Vés al contingut

Grünewald (Luxemburg)

Infotaula de geografia físicaGrünewald
Imatge
TipusBosc Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaLuxemburg Modifica el valor a Wikidata
Map
 49° 39′ 40″ N, 6° 10′ 52″ E / 49.66113°N,6.18111°E / 49.66113; 6.18111
Dades i xifres
Altitud425 m Modifica el valor a Wikidata
Superfície3.734 ha Modifica el valor a Wikidata

El bosc de Grünewald (en luxemburguès: Gréngewald) és un bosc localitzat al centre de Luxemburg, la major part del qual és propietat del govern del país. El Grünewald es troba a les comunes de Niederanven, Steinsel, i Walferdange; el centre del bosc està situat a 6 km al nord-est de la ciutat de Luxemburg. Com a conseqüència de la seva proximitat amb la capital, el bosc és una important destinació per al turisme. Dintre del bosc de Grünewald s'hi troben les fonts dels rius Ernz Blanc i Ernz Negre.

Història[modifica]

El bosc de Grünewald és molt etimat per la gent del país.[1] L'any 1846, el govern va proposar vendre 6,69 quilòmetres quadrats de bosc per a obtenir ingressos. El tros de bosc venut va ser comprat pel baró Ziegesar per 530.000 floríns neerlandesos i el va regalar al Gran Duc de Luxemburg Guillem II dels Països Baixos.[1]

L'any 1890, després de la fi de la unió entre els Països Baixos i Luxemburg, el bosc va passar a ser propietat de la reina Guillemina I dels Països Baixos. L'any següent, el Gran Duc Adolf de Luxemburg, va comprar el bosc a la corona holandesa per 2.788.798 francs luxemburguesos.[1] Over the following 35 years, the territory was augmented further by a series of separate purchases; during the same period, some areas of the Grünewald was sold off.[1]

Degut als problemes de finançament de la corona sorgits en el context de la gran depressió de l'any 1934, Carlota I de Luxemburg va vendre gran part del bosc, junt amb el Castell de Berg al govern de Luxemburg; la venda va ser d'uns 7.76 km² de bosc, deixant-ne només 10 en mans de la duquessa.[1]

Des de l'any 1934, l'extensió del bosc ha anat disminuint a conseqüència de l'expansió de la Ciutat de Luxemburg i la construcció de diverses autopistes i carreteres al voltant.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Juncker, Jean-Claude. «Réponse à la question parlementaire no.1220 du 4 août 2006 de Messieurs les Députés Gast Gibéryen et Roby Mehlen» (PDF) (en francès). Investigateur, 15-02-2007. Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 27 juny 2007].