Herman Otto Hartley

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHerman Otto Hartley
Biografia
Naixement13 abril 1912 Modifica el valor a Wikidata
Berlin, Alemanya
Mort1980 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Durham, Carolina del Nord
Dades personals
NacionalitatAlemanya Alemanya
Estats Units d'Amèrica Nord-americana
FormacióUniversitat de Berlin
Universitat de Cambridge
Director de tesiAdolf Hammerstein i John Wishart Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perProva de Hartley
Components de la variància
Activitat
Camp de treballEstadística Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEstadística, Matemàtica
Mètodes numèrics de càlcul
OrganitzacióUniversity College
Iowa State College
Texas A&M University
Duke University
Membre de
Obra
Estudiant doctoralGeorge E. P. Box, Herbert Aron David (en) Tradueix, James E. Gentle (en) Tradueix, Ronald Raymond Hocking (en) Tradueix, William J. Hemmerle (en) Tradueix, Helen Bozivich (en) Tradueix, Jon N. K. Rao (en) Tradueix, James Morgan Lucas (en) Tradueix, James Henry Matis (en) Tradueix, Melchor Ortiz, Jr. (en) Tradueix, William Boyce Smith (en) Tradueix, Jack Ellsworth Doyle (en) Tradueix, Essam K. Al-Hussaini (en) Tradueix, Aaron Hicks Booker (en) Tradueix, Dale David Grosvenor (en) Tradueix, William Thomas Lewish (en) Tradueix, William K. Vaughn (en) Tradueix, Alvin Paul Rainosek (en) Tradueix, Walter E. Johnston (en) Tradueix, Richard F. Fawcett (en) Tradueix, Anand S. Katiyar (en) Tradueix, Prabhaker D. Ghangurde (en) Tradueix, Suharto Soedardjo (en) Tradueix, Sterling Wenson McGuire (en) Tradueix, Ben Franklin Houston (en) Tradueix, William P. Cooke, Jr. (en) Tradueix, David Wayne Berry (en) Tradueix, Thabet El-Sayed Ahmed (en) Tradueix, Mohammad Ashraf Ali (en) Tradueix, Larry J. Ringer (en) Tradueix, Lyle D. Broemeling (en) Tradueix, Lee H. Smith (en) Tradueix, Ersen Arseven (en) Tradueix, Alan Harold Feiveson (en) Tradueix, Jerry L. Hintze (en) Tradueix, Kannangara Sumanadasa Edwin Jayatillake (en) Tradueix i Burton Oñate (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

H. O. Hartley (1912 - 1980), nascut Herman Otto Hirschfeld i col·loquialment anomenat HOH,[1] va ser un estadístic germano-nord-americà.

Biografia[modifica]

Herman Hartley va néixer a Berlin i es va doctorar en matemàtiques a la Universitat de Berlin però amb l'arribada al poder d'Adolf Hitler va emigrar a Anglaterra. Va fer estudis de postgrau i el 1940 va obtenir el doctorat en Estadística Matemàtica, sota la direcció de John Wishart, per la Universitat de Cambridge. Els primers treballs publicats els va signar com a H. O. Hirschfeld.[2]

Va col·laborar amb Egon Pearson en el càlcul de les tables de les distribucions beta, khi quadrat, Student i Fisher recopilades en el llibre “Biometrika Tables for Statisticians” actualitzant així les publicades per Karl Pearson.[3] El 1946 es va incorporar a University College London com a professor.

El 1953 va visitar, com a professor visitant, Iowa State College on va ser professor d'Estadística des de 1954 fins a 1963, any en què es va incorporar a Texas A & M University on va fundar el Departament d'Estadística i el va dirigir fins a 1979, any en què es va retirar. Tot i això va ser professor visitant a Duke University i estadístic al National Testing Service a Durham.

Va desenvolupar la prova d'igualtat de les variàncies o prova de Hartley. En 1967, ell i J. N. K. Rao van publicar un mètode de màxima versemblança per a la recerca de components de la variància en models mixtos. Va fer importants contribucions a la programació matemàtica, l'optimització, l'anàlisi de correspondències i el mostreig.[4]

El 1979 va ser President de l'American Statistical Association. Va morir el 1980 a Durham, Carolina del Nord.

Referències[modifica]

  1. Smith, W. E. «H. O. Hartley». Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 15 gener 2016].
  2. Hirschfeld, H. O «A connection between correlation and contingency». Proceedings of the Cambridge Philosophical Society, 31, 1935, pàg. 520 – 524.
  3. Pearson, E. S; Hartley, H. O. Biometrika Tables for Statisticians. Cambridge: Cambridge University Press, 1954, 1972. 
  4. Greenacre, M. J. Theoy and application of correspondence analysis. London: Academic Press, 1984.