Il tigre
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Dino Risi  |
| Protagonistes | |
| Producció | Mario Cecchi Gori |
| Dissenyador de producció | Luciano Ricceri |
| Guió | Agenore Incrocci i Furio Scarpelli |
| Música | Fred Bongusto |
| Fotografia | Alessandro D'Eva |
| Vestuari | Ezio Altieri |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia |
| Estrena | 1967 |
| Durada | 105 min |
| Idioma original | italià |
| Rodatge | Roma i Europa |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia |
| Lloc de la narració | Roma |
        | |
Il tigre (comercialitzada internacionalment com The Tiger and the Pussycat,) és una pel·lícula de comèdia italiana del 1978 dirigida per Dino Risi.[1] Per la seva actuació, Vittorio Gassman va guanyar el Premi David di Donatello al millor actor;[2] la pel·lícula també va guanyar el David di Donatello a la millor producció.[2] També va guanyar una Conquilla de Plata al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1967.[3]
Argument[modifica]
A Roma, el fill adolescent de Francesco Vincenzini intenta matar-se després que les seves afeccions siguin rebutjades per Carolina, una bella estudiant d'art.
Francesco decideix enfrontar-se a la jove i condemnar el que ha fet. En canvi, es deixa seduir per ella. Francesco està casat i recentment s'ha convertit en avi. La seva relació amb Carolina el fa sentir de nou jove, però comença a descuidar la seva família i la seva feina.
Decidit a fugir a París amb ella, Francesco escriu una carta de comiat a la seva dona i surt cap a l'estació de tren. A l'últim moment, té un presentiment i decideix tornar a casa, on Esperia fingeix que no va llegir la seva carta.
Repartiment[modifica]
- Vittorio Gassman: Francesco Vincenzini
- Ann-Margret: Carolina
- Eleanor Parker: Esperia Vincenzini
- Fiorenzo Fiorentini: Tazio
- Antonella Steni: Pinella
- Luigi Vannucchi: President
- Caterina Boratto: Delia
- Jaques Herlin: Monsignor
- Eleonora Brown: Luisella
Llançament[modifica]
La pel·lícula va fer la seva estrena nord-americana a la ciutat de Nova York el 20 de setembre de 1967 en un doble sessió amb la pel·lícula de Raquel Welch Spara forte, più forte, non capisco.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Enrico Giacovelli. La commedia all'italiana. Gremese Editore, 1995. ISBN 88-7605-873-7.
- ↑ 2,0 2,1 Enrico Lancia. I premi del cinema. Gremese Editore, 1998.
- ↑ Premis del 1967 al web del Festival de Sant Sebastià
- ↑ «Entertainment Events». The New York Times, 20-09-1967 [Consulta: 3 agost 2018].
