Gaur (bòvid)
Bos gaurus  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Període de gestació | 275 dies |
| Hàbitat | sabana i bosc |
| Estat de conservació | |
 | |
| Vulnerable | |
| UICN | 2891 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Artiodactyla |
| Família | Bovidae |
| Gènere | Bos |
| Espècie | Bos gaurus H. Smith, 1827 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Distribució | |
 | |
El gaur (Bos gaurus, abans Bibos gauris) és un gran bòvid, del sud d'Àsia i sud-est d'Àsia. A l'Índia actualment es troba la població més nombrosa de gaurs. Els gaurs són l'espècie de mida més gran de bòvids,[1] més encara que el búfal africà, el búfal aquàtic silvestre o el bisó. La paraula gaur és d'origen sànscrit i ve de la mateixa arrel indoeuropea que «bou».[2] Habita en boscos tropicals amb clarianes a: Bangladesh, Bhutan, Cambodja, Xina, Índia, Laos, Malàisia (Peninsular), Myanmar, el Nepal, el Pakistan, Tailàndia i el Vietnam (IUCN, 2002).
La forma domesticada del gaur s'anomena gaial[3] (Bos frontalis) o mithun.
Etimologia[modifica]
La paraula en sànscrit गौर gaura significa 'blanc, groguenc, vermellós'. La paraula sànscrita gaur-mriga significa una mena de búfal d'aigua.[4]
La paraula en hindi गौर gaur significa "pell clara, clara, blanca".[5]
Morfologia[modifica]
El gaur és el bòvid més gran existent.[6] És un boví fort i de constitució massiva amb una cresta convexa alta al front entre les banyes, que sobresurt anteriorment, provocant un buit profund en el perfil de la part superior del cap. Hi ha una carena destacada a la part posterior. Les orelles són molt grosses. En els toros vells, el pèl es torna molt prim a l'esquena. El color del mascle adult és marró fosc, essent gairebé negre en els animals molt vells. El cap en la seva part superior és grisenc. El morro és de color pàlid i la part inferior de les potes és blanca. Hom diu que el gaur sembla un búfal aquàtic al front, mentre que sembla un toro domèstic al darrere. Les vaques i els braus joves són més pàl·lids i, en alguns casos, tenen un to roig, que és més marcat en grups que habiten zones seques i obertes.
La llargada del cos és de 250 a 360 cm. L'alçada fins a les espatlles és de 170 a 220 cm, les femelles fan uns 20 cm menys. Els mascles pesen entre 1.000 a 1.500 kg i les femelles de 700 a 1.000 kg. Tenen un gep en les espatlles que és més pronunciat en els mascles adults. Les banyes es troben en els dos sexes i creixen corbades cap amunt. La cua és més curta que en els bous típics.
Ecologia i comportament[modifica]
En llibertat, el gaur viu en petits ramats de fins a 40 individus i pastura herbes, brots i fruits. Normalment és diürn, descansant en les hores més caloroses, però en contacte amb els humans esdevenen nocturns. Durant l'estació seca els ramats s'ajunten i romanen en zones poc extenses, dispersant-se als pujols quan arriba la pluja del monsó. Depèn de l'aigua per beure però no se'l veu banyant-se (com fan els búfals aquàtics).[7]
Els ramats de gaur estan dirigits per una femella adulta gran, la matriarca. Els mascles adults poden ser solitaris. Durant el punt àlgid de l'època reproductiva, els mascles sols deambulen àmpliament a la recerca de femelles receptives. No s'han registrat baralles greus entre mascles, sent la mida el factor principal per determinar el domini. Els mascles fan una crida d'aparellament de tons clars que poden ressonar més de 1,6 km. També s'ha conegut que els gaur fan un xiulet com a crida d'alarma i un murmuri baix i semblant a una vaca.[8]
En algunes regions de l'Índia on les pertorbacions humanes són menors, el gaur és molt tímid malgrat la seva gran mida i poder. Quan s'alarma, el gaur xoca a la selva a una velocitat sorprenent. Tanmateix, al sud-est asiàtic i sud de l'Índia, on estan acostumats a la presència d'humans, els habitants locals diuen que el gaur és molt atrevit i agressiu. Sovint se sap que van als camps i pasturen al costat del bestiar domèstic, de vegades matant-los en baralles. Els toros de gaur poden carregar sense provocació, especialment durant l'estiu, quan la calor intensa i els insectes paràsits els fan més irascibles del que és habitual. Per advertir a altres membres del seu ramat d'un perill que s'acosta, el gaur fa un fort xiulet per demanar ajuda.[9]
Reproducció[modifica]
