Holandès
| Tipus | dialecte  |
|---|---|
| Dialecte de | neerlandès |
| Ús | |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques llengües germàniques occidentals llengües frànciques baix fràncic neerlandès | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Codis | |
| Glottolog | holl1235 |
Tercer mapa: Els subdialectes (l'holandès propi en groc clar).
L'holandès o holandés[1] (neerlandès: Hollands ˈɦɔ.lɑnts) és, juntament amb el brabançó, el dialecte més utilitzat de la llengua neerlandesa.[2] Altres varietats lingüístiques derivades del baix fràncic que es parlen a la mateixa zona són el zelandès, el flamenc oriental, el flamenc occidental i el limburguès.[3] Tanmateix en català, per extensió, se sol anomenar també incorrectament holandès el conjunt del neerlandès.
L'holandès presenta una sèrie de subdialectes: entre ells, l'amsterdamès, el bildts, el midslandès, el frisó urbà, l'amelandès, el kennemerlandès, l'holandès meridional, l'utrechts-alblasserwardès, el westhoeks, el westlandès, el frisó occidental, el waterlandès, el volendamès, el zaans i el huizers.[4]
Origen i formació[modifica]
Originalment al comtat d'Holanda es parlava l'antic frisó. La colonització lingüística del baix fràncic només es va produir els segles xii i xiii, quan els colons flamencs (parlants de fràncic) jugaren un paper important en el drenatge dels pantans entre la costa d'Holanda i Utrecht.[4] Aquests colons es barrejaren amb els habitants originaris de la regió i començaren a forjar un dialecte pròpiament holandès que en part derivava del baix fràncic i en part del frisó. Al segle xvi, la llengua neerlandesa es va estandarditzar, i el brabançó d'Anvers en fou el dialecte més influent. En aquest moment, el llenguatge escrit del comtat d'Holanda, aleshores la regió més urbanitzada d'Europa, va tendir a imitar aquest estàndard brabançó. Durant la Guerra dels Vuitanta Anys, després del saqueig conegut com la Fúria espanyola del 1576 i especialment després de 1585, amb el Setge d'Anvers i els èxits militars del duc de Parma en la dècada de 1580, entre 100.000 i 200.000 brabantins i flamencs calvinistes i altres refugiats i immigrants s'establiren a les ciutats de la República de les Províncies Unides, cosa que creà una barreja entre els habitants autòctons i els immigrants vingut del sud. Aquest nou mestitzatge lingüístic potser va canviar els dialectes primigenis de l'holandès, i diluir encara més la influència del frisó.
Distància del neerlandès estàndard[modifica]
Com a resultat de tot això, els dialectes urbans d'Holanda (és a dir, la zona de l'antic comtat) és avui dia més a prop de l'holandès estàndard que qualsevol dialecte holandès parlat en un altre lloc. Tradicionalment, el dialecte considerat més proper a l'holandès estàndard és el de la ciutat de Haarlem. L'escissió política després de la independència d'Espanya de les províncies del nord, més o menys els actuals Països Baixos, ha influït en la llengua.[5] L'estandardització tan al sud com al nord,va començar al segle xvi sota pressió dels impressors d'Anvers, per a poder eixamplar el mercat.[6] El neerlandès estandarditzat va decaure al sud després de la caiguda d'Anvers el 1585, quan el elits econòmics i culturals van fugir de la repressió espanyola cap al nord independent, i deixar Flandes apobrit.[7]. l'ocàs va continuar al segle xix la llengua parlada hi ha quedat més a prop dels dialectes, en part pel fet que no no s'ensenyava gaire i no tenia caràcter oficial (excepte de 1815 a 1830),[8] ja que el llenguatge únic de l'administració i de l'ensenyament fou el francès.
Rastres d'altres llengües[modifica]
A la Província de Frísia hi ha zones i ciutats on es parla holandès, però amb una forta influència del frisó. Al nord de la província d'Holanda Septentrional (especialment a la regió de Frísia Occidental), Scheveningen, Katwijk i altres llocs de la costa, el substrat frisó del dialecte holandès continua sent un component important del dialecte frisó occidental.
A la regió de Zaanstreek (centre de la província d'Holanda Septentrional), que és una regió antiga i tradicional, encara s'hi parla el zaans un dialecte neerlandès, amb un fort substrat de frisó, influenciat pel holandès.[9] Algunes paraules són similars degut a la poca influència de la migració dels grangers frisons occidentals entre els segles xiii i xv. El subdialecte zaans pot ser vist juntament amb el frisó occidental, com un dels pocs i més antics dialectes originals, anteriors i menys influenciats pel superstrat fràncic. També es continua parlant avui en dia, com també l'antic dialecte waterlands (‘waterlandès’) com ara a ciutat de Volendam. Tant el zaans com el waterlands són dialectes que quan se'ls parla amb fluïdesa, no són comprensibles per a algú que no és d'aquesta regió. No obstant això, les persones que parlen zaans, frisó occidental i waterlands són capaços d'entendre's entre ells millor que els forasters. Això es deu al fet que els tres dialectes fan servir paraules i frases que són similars entre si.
A l'illa de Goeree-Overflakkee (província d'Holanda Meridional) es parla una variant del zeelandès, un dialecte meridional, més parent amb el flamenc occidental.[10] A l'est i al sud, els dialectes holandesos es diversifiquen en més formes brabantines, com el zuid-gelders. L'utrechts-alblasserwaardès, parlat a l'àrea immediatament a l'est dels districtes costaners, pot considerar-se indistintament un subdialecte de l'holandès o bé un dialecte a part.
Referències[modifica]
- ↑ Holandés en pronúncia occidental i holandès en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el llibre d'estil.
- ↑ «holandès». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Cailliau, Maurits; Heida, Marten; van Tongeren, Jan. De Nederlanden extra muros 32 (en neerlandès). Zannekin, p. 54-55. ISBN 978-90-71326-28-8.
- ↑ 4,0 4,1 «Dialecten van Noord-Holland» (en neerlandès). Oneindig Noord-Holland. [Consulta: 4 maig 2024].
- ↑ Marynissen, Ann. Geschiedenis van de standaardisering van het Nederlands (pdf) (en neerlandès). volum 2: Geschiedenis van het Nederlands in Vlaanderen [Història del neerlandès a Flandes]. Colònia: Universitat de Colònia, 2017 títol = Història de l'estandardització del neerlandès, p. 61.
- ↑ Marynissen, 2017, p. 63-64.
- ↑ Marynissen, 2017, p. 72.
- ↑ Marynissen, 2017, p. 65, 73-74.
- ↑ Boekenoogen, Gerrit Jacob. De Zaansche volkstaal; bijdrage tot de kennis van den woordenschat in Noord-Holland. Leiden, A. W. Sijthoff, 1897.
- ↑ Van Keymeulen, Jacques; de Tier, Veronique; Vandenberghe, Roxane; Chambers, Sally «The Dictionary of the Southern Dutch Dialects (DSDD): designing a virtual research environment for digital lexicological research» (en anglès). Dialectologia: revista electrònica, 2019, pàg. 101. ISSN: 2013-2247.
Bibliografia[modifica]
- Barbiers, Sjef; van der Auwera, Johan; Bennis, Hans; Boef, Eefje; De Vogelaer, Gunther; van der Ham, Margreet. Syntactic Atlas of the Dutch Dialects (en neerlandès, anglès). Volum II. Amsterdam: University Press, 2008. ISBN 90 5356 703 8.