Jinn

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un jinn[1][2], de vegades dit geni, (àrab: جن, jinn, plural جنون, junūn,[3] mot segurament emparentat amb el llatí genius, ‘Genius’)[4][5] és una criatura sobrenatural citada en la religió islàmica, on se la presenta com la tercera raça creada per Déu, de rang inferior als àngels.[6] Els jinns són esmentats en l'Alcorà, per exemple a la sura La caverna: «Quan Nós vam dir als àngels: “Prosterneu-vos davant d'Àdam [Adam]”. Ells ho van fer, llevat d'Iblís [el gran dimoni], que era un geni gin i no va voler obeir l'ordre del seu Senyor.»[Alcorà 18:50 (traduït per Míkel de Epalza)]

Els jinns són descrits com una espècie amoral, no necessàriament maligna, i solen ser bromistes i engalipadors en les seves formes més benignes de comportament. Estan presents en els contes i llegendes de la zona d'influència de l'islam, tot i que és pràcticament segur que l'extensió de l'Alcorà va imposar un mateix nom a moltes manifestacions diferents pròpies dels països islamitzats, anteriors a la islamització.[7]

D'aquesta manera, en llocs on el mazdeisme va dominar abans que l'islam, els jinns són protagonistes de diverses pràctiques màgiques allunyades de l'ortodòxia sunnita; per als beduïns, són temptadors del desert i lladres nocturns; i per als musulmans de l'Índia i el Pakistan són molestos invasors de la llar que s'han d'expulsar mitjançant unes sures concretes de l'Alcorà i una cerimònia semblant a l'exorcisme cristià.

Els jinns tenen una miríada d'atributs a causa de l'efecte aglutinant que va tenir l'extensió de l'Alcorà sobre les llegendes i supersticions locals dels pobles islamitzats. Poden transformar-se en animals petits, travessar parets sòlides sense deixar de poder tocar coses materials i éssers vius, moure's a grans velocitats, transfigurar-se en éssers humans per suplantar a familiars i coneguts, etcètera. L'estat normal d'un jinn és invisible per als humans, ja que Déu va proporcionar-los moltes habilitats, però els dificultà així que els humans s'hi poguessin relacionar normalment. Segons la tradició, al final dels dies això s'invertirà i seran els humans qui podran veure'ls. Els jinns tenen dinasties i jerarquies comparables a la demonologia cristiana.

Etimologia[modifica]

El geni alat amb galleda i con, que representa una entitat semidivina,[8] probablement un precursor de les divinitats tutelars preislàmica, que es van convertir en els genis de l'Islam. Relleu del mur nord del palau del rei Sargon II a Dur Xarrukin, 713–716 aC.

Jinn és un substantiu col·lectiu àrab que deriva de l'arrel semítica jnn (àrab: جَنّ / جُنّ, jann), el significat principal del qual és "amagar" o "adaptar". Alguns autors interpreten que la paraula significa, literalment, «éssers que estan ocults als sentits».[9] Els cognats inclouen l'àrab majnūn (مَجْنُون, 'posseït' o, generalment, 'boig'), jannah (جَنَّة, 'jardí', 'eden' o 'cel') i janīn (جَنِين, 'embrió').[10] Jinn es tracta correctament com a plural (no obstant això, en àrab clàssic, també pot aparèixer com a jānn, àrab: جَانّ), amb el singular jinnī (àrab: جِنِّيّ).[a]

L'origen de la paraula jinn segueix sent incert.[11] Alguns estudiosos relacionen el terme àrab jinn amb el Llatí genius – un esperit guardià de persones i llocs de la religió romana – com a resultat del sincretisme durant el regnat de l'imperi romà sota Tiberi i August;[12] però, aquesta derivació també es discuteix.[13] Els partidaris argumenten que tant els genis romans com els genis àrabs es consideren deïtats menors que habiten els santuaris, els arbres locals o fonts, i persones o famílies.[5] Al mot arameu ginnaya (ܓܢܝܐ) amb el significat de 'deïtat tutelar'[14] s'atribueix a funcions similars i és un altre possible origen del terme jinn.[15]