La maduresa sexual es produeix al segon o tercer any del gaur. La cria té lloc durant tot l'any, però normalment arriba al màxim entre desembre i juny. Les femelles tenen un vedell, rarament dos, després d'un període de gestació d'uns 275 dies, uns quants dies menys que el bestiar domèstic. Els vedells normalment es deslleten entre els set i els dotze mesos. La vida útil d'un gaur en captivitat és de fins a 30 anys.[10]
Depredadors naturals[modifica]
En ser un animal tan gran té pocs enemics naturals, cocodrils, lleopards i el cànid asiàtic (Cuon alpinus) poden atacar les seves cries però només s'ha informat que els tigres i cocodrils marins hagin matat un gaur adult. Tanmateix, l'hàbitat i la distribució del gaur i el cocodril marí poques vegades es superposen en els últims temps, a causa de la disminució de l'abast d'ambdues espècies. Un cocodril probablement hauria de ser un mascle adult madur (de més de 3,7 m i 300 kg per tenir èxit atacant un gaur adults sa.[11][12][13]
Els tigres cacen gaur joves o malalts, però també s'ha informat que han matat toros sans que pesen almenys 1.000 kg.[14] Quan s'enfronta a un tigre, els membres adults d'un ramat de gaurs solen formar un cercle que envolta les cries i vedells vulnerables, protegint-los del felí. Com que els tigres depenen dels atacs d'emboscada quan s'apropen a preses tan grans com un gaur, gairebé sempre abandonaran una caça si és detectat i es troba d'aquesta manera.[15] Un ramat de gaurs a Malàisia va encerclar un vedell assassinat per un tigre i va impedir que s'apropés a la carcassa.[16] No obstant això, els gaurs són oponents formidables per als tigres i són capaços de matar tigres en defensa pròpia.[17]
Subespècies[modifica]
- Bos gaurus laosiensis (Heude, 1901; de Myanmar a la Xina), el gaur del sud-est asiàtic també conegut com a Bos gaurus readei (Lydekker, 1903).[a] Aquesta és la subespècie més amenaçada; només les reserves xineses, vietnamites i cambodjanes semblen tenir el futur més o menys garantit.
- Bos gaurus gaurus (Índia, Bangladesh, Nepal, Bhutan). Aquesta és la subespècie amb més població amb més del 90% dels gaurs del món. Hi ha un cas d'albinisme[18]
- Bos gaurus hubbacki (Tailàndia, Malàisia). És la subespècie més petita i es troba a Tailàndia i Malàisia peninsular.
- Bos gaurus frontalis,[b] és el gaur domèstic i probablement es tracta d'un híbrid amb la vaca.
De vegades es considera que són espècies separades la silvestre (Bos gaurus) i la domèstica (Bos frontalis).
Amenaces[modifica]
A Laos, el gaur està molt amenaçat per la caça furtiva per al comerç per proveir els mercats internacionals, però també per la caça oportunista i la caça específica per al consum domèstic.[19] A la dècada de 1990, els gaurs eren especialment buscats pels caçadors furtius vietnamites pel seu valor comercial.[20]
A Tailàndia, el gaur està greument amenaçat per la caça furtiva per al comerç comercial de carn i trofeus.[21]
Conservació[modifica]
.jpg)
El gaur apareix a l'Apèndix I del CITES, i està protegit legalment a tots els estats de distribució.[22]
En captivitat[modifica]
El 8 de gener de 2001, va néixer el primer gaur clonat a Trans Ova Genetics a Sioux Center, Iowa. El vedell va ser portat a terme amb èxit per una mare substituta, una vaca domèstica (Bos taurus). Tot i que estava sa al néixer, el vedell va morir en les 48 hores posteriors d'una disenteria comuna, probablement no relacionada amb la clonació.[23]
Notes[modifica]
- ↑ Noms anteriors: Bos annamiticus, Bos brachyrhinus, Bos diardii, Bos fuscicornis, Bos hubbacki, Bos leptoceros, Bos mekongensis, Bos platyceros, Bos readei, Bos sylvanus referit a la subespècie Bos frontalis laosiensis.
- ↑ També conegut amb els noms indígenes de gaial i mithun, Bos frontalis (Lambert, 1804), Bos gavaeus (Colebrook, 1805), Bos bubalis, Bos sylhetanus (F. Cuvier, 1824)…
Referències[modifica]
- ↑ Hubback, T. R. «The Malayan gaur or seladang». Journal of Mammalogy, vol. 18, 3, 1937, pàg. 267–279. DOI: 10.2307/1374203. JSTOR: 1374203.
- ↑ Watkins, 2002, «gʷou-».
- ↑ Gaial Arxivat 2023-12-05 a Wayback Machine., en el Diccionari on-line de l'Institut d'Estudis Catalans Arxivat 2008-02-27 a Wayback Machine.
- ↑ Macdonell, A. A.. «गौर». A: A practical Sanskrit dictionary with transliteration, accentuation, and etymological analysis throughout. London: Oxford University Press, 1929, p. 87.
