Irene Castells i Oliván
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1943  Hellín (província d'Albacete) |
| Mort | 29 maig 2019 (75/76 anys) Terrassa (Vallès Occidental) |
| Activitat | |
| Ocupació | historiadora, professora d'universitat |
| Ocupador | Universitat Autònoma de Barcelona |
Irene Castells i Oliván (Hellín, Albacete de 1943 - 29 de maig de 2019) va ser una historiadora i professora universitària que exercí com a tal a Catalunya.[1]
Ha estat professora d'història contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre associat de l'Institut de la Revolució Francesa de París-I Sorbona. Especialista en història europea del període 1789-1848. En la seva recerca, s'ha centrat en l'estudi del liberalisme europeu, la Revolució Francesa i la revolució liberal a Espanya.[1]
Publicacions [2][1][modifica]
- La Revolución Francesa, amb Antonio Vilademunt (2004)
- Crisis del antiguo régimen y revolución liberal en España (1789-1845), amb Antoni Moliner i Prada (2000)
- La revolución francesa (1789-1799) (1997)
- La utopía insurrecional del liberalismo: Torrijos y las conspiraciones liberales de la década ominosa, amb Josep Fontana Lázaro (1989)
- Africa negra de 1800 a nuestros días, amb Catherine Coquery-Vidrovitch, Henri Moniot i Joana Masgrau
(1976)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Irene Castells i Oliván». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Irene Castells Oliván». Dialnet. [Consulta: 26 desembre 2019].
Bibliografia[modifica]
- Borràs i Roca, Mercè «Entrevista Irene Castells Olivan». Terme. Centre d'Estudis Històrics de Terrassa, Núm. 32, 2017, pàg. 251-262. ISSN: 2014-9670 [Consulta: 26 desembre 2019].