Època preislàmica[modifica]

Una Walterinnesia aegyptia. Les serps són els animals més freqüentment associats amb jinns. Es creu comunament que les serps negres són jinns malvats, mentre que les serps blanques es considera jinns benignes.[16]

Els orígens exactes de la creença en jinns no estan del tot clars.[17] La creença en jinns a la religió àrab preislàmica està testimoniada no només per l'Alcorà, sinó també per la literatura preislàmica del segle vii.[18] Alguns estudiosos de l'Orient Mitjà sostenen que es van originar com a esperits malèfics que resideixen en deserts i llocs impurs, que sovint van adoptar les formes d'animals;[17] altres sostenen que originalment eren divinitats de la naturalesa pagana que gradualment es van anar marginant a mida que altres divinitats tenien més importància.[17]

Por i veneració[modifica]

Els jinns ja eren adorats per molts àrabs durant el període preislàmic.[19][18] Julius Wellhausen va observar que sovint es pensava que els jinns "habitaven o perseguien llocs desolats, foscos i bruts del desert".[20] Per aquest motiu, se'ls considerava responsables de diverses malalties i trastorns mentals.[21][17]

Al-Jahiz atribueix als àrabs preislàmics la creença que la societat dels jinns constitueix diverses tribus i grups, anàlegs a la cultura àrab preislàmica. Un jinn també podia protegir, casar-se, segrestar, posseir i matar persones.[22][23] Tot i ser invisibles, es considera que els genis tenen cossos (ajsām), tal com descriu Zakariya al-Qazwini, es troben entre els animals, juntament amb els humans, bèsties carregades (com els cavalls), bestiar, bèsties salvatges, aus i rèptils.[24]

Els genins també es coneixen com a canviaformes, sovint assumint la forma d'un animal, afavorint la forma d'una serp. Altres animals ctònics considerats com a formes de jinns inclouen els escorpins i els llangardaixos. Tant els escorpins com les serps han estat venerats a l'antic Pròxim Orient. Tanmateix, quan canvien a una forma humana, es diu que es mantenen en part animals i no són completament humans.[25][26] Encara que el poder dels jinns acostuma a superar el dels humans, és concebible que un home pogui matar un jinn en un combat individual, però era temut per atacar sense ser vist.[27] Algunes fonts fins i tot parlen de jinns assassinats deixant enrere una carcassa semblant a una serp o un escorpí.[28]

Arts visuals[modifica]

Encara que hi ha molt poques representacions visuals de jinns a l'art islàmic, quan apareixen, normalment es relaciona amb un esdeveniment específic o un jinn individual.

Les representacions visuals de jinns apareixen en manuscrits i la seva existència està sovint implicada en les obres d'arquitectura per la presència de dispositius apotropaics, com les serps, que pretenien allunyar els mals esperits. Finalment, el Rei Salomó és il·lustrat molt sovint amb jinns com a comandant d'un exèrcit que els incloïa.

Representacions arquitectòniques[modifica]

Takht-i Marmar, el tron de marbre recolzat per jinns i divs (dimonis), Palau de Gulistan, Teheran, creat per a Fath Ali Shah (r. 1797–1833)
Ornamentació de serps entrellaçades sobre la porta de la Ciutadella d'Alep

A més d'aquestes representacions de jinns a prop de la reialesa, també hi havia referències arquitectòniques als jinns a tot el món islàmic. A la Ciutadella d'Alep, la porta d'entrada Bab al-Hayyat feia referència als jinns en les talles en relleu de pedra de les serps; de la mateixa manera, la porta d'aigua a Ayyubid Harran allotjava dues escultures de coure de genis, que servien com a talismans per allunyar tant les serps com els genis malvats en forma de serps.[29]