- ↑ Caturvedi, M.. «गौर». A: A practical Hindi-English dictionary. Delhi: National Publishing House, 1970, p. 184.
- ↑ Hassanin, A.. «Systematics and Phylogeny of Cattle». A: The Genetics of Cattle. Second. Oxfordshire, Boston: Cabi, 2015, p. 1–18. ISBN 9781780642215.
- ↑ Nowak, R. M.. «Gaur». A: Walker's Mammals of the World. 1. Baltimore, EUA i Londres, Regne Unit: Johns Hopkins University Press, 1999, p. 1158–1159. ISBN 9780801857898.
- ↑ Huffman, B. «Bos frontalis – Gaur». ultimateungulate.com, 2004. Arxivat de l'original el 2009-10-24. [Consulta: 15 novembre 2009].
- ↑ Sanderson, G. P.. «XVIII, XVIV». A: Thirteen Years Among the Wild Beasts of India: Their Haunts and Habits from Personal Observation. 6th. Edinburgh: John Grant, 1907, p. 243–265.
- ↑ Burton, R. International Wildlife Encyclopedia. 3rd. Marshall Cavendish, 2002, p. 936–938. ISBN 978-0-7614-7266-7.
- ↑ Melletti, M.. Ecology, Evolution and Behaviour of Wild Cattle: Implications for Conservation. Cambridge University Press, 2014.
- ↑ Guggisberg, C. A. W.. Crocodiles. Their Natural History, Folklore and Conservation. Newton Abbot, England: David & Charles Limited, 1972.
- ↑ Penny, M. Alligators and Crocodiles. Crescent Books, 1991. ISBN 978-0-517-07012-3.
- ↑ Hunter, L. Carnivores of the World. Princeton, New Jersey: Princeton University Press, 2011. ISBN 978-0-6911-5228-8.
- ↑ Sunquist, M. E.; Karanth, K. U.; Sunquist, F. «Ecology, behaviour and resilience of the tiger and its conservation needs». A: Riding the tiger: tiger conservation in human-dominated landscapes. Cambridge, UK: Cambridge University Press, 1999. ISBN 978-0-521-64835-6.
- ↑ Schaller, G. The Deer and the Tiger: a study of wildlife in India. Chicago: University of Chicago Press, 1967. ISBN 9780226736570. Arxivat 2023-03-05 a Wayback Machine.
- ↑ Tilson, Ronald; Nyhus, Philip J. Tigers of the World: The Science, Politics and Conservation of Panthera tigris. Academic Press, 30 November 2009. ISBN 9780080947518.
- ↑ The Indian Forester, publicat per R. P. Sharma, Business Manager, Indian Forester. (1974) Item notes: v.100 1974 núm. 1-6, original de la University of Michigan, pàgina 186 Arxivat 2024-05-31 a Wayback Machine., digitalitzat 1 novembre 2007
- ↑ Duckworth, J. W.. Wildlife in Lao PDR: 1999 Status Report. Vientiane: IUCN – The World Conservation Union / Wildlife Conservation Society / Centre for Protected Areas and Watershed Management, 1999. Arxivat 4 October 2011[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ Timmins, R. J.. Wildlife and Habitat Survey of the Nakai-Nam Theun National Biodiversity Conservation Area, Khammouan and Bolikhamsai Provinces, Lao PDR. Vientiane, Lao PDR: A report to Centre for Protected Areas and Watershed Management, Department of Forestry, 1996. Arxivat 6 de juliol 2019 a Wayback Machine.
- ↑ Lynam, A. J.. Status of birds and large mammals of the Dong Phayayen-Khao Yai Forest Complex, Thailand. Bangkok, Thailand: Biodiversity Research and Training Program and Wildlife Conservation Society, 2006. Arxivat 27 de juliol 2011 a Wayback Machine.
- ↑ «The IUCN Red List of Threatened Species» (en anglès). International Union for Conservation of Nature and Natural Resources. [Consulta: 26 abril 2009].
- ↑ Advanced Cell Technology, Inc. «Press Release – First cloned endangered animal was born at 7:30 pm on Monday, 8 January 2001». . Arxivat 31 de maig 2008 a Wayback Machine.
Bibliografia[modifica]
- Watkins, C. The American Heritage Dictionary of Indo-European Roots (en anglès). 2a edició. Houghton Mifflin Company, 2000. ISBN 9780618082506.
Enllaços externs[modifica]
- Gaur fact sheet
- Imatges del gaur indi
- Gaur a Mudumalai Arxivat 2018-10-26 a Wayback Machine.
- Thirteen Years Among the Wild Beasts of India: Their Haunts and Habits from Personal Observation
- Vídeo de Gaur
