Glàndula salival
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
2. Submandibular
3. Sublingual
Les glàndules salivals secreten la saliva, la qual conté enzims que duen a terme la fase inicial de la digestió de l'aliment.[1]
Glàndules salivals majors[modifica]
Formen unitats anatòmiques perfectament distingibles i se situen fora de la cavitat oral. El seu parènquima està dividit en lòbuls i lobulets per mitjà de septes de teixit connectiu. Són glàndules túbulo-acinars i per tant tenen dues zones: secretora i excretora. La zona secretora pot ser serosa, mucinosa o seromucosa, i pot tenir cèl·lules mioepitelials que ajuden a impulsar la secreció cap als conductes. La zona excretora és activa, ja que modifica la saliva que passa pels primers conductes: conductes intercal·lars > estriats > intralobulars. Després venen els conductes interlobulars > lobulars > terminals que són els que desemboquen a la cavitat oral. Secreten saliva en resposta a diversos estímuls.
- Glàndula paròtide. Secreció serosa. És la més voluminosa i se situa sota el conducte auditiu extern, davant les apòfisis mastoide i estiloide de l'os temporal i darrere la branca ascendent de la mandíbula (a les galtes). El seu conducte excretor, anomenat conducte de Stenon o de Stensen,[2] travessa el múscul buccinador per a desembocar a la mucosa oral a l'alçada del primer o segon molar superior. El nervi facial penetra en l'espessor de la glàndula paròtide i s'hi ramifica en el seu interior. Està envoltada per una aponeurosi anomenada cel·la parotídia.
- Glàndula submandibular. Seromucosa. Per la seva mida mitjana és la que forma major quantitat de saliva (60 per cent). Les cèl·lules seroses es disposen com envoltant les mucoses. Les glàndules seroses són basòfiles i les mucinoses són eosinòfiles. Se situa a la porció lateral de la regió suprahioidal just per sota de l'angle de la mandíbula. El seu conducte excretor, conducte de Wharton, desemboca a ambdós costats del fre lingual. Té la cel·la submandibular i es relaciona amb els vasos facials, nervi hipoglòs i nervi lingual. És la glàndula salival que desenvolupa sialolitiasi més sovint.[3] L'atrèsia (imperforació) del conducte de Wharton és una anomalia congènita poc comuna.[4]
- Glàndula sublingual. Mucosa. És la més petita i se situa al terra de la boca, per sota la mucosa del solc alveololingual. El seu conducte excretor, que rep el nom de conducte de Bartholin, finalitza a ambdós costats del fre lingual per fora del conducte de Wharton.[5]
Glàndules salivals menors[modifica]
Són glàndules microscòpiques seromucoses, mucinoses o seroses que produeixen el 5 per cent de la saliva. Se situen disperses per tota la mucosa oral, com ara llavis, parets de la boca, llengua i paladar. Secreten saliva contínuament. Els tumors d'aquestes glàndules, com ara l'adenocarcinoma polimòrfic,[6] són força inusuals.[7]
Referències[modifica]
- ↑ Mahalingam, B; Harikrishnan, P; Muthusamy, R; Kumar, SK; et al «Salivary Enzymes in Health and Disease» (en anglès). Int J Med Rev, 2022 Des; 9 (4), pp: 389-396. ISSN 2345-525X. DOI: 10.30491/IJMR.2021.287845.1203 [Consulta: 31 maig 2024].
- ↑ Strkalj, G «Niels Stensen and the Discovery of the Parotid Duct» (en anglès). Int J Morphol, 2013; 31 (4), pp: 1491-1497. ISSN 0717-9502. DOI: 10.4067/S0717-95022013000400055 [Consulta: 31 maig 2024].
- ↑ Ashindoitiang, JA; Nwagbara, VIC; Ugbem, T; Odoks, RK; et al «Huge sialolith of the submandibular gland: a case report and review of literature» (en anglès). J Int Med Res, 2023 Gen; 51 (1), pp: 3000605221148443. PMID: 36624984. DOI: 10.1177/03000605221148443. PMC: 9834782 [Consulta: 31 maig 2024].
- ↑ Hseu, A; Anne, P; Anne, S «Congenital Atresia of Wharton's Duct» (en anglès). J Clin Diagn Res, 2016 Feb; 10 (2), pp: MD01-MD02. PMID: 27042492. DOI: 10.7860/JCDR/2016/17717.7279. PMC: 4800557 [Consulta: 31 maig 2024].
- ↑ Grewal, JS; Bordoni, B; Shah, J; Ryan, J «Anatomy, Head and Neck, Sublingual Gland» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2023 Jul 17; NBK535426 (rev), pàgs: 5. PMID: 30571047 [Consulta: 31 maig 2024].
- ↑ Katabi, N; Xu, B «Polymorphous Adenocarcinoma» (en anglès). Surg Pathol Clin, 2021 Mar; 14 (1), pp: 127-136. PMID: 33526217. DOI: 10.1016/j.path.2020.09.011. PMC: 7863585 [Consulta: 31 maig 2024].
- ↑ Vaidya, AD; Pantvaidya, GH; Metgudmath, R; Kane, SV; D'Cruz, AK «Minor salivary gland tumors of the oral cavity: a case series with review of literature» (en anglès). J Cancer Res Ther, 2012 Gen; 8 (Supl 1), pp: S111-S115. ISSN 1998-4138. DOI: 10.4103/0973-1482.92224. PMID: 22322728 [Consulta: 31 maig 2024].
Bibliografia[modifica]
- Chibly, Alejandro M.; Aure, Marit H.; Patel, Vaishali N.; Hoffman, Matthew P. Salivary gland function, development, and regeneration (en anglès). Physiol Rev, 2022 Jul 1; 102 (3), pp: 1495-1552. PMID: 35343828. DOI 10.1152/physrev.00015.2021 [Consulta: 31 maig 2024].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Glàndula salival |
- Salivary glands - Anatomy and Physiology Hasudungan, A. 2018 Nov (en anglès)