Gamma Sculptoris

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicGamma Sculptoris
Tipusestrella amb alt moviment propi i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)K1III[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióEscultor Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra57,8339 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi12 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta0,67 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,406 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa1,6 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.630 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi17,2909 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−79,989 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)26,423 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar1,7 km/s Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial18,65 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial280 cm/s²[6] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)23h 18m 49.4376s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-33° 28' 4.7211''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,06[6] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat72,41 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada2,47 mil milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Gamma Sculptoris (γ Scl / HD 219784 / HR 8863) és un estel en la constel·lació de l'Escultor.[7] Amb magnitud aparent +4,41, és el tercer estel més brillant en la constel·lació, només superat per α Sculptoris i β Sculptoris. Es troba a 182 anys llum de distància del Sistema Solar.

Gamma Sculptoris és un gegant taronja de tipus espectral K1III o G8III amb una temperatura superficial de 4552 K. Té una lluminositat bolomètrica 74 vegades major que la del Sol[8] i el seu radi —calculat a partir del seu diàmetre angular de 2,13 ± 0,03 mil·lisegons d'arc— és gairebé 13 vegades més gran que el radi solar.[9][7][10] És semblant a altres coneguts gegants com Pòl·lux (β Geminorum) o Wei (ε Scorpii), però està més allunyat que aquests. La seva massa és aproximadament un 60 % major que la del Sol i té una edat aproximada de 1300 milions d'anys.[11][8]

Gamma Sculptoris té una metal·licitat —abundància relativa d'elements més pesats que l'heli— lleugerament inferior a la del Sol ([M/H] = -0,05). Els continguts d'alumini, níquel i vanadi són molt semblants als valors solars, però sodi i silici són més abundants que en el nostre estel.[11]

Referències[modifica]

  1. Afirmat a: Catalogue of two-dimensional spectral types for the HD stars, Vol. 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Pàgina: 0. Data de publicació: 1982.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 2000, pàg. 27–30.
  4. «Lithium in red giant stars: Constraining non-standard mixing with large surveys in the Gaia era». Astronomy and Astrophysics, gener 2020. DOI: 10.1051/0004-6361/201936360.
  5. Afirmat a: Gaia DR3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 13 juny 2022.
  6. 6,0 6,1 «The abundances of nearby red clump giants*» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 07-11-2007, pàg. 553–566. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2007.11852.X.
  7. 7,0 7,1 Gamma Scl -- Star (SIMBAD)
  8. 8,0 8,1 Gamma Sculptoris (Stars, Jim Kaler)
  9. Gamma Sculptoris Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  10. Richichi, A.; Percheron, I.; Khristoforova, M. «CHARM2: An updated Catalog of High Angular Resolution Measurements». Centre de Données astronomiques de Strasbourg. pp. 773-777 (Taula consultada en CDS).
  11. 11,0 11,1 Liu, Y. J.; Zhao, G.; Shi, J. R.; Pietrzyński, G.; Gieren, W. «The abundances of nearby red clump giants». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society. pp. 553-566.