Al costat d'aquestes representacions de jinns trobades a la Ciutadella d'Alep, es poden trobar representacions de jinns al palau de Rūm Seljúcida. Hi ha una gran varietat de criatures que es poden trobar a les rajoles de vuit puntes del segell de Salomó.[30] Entre aquests hi havia els jinns, que pertanyien a l'exèrcit de Salomó i com Salomó afirmava tenir control sobre els jinns, també ho va fer el sultà Rūm Seljuk que afirmava ser el Sulaymān del seu temps.[31] De fet, una de les representacions més comunes dels genis estan al costat o en associació amb el rei Salomó. Es pensava que el rei Salomó tenia vincles molt estrets amb els genis, i fins i tot tenia control sobre molts d'ells.[32] El concepte que un governant gran i just té l'habilitat de comandar jinns era un concepte que s'estenia molt més enllà del rei Salomó; també es pensava que els emperadors, com ara Alexandre el Gran, podia controlar un exèrcit de genis d'una manera semblant.[32] Donada aquesta associació, els jinns eren sovint vists amb Salomó en un context príncipesc o reial, com ara el petit jinn semblant a un animal assegut al costat del rei Salomó al seu tron il·lustrat en un manuscrit il·luminat d'Aja'ib al-Makhluqat, de Zakariya al-Qazwini, escrit al segle xiii.[33]

Representació talismànica[modifica]

Imatge d'un talismà (Ta'wiz), suposadament per allunyar els jinns, el mal d'ull, la bruixeria i els dimonis.

Els jinns van tenir un impacte indirecte en l'art islàmic a través de la creació de talismans que, suposadament, protegien el portador dels jinns i que estaven tancats amb cuir i incloïen versos alcorànics.[34] No era estrany que aquests talismans estiguessin inscrits amb lletres àrabs separades, perquè es pensava que la separació d'aquestes lletres afectava positivament la potència general del talismà.[35] Es pensava que un objecte amb la inscripció de la paraula Al·là tenia el poder d'allunyar el mal de la persona que obtenia l'objecte, encara que molts d'aquests objectes també tenia signes astrològics, representacions de profetes o narracions religioses.[36]

Aeronàutica[modifica]

Helicòpter Djinn 108 CDL .

Djinn fou el nom escollit per a un helicòpter francès amb rotor de reacció.[37][38]

Meteorologia[modifica]

Els remolins de sorra, segons creences d’algunes cultures àrabs, són provocats pels jinns.[39][40]

Notes[modifica]

  1. ↑ de vegades els àrabs utilitzen el terme Jānn (àrab: جان) com a singular, jānn també es referia al món dels genis: un altre plural, serps / serps i un altre tipus de genis

Referències[modifica]

