Heinz Berggruen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHeinz Berggruen

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 gener 1914 Modifica el valor a Wikidata
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 febrer 2007 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri boscós de Berlín-Dahlem Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Frederic Guillem de Berlín
Universitat Humboldt de Berlín
Universitat de Tolosa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArts visuals i col·leccionisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, marxant d'art, escriptor, col·leccionista d'art Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeLillian Zellerbach (en) Tradueix
Bettina Moissi (1960–) Modifica el valor a Wikidata
FillsNicolas Berggruen
 ( Bettina Moissi)
John Berggruen (en) Tradueix
 ( Lillian Zellerbach (en) Tradueix)
Olivier Berggruen
 ( Bettina Moissi)
Helen Berggruen
 ( Lillian Zellerbach (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
reclamació de restitució de l'obra d'art Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm2415995 Find a Grave: 18296790 Modifica el valor a Wikidata

Heinz Berggruen (6 gener 1914 – 23 febrer 2007) fou un comerciant d'art i col·leccionista alemany.[1]

Biografia[modifica]

Berggruen va néixer a Berlín el 6 de gener de 1914. Els seus pares eren jueus assimilats: Ludwig Berggruen, un home de negocis que abans de la guerra va regentar un negoci de material d'oficina, i Antonie (Zadek).[2][3][4] Va assistir al Goethe-Gymnasium de Wilmersdorf i es va graduar en literatura a la Friedrich-Wilhelms (ara Humboldt) Universität l'any 1932. L'any següent va continuar els seus estudis a les universitats de Grenoble i Tolousa.[5] Va publicar articles al Frankfurter Zeitung, el predecessor de l'actual Frankfurter Allgemeine Zeitung, i va aconseguir evitar les restriccions a col·laboradors jueus tot signant els seus textos amb les seves inicials i fent que un amic seu els entregués al diari. Malgrat tot, Berggruen va fugir d'Alemanya el 1936.[6]

Va emigrar als Estats Units l'any 1936 i va estudiar literatura alemanya estudiada a la Universitat de Califòrnia a Berkeley. Després de treballar com a crític d'art pel San Francisco Chonicle, l'any 1939 fou nomenat ajudant de direcció al Museu de San Francisco d'Art Modern. Allà, va ajudar a preparar una exposició sobre el pintor mexicà Diego Rivera, i va ser llavors quan va conèixer Frida Kahlo, amb qui va tenir una aventura amorosa i va fugir amb ella a Nova York, l'any 1940, on hi residiren durant un curt període, fins que Kahlo va tornar amb Rivera i Berggruen amb la seva esposa.[7]

Aquell mateix any, Berggruen va comprar la seva primera obra d'art, una aquarel·la de Paul Klee que va comprar a un refugiat jueu necessitat de diners per 100 dòlars americans.

Després de la Segona Guerra Mundial Berggruen va tornar a Europa com un membre de l'exèrcit dels Estats Units, i va treballar breument pel diari Heute, patrocinat pels Estats Units. Posteriorment es va traslladar a París, on va treballar a la divisió de belles arts de la UNESCO, llavors dirigida pel seu antic cap del museu de San Francisco, Grace Morley. Al cap d'un temps, Berggruen va obrir una petita llibreria petita a l'Île Sant-Louis, especialitzant-se en llibres il·lustrats i litografies. En aquesta època feu amistat amb Pablo Picasso i aviat esdevingué un comerciant important d'obra gràfica i de Picasso i de pintures de segona mà de l'artista malagueny.

