Giuseppe Battaglini
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 gener 1826 Nàpols (Itàlia) |
| Mort | 29 abril 1894 (68 anys) Nàpols (Itàlia) |
Redactor en cap Giornale di matematiche (en)  | |
| 1863 – 1894 | |
| Dades personals | |
| Formació | Escola de Ponts i Camins de Nàpols |
| Es coneix per | Fundador del Giornale di matematica |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geometria |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Organització | Universitat de Nàpols Universitat de Roma |
| Membre de | Acadèmia de les Ciències de Torí (1884–) |
| Alumnes | Domenico Montesano |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Alfredo Capelli Enrico D'Ovidio Giovanni Frattini |
| Família | |
| Pares | Francesco Battaglini i Luisa Tofano |
Giuseppe Battaglini (1826-1894) va ser un matemàtic italià fundador del Giornale di matematica.
Vida i Obra[modifica]
Battaglini va passar la seva infància i adolescència a Martina Franca (a prop de Tàrent, al taló de la península italiana), a casa del seu avi patern, on segueix els seus primers estudis.[1] El 1844 retorna a Nàpols on es matricula a l'Escola de Ponts i Camins en la que es gradua el 1848. La Universitat de Nàpols estava fortament influenciada per l'escola de geometria clàssica de Nicola Fergola i els seus seguidors, cosa que impedia l'aparició de les més modernes formes de pensament matemàtic.[2]
El 1850 obté un lloc d'ajudant a l'Observatori Astronòmic de Capodimonte, però hi està poc temps en negar-se a signar una declaració espontània d'adhesió a la monarquia absolutista borbònica. Romandrà deu anys sense feina i estudiant matemàtiques de forma autodidacta;[3] aprèn anglès i alemany per estar al dia amb els nous desenvolupaments matemàtics.[4]
El 1860, en caure la monarquia borbònica, és nomenat professor ordinari de geometria superior de la Universitat de Nàpols i conseller d'Instrucció Pública. El 1872 és nomenat professor de la Universitat de Roma, de la que serà rector el 1873-1874 i degà de la facultat de ciències durant deu anys. El 1885, ja malalt, retrona a la universitat de Nàpols on roman fins a la seva mort.[5]
Battaglini és conegut com a geòmetra i per haver estat el fundador el 1863 del Giornale di matematica ad uso degli studenti delle Università italiane, conegut popularment com a Giornale di Battaglini, revista que va tenir una notable influència en la difusió de les més recents idees matemàtiques.[6]
També va ser el traductor a l'italià d'obres d'Isaac Todhunter, Julius Plücker i Alfred Clebsch.
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Ferraro, Giovanni; Palladino, F. «Giuseppe Battaglini matematico al tempo del Risorgimento d'Italia» (en (italià)). Atti del convegno Scienze in Italia, 1840-1880, Una storia da Fare, 1994, pàg. 123-156.
- Guerraggio, Angelo; Nastasi, Pietro. Italian Mathematics Between the Two World Wars (en (anglès)). Birkäuser, 2006. ISBN 978-3-7643-6555-4.
- Palladino, Nicla «La corrispondenza di Giuseppe Battaglini a Luigi Cremona» (en (italià)). Rendiconto Dell'Accademia dele scienze fisiche e Matematiche, Vol. 78, Num. IV, 2011, pàg. 7-67. ISSN: 0370-3568.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Giuseppe Battaglini» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Virgopia, Nicola. «BATTAGLINI, Giuseppe». Dizionario Biografico degli Italiani, 1970. [Consulta: 7 abril 2017].
- Tricomi, G.F. «Matematici italiani del primo secolo dello stato unitario». Accademia delle Scienze di Torino, 1962. [Consulta: 8 abril 2017].