  1. ↑ La traducció catalana de l'Alcorà empra la forma gin, adaptació fònico-gràfica del mot àrab, cf. Míkel de Epalza (trad.). L'Alcorà. Barcelona: Proa, 2001. ISBN 84-8256-958-9. 
  2. ↑ «Consultes lingüístiques - Institut d'Estudis Catalans». [Consulta: 4 setembre 2023]. «D'acord amb els criteris de transcripció i transliteració de l'àrab aprovats per l'IEC, el nom que designa el geni o esperit, generalment hostil a l'home, segons les creences musulmanes' és jinn, escrit amb j inicial i dues n.»
  3. ↑ Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «جن». ISBN 978-84-412-1546-7. «جِنّ genis, éssers intermedis entre els àngels i els homes; dimonis.» 
  4. ↑ elZein, 2009, p. 38.
  5. ↑ 5,0 5,1 Abu-Hamdiyyah, Muhammad. The Qur'an: an introduction. Routledge, 2020.
  6. ↑ El-Zein, Amira. «Jinn». A: Meri, Joseph W.. Medieval Islamic Civilization. An Encyclopedia. 1. Routledge, 2006, p. 420-421. ISBN 0-415-96691-4. 
  7. ↑ Lane, 1863, p. 462-464.
  8. ↑ Fee, C.R.; Webb, Jeffrey B. American Myths, Legends, and Tall Tales: An encyclopedia of American folklore. ABC-CLIO, 29 August 2016, p. 527. ISBN 978-1-610-69568-8. 
  9. ↑ Lane, 1863, p. 462.
  10. ↑ Wehr, Hans. Dictionary of Modern Written Arabic. 4. Urbana, Illinois: Spoken Language Services, 1994, p. 164. ISBN 978-0-87950-003-0. 
  11. ↑ Nünlist, 2015, p. 22.
  12. ↑ el-Zein, 2009, p. 38.
  13. ↑ Nünlist, 2015, p. 25.
  14. ↑ Nünlist, 2015, p. 24.
  15. ↑ Magic and Divination in Early Islam. (2021). Vereinigtes Königreich: Taylor & Francis. p. 45
  16. ↑ Amira el-Zein. The Evolution of the Concept of Jinn from Pre-Islam to Islam, p. 260. 
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 Lebling, 2010, p. 1–10.
  18. ↑ 18,0 18,1 Zeitlin, 2007, p. 54.
  19. ↑ el-Zein, 2009, p.  34.
  20. ↑ Zeitlin, 2007, p. 59–60.
  21. ↑ el-Zein, 2009, p. 122.
  22. ↑ «cin». TDV İslâm Ansiklopedisi.
  23. ↑ Aloiane, 1996, p. 424.
  24. ↑ Nasr, S. H. (2013). Islamic Life and Thought. Vereinigtes Königreich: Taylor & Francis. p. 135
  25. ↑ Nünlist, 2015, p. 164.
  26. ↑ el-Zein, 2009, p. 164.
  27. ↑ Abd-Allah, Umar F. Mormons and Muslims: Spiritual foundations and modern manifestations. Provo, UT: Brigham Young University, 2002, p. 209–264. 
  28. ↑ el-Zein, 2009, p. 91–93.
  29. ↑ Duggan, 2018, p. 408.
  30. ↑ Duggan, 2018, p. 390.
  31. ↑ Duggan, 2018, p. 393.
  32. ↑ 32,0 32,1 Duggan, 2018, p. 399.
  33. ↑ Berlekamp, Persis. Wonder, Image, & Cosmos in Medieval Islam. New Haven: Yale University Press, 2011, p. 71. 
  34. ↑ el-Zein, 2009, p. 80.
  35. ↑ el-Zein, 2009, p. 82.
  36. ↑ Al-Saleh, Yasmine. «Amulets and Talismans from the Islamic World». The Metropolitan Museum of Art, 2010.
  37. ↑ «Sud Aviation S01221S Djinn». The Helicopter Museum, 02-01-1953. [Consulta: 28 maig 2024].
  38. ↑ «Sud-Ouest SO-1221 Djinn aircraft photos». AirHistory.net, 02-06-2022. [Consulta: 28 maig 2024].
  39. ↑ Joly†, F.; Bourrié, G. L'Homme et les déserts 1: Les déserts, aridité, exploration, conquêtes (en francès). Iste editions, 2022, p. 169 (Collection écologie). ISBN 978-1-78405-790-9. 
  40. ↑ Tourneux, H. La transmission des savoirs en Afrique: savoirs locaux et langues locales pour l'enseignement (en francès). Karthala, 2011, p. 113 (Dictionnaires et langues). ISBN 978-2-8111-0561-7. 

