: 13 març 2013].
- Pérez-Mínguez, Fidel (b) «Don Juan de Idiáquez: Embajador y Consejero de Felipe II, 1514-1614» (en castellà). Revista internacional de los estudios vascos, vol. 23, núm. 3, 1932, pp. 569-619. ISSN: 0212-7016 [Consulta: 13 març 2013].[Enllaç no actiu]
- Pérez-Mínguez, Fidel «Don Juan de Idiáquez: Embajador y Consejero de Felipe II, 1514-1614» (en castellà). Revista internacional de los estudios vascos, vol. 24, núm. 2, 1933, pp. 225-282. Arxivat de l'original el 2016-03-03. ISSN: 0212-7016 [Consulta: 13 març 2013].
- Rodríguez, Pedro «Gabriel de Zayas (1526-1593). Notas biográficas» (en castellà). Espacio, Tiempo y Forma, Serie IV, Historia Moderna, 4, 1991, pp. 57-70. ISSN: 1131-768X [Consulta: 6 març 2013].
- Verzosa, Juan de; Pino González, Eduardo del (ed.). Epístolas (en castellà). vol. I. Alcañiz: Instituto de Estudios Humanísticos, 2006. ISBN 84-00-08477-2 [Consulta: 15 març 2013].