Jacint d'aigua
Eichhornia crassipes  | |
|---|---|
 | |
| Planta | |
| Color de les flors | violat |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Commelinales |
| Família | Pontederiaceae |
| Gènere | Eichhornia |
| Espècie | Eichhornia crassipes (Mart.) Solms |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Pontederia crassipes |
.svg){kind=icon}
El jacint d'aigua[1](Pontederia crassipes,[2] abans Eichhornia crassipes[3]) és una planta aquàtica nativa de la conca amazònica. És considerada una espècie invasora molt problemàtica fora del seu àmbit natural. A la península ibèrica ha envaït el riu Guadiana.[4] Eichhornia crassipes ha esdevingut invasora al llac Victòria, des de la dècada de 1980; també a molts altres llocs tropicals i subtropicals del món. En el seu lloc d'origen també s'usa com a fertilitzant dels sòls.
Aquest jacint és una planta aquàtica perenne que flota lliurement. Té les fulles amples (de 10 a 20 cm), gruixudes i lluents i pot arribar a emergir 1 metre per fora de la superfície de l'aigua. La seva inflorescència presenta de 8 a 15 flors vistoses i atractives amb sis pètals. Quan no està florida es pot confondre amb una altra espècie de planta aquàtica (Limnobium spongia).
És una de les plantes amb el creixement més ràpid que es coneix (fins a 5 metres en un dia), es reprodueix principalment mitjançant estolons. Les llavors que produeix continuen viables durant uns 28 anys.[5][6] Eichhornia crassipes pot doblar les seves poblacions en dues setmanes. La temperatura mínima de l'aigua que tolera és de 12 °C i el seu òptim és entre els 25-30 °C. No pot créixer amb una salinitat de l'aigua superior al 15%.[7]
Per al control biològic d'E. crassipes s'han emprat coleòpters com Neochetina bruchi Hustache i Neochetina eichhorniae Warner, i l'arna Niphograpta albiguttalis (Warren) (Lepidoptera: Pyralidae).[8] El bacteri Azotobacter chroococcum, que és un fixador del nitrogen es concentra als pecíols d'aquesta planta.[9]
Aquesta planta conté cianur d'hidrogen, alcaloides, i triterpenoides, i pot provocar picor.[10]
Arreu del territori espanyol està catalogada com a espècie exòtica invasora. Entre altres, això implica que està prohibit comercialitzar-la i introduir-la al medi natural. Tampoc es poden reintroduir exemplars que hagin estat extrets de la natura.[11]
Galeria
[modifica]-
Flotant -
Flors -
Una bassa coberta amb aquest jacint -
Pecíol inflat -
Gran extensió coberta
Referències
[modifica]- ↑ «Jacint d'aigua». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «Pontederia crassipes» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 23 abril 2023].
- ↑ «Eichhornia crassipes» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 23 abril 2023].
- ↑ Téllez, Trinidad Ruiz; López, Elsa; Granado, Gloria; Pérez, Eva; López, Ricardo «The Water Hyacinth, Eichhornia crassipes: an invasive plant in the Guadiana River Basin (Spain)». Aquatic Invasions, 3, 1, 3-2008, pàg. 42–53. DOI: 10.3391/ai.2008.3.1.8.
- ↑ Sullivan, Paul R. and Wood, Rod. 2012. Water hyacinth, Eichhornia crassipes (Mart.) Solms, seed longevity and the implications for management. 18th Australasian Weeds Conference. Melbourne: Conference Proceedings CD.
- ↑ Gopal 1987, in Batcher Undated
- ↑ Eichhornia crassipes, in Handbook of Energy Crops. By J. Duke. Available only online. An excellent source of information on numerous plants.
- ↑ Julien, M.H., and Griffiths, M.W. (1998), Biological Control of Weeds: A World Catalogue of Agents and their Target Weeds (4th ed.), Oxon, UK: CABI Publishing, CAB International.
- ↑ Water hyacinth: a plant with prolific bioproductivity and photosynthesis. By S. Matai and D.K. Bagchi. 1980. pp. 144-148 in: Gnanam, A., Krishnaswamy, S., and Kahn, J.S. (editors), Proc. Internat. Symp. on Biol. Applications of Solar Energy. MacMillan Co. of India, Madras. Cited in Handbook of Energy Crops. By J. Duke.
- ↑ Medicinal plants of east and southeast Asia. By L.M Perry. 1980. MIT Press, Cambridge. Cited in Handbook of Energy Crops. By J. Duke (Available only online. An excellent source of information on numerous plants.)
- ↑ Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient «Reial decret 630/2013, de 2 d'agost, pel qual es regula el Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores.». BOE, Suplement en llengua catalana al núm. 185, dissabte 3 agost 2013, p. Secc. I. p. 18 [Consulta: 19 març 2019].
Enllaços externs
[modifica]
- Eichhornia crassipes Israel Wildflowers and native plants