Bibliografia[modifica]

  • Al-Ashqar, Dr. Umar Sulaiman (1998). The World of the Jinn and Devils. Boulder, CO: Al-Basheer Company for Publications and Translations.
  • Aloiane, Z.A. «Anthropomorphic representation of evil in Islam and some other traditions – a cross-cultural approach». Acta Orientalia Academiae Scientiarum Hungaricae. Akadémiai Kiadó, vol. 49, 3, 1996, pàg. 423–434. JSTOR: 43391301.</ref>
  • Barnhart, Robert K. The Barnhart Concise Dictionary of Etymology. 1995.
  • "Genie". The Oxford English Dictionary. Segona edició, 1989.
  • Abu al-Futūḥ Rāzī, Tafsīr-e rawḥ al-jenān va rūḥ al-janān IX-XVII (pub. so far), Teheran, 1988.
  • Moḥammad Ayyūb Ṭabarī, Tuḥfat al-gharā’ib, ed. J. Matīnī, Teheran, 1971.
  • A. Aarne i S. Thompson, The Types of the Folktale, 2a ed. rev., Folklore Fellows Communications 184, Helsinki, 1973.
  • Abu’l-Moayyad Balkhī, Ajā’eb al-donyā, ed. L. P. Smynova, Moscou, 1993.
  • A. Christensen, Essai sur la Demonologie iranienne, Det. Kgl. Danske Videnskabernes Selskab, Historisk-filologiske Meddelelser, 1941.
  • R. Dozy, Supplément aux Dictionnaires arabes, 3rd ed., Leyden, 1967.
  • Duggan, Terrance «The just ruler of the age». PHASELIS Journal of Interdisciplinary Mediterranean Studies, vol. 4, 4, 2018, pàg. 389–421. DOI: 10.18367/Pha.18024.
  • el-Zein, Amira. Syracuse University Press. Islam, Arabs, and Intelligent World of the Jinn (en anglès), 2009. ISBN 978-0-8156-5070-6. 
  • H. El-Shamy, Folk Traditions of the Arab World: A Guide to Motif Classification, 2 vols., Bloomington, 1995.
  • Abū Bakr Moṭahhar Jamālī Yazdī, Farrokh-nāma, ed. Ī. Afshār, Teheran, 1967.
  • Abū Jaʿfar Moḥammad Kolaynī, Ketāb al-kāfī, ed. A. Ghaffārī, 8 vols., Teheran, 1988.
  • Lane, Edward William. An Arabic-English Lexicon (en anglès). Londres: Willams & Norgate, 1863. 
  • Lebling, Robert. Legends of the Fire Spirits: Jinn and genies from Arabia to Zanzibar. Nova York, NY i Londres, Regne Unit: I.B. Tauris, 2010. ISBN 978-0-85773-063-3. 
  • L. Loeffler, Islam in Practice: Religious Beliefs in a Persian Village, Nova York, 1988.
  • U. Marzolph, Typologie des persischen Volksmärchens, Beirut, 1984. Massé, Croyances.
  • M. Mīhandūst, Padīdahā-ye wahmī-e dīrsāl dar janūb-e Khorāsān, Honar o mordom, 1976, pp. 44–51.
  • T. Nöldeke "Arabs (Ancient)", a J. Hastings, ed., Encyclopaedia of Religion and Ethics I, Edimburg, 1913, pp. 659–73.
  • Nünlist, Tobias. Dämonenglaube im Islam (en alemany). Walter de Gruyter GmbH & Co KG, 2015. ISBN 978-3-110-33168-4. 
  • S. Thompson, Motif-Index of Folk-Literature, ed. rev., 6 vols., Bloomington, 1955.
  • S. Thompson i W. Roberts, Types of Indic Oral Tales, Folklore Fellows Communications 180, Helsinki, 1960.
  • Solṭān-Moḥammad ibn Tāj al-Dīn Ḥasan Esterābādī, Toḥfat al-majāles, Teheran.
  • Moḥammad b. Maḥmūd Ṭūsī, Ajāyeb al-makhlūqāt va gharā’eb al-mawjūdāt, ed. M. Sotūda, Teheran, 1966.
  • Zeitlin, Irving M. The Historical Muhammad. Polity, 2007. ISBN 978-0-745-63998-7. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jinn
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jinn&oldid=33556173»