La seva col·lecció d'art -valorada en 450 milions de dòlars l'any 2001- és molt coneguda, en tant que conté 165 obres de grans mestres del segle xx, com Braque, Matisse, Klee, i Giacometti, amb més de 85 obres de Picasso.[8]

Berggruen va tancar la seva galeria de París l'any 1980 per tal de dedicar-se exclusivament al col·leccionisme.[9] L'any 1988, va donar 90 obres de Paul Klee al MoMA de Nova York, malgrat que ell mateix tenia por que la seva col·lecció passaria desapercebuda entre les vastes col·leccions del propi museu. L'any 1990 va dipositar bona part de la seva col·lecció a la Galeria Nacional de Londres. L'any 1995, el govern alemany li va deixar un apartament a Berlín i li va dedicar un museu[a] a l'edifici Stüler,[10] just davant del Charlottenburg. La col·lecció, que llavors comptava 113 peces, va obrir al públic el setembre de 1996, tot omplint un buit molt significatiu en el patrimoni artístic berlinès en tant que durant la Segona Guerra Mundial molts dels artistes col·leccionats per Berggruen havien estat considerats exemples d'art degenerat.[11][12][b]Finalment, l'any 2000, Berggruen va fer donació de la seva col·lecció "a la comunitat",[14][c] un fet que propicià el reconeixement de Berggruen com a ciutadà honorífic de Berlín i la concessió de la creu federal del mèrit d'Alemanya (gran creu de segona classe, Bundesverdienstkreuz, Großes Verdienstkreuz mit Stern und Schulterband).

Mort[modifica]

Berggruen va morir a l'Hospital americà de Paris, a Neuilly-sur-Seine, el 23 de febrer de 2007. Seguint la seva voluntat, fou enterrat al cementiri-bosc de Waldfriedhof Dahlem, a Berlín.

Vida personal[modifica]

Berggruen es va casar dues vegades i té quatre fills, tots ells dedicats al món de l'art:

  • Fills de Berggruen i Lillian Zellerbach (matrimoni entre 1939 i 1945):
    • John Berggruen, propietari de la John Berggruen Gallery de San Francisco;
    • Helen Berggruen, una artista resident a San Francisco.
  • Fills de Berggruen i Bettina Moissi (matrimoni entre 1960-2007):
    • Olivier Berggruen, historiador de l'art i conservador;
    • Nicolas Berggruen, financer i col·leccionista d'art.

Notes[modifica]

  1. ↑ L'actual Museum Berggruen
  2. ↑ A aquestes peces se n'hi afegiren d'altres, especialment de Klee, Matisse i Picasso, entre les quals destaca especialment el Nu reclinat, una obra de gran format de 1942.[13]
  3. ↑ Segons algunes fonts no fou una donació sinó una venda, per la qual els Museus Estatals de Berlín abonaren 129 milions d'euros, aproximadament una desena part del valor real de la col·lecció.[11]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Berggruen Museum». Arxivat de l'original el 24 de setembre 2008. [Consulta: 17 abril 2007].
  2. ↑ Heinz Berggruen, Hauptweg und Nebenwege, Fischer Verlag 1996.
  3. ↑ John Green (May 23, 2007), Heinz Berggruen The Guardian.
  4. ↑ Nicola Kuhn: "Vom Glück der Kunst" in: Der Tagesspiegel, 26 February 2007 (en alemany)
  5. ↑ Heinz Berggruen The Times.
  6. ↑ Riding, Alan «Heinz Berggruen, Influential Picasso Collector, Dies at 93». The New York Times, 27-02-2007 [Consulta: 19 octubre 2007].
  7. ↑ Heinz Berggruen (13 July 2004), Fridas Zeit und Zeuge Frankfurter Allgemeine Zeitung.
  8. ↑ Germany Buys Berggruen Works
  9. ↑ Berggruen, 2006, p. 252.
  10. ↑ Berggruen, 2006, p. 257.
  11. ↑ 11,0 11,1 Riding, Alan «Heinz Berggruen, Influential Picasso Collector, Dies at 93». The New York Times, 27-02-2007.
  12. ↑ Berggruen, 2006, p. 258-259.
  13. ↑ Berggruen, 2006.
  14. ↑ Berggruen, 2006, p. 261-262.

Bibliografia[modifica]

  • Berggruen, Heinz. Yo fui mi mejor cliente. Memorias de un coleccionista de arte (en castellà). Elba, 2016. ISBN 9788494552427. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Heinz_Berggruen&oldid=33424012»