Vés al contingut

Jordanus Nemorarius

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Jordà de Saxònia.
Plantilla:Infotaula personaJordanus Nemorarius
Biografia
Naixement1225 Modifica el valor a Wikidata
Borgentreich (Ducat de Saxònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1260 Modifica el valor a Wikidata (34/35 anys)
mar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaccident marítim
ofegament Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic Modifica el valor a Wikidata

Jordanus Nemorarius (Borgentreich, 1225 - mar Mediterrània, 1260), o Jordanus de Nemore, fou un dels més prominents científics[1] de l'Edat Mitjana.

Vida

[modifica]

Res es coneix del cert de la seva vida, fins al punt que alguns autors[2][3] l'dentifiquen amb Jordà de Saxònia, Mestre General de l'Orde de Predicadors (dominics) de 1222 a 1237, tot i que les obres atribuïdes a aquest són totes teològiques i apologètiques. Algun estudiós ha arribat a suggerir que el nom sigui un pseudònim que amagui una dona escrivint sobre ciència (una raresa en aquella época).[4]

Se suposa que potser va ensenyar a la Universitat de Tolosa, però tampoc està prou acreditat.[5] Probablement va ensenyar a París, on a mitjans del segle XIII, hi va existir un cercle de seguidors format per Richard de Fournival, Gerard de Brussel·les i Campanus de Novara i en el que potser va participar Roger Bacon.[6]

Obra

[modifica]
Demonstrationes in Arithmetica

Tan sols el coneixem per les seves obres, que van tenir ampla difusió durant la Baixa Edat Mitjana, essent emprades encara com a llibres de text a la Sorbona en el segle xvi,[7] cosa que és prou explicativa del pobre desenvolupament de les matemàtiques en aquella època.

Els seus sis texts estrictament matemàtics[8] es detallen a continuació:

  • Demonstratio de algorismo: és probablement una re-elaboració d'un tractat seu anterior, el Communis et consuetus. Conté 21 definicions i 34 proposicions totes sobre operacions amb nombres naturals. Totes les operacions es fan amb numeració aràbiga, com ja havia fet uns anys abans Fibonacci.
  • Demonstratio de minutiis: també pot ser una re-elaboració del Tractatus minutiarum i és continuació de l'anterior, ja que parla de les operacions amb fraccions.
  • De elementis arismetice artis: és un tractat d'aritmètica amb més de 400 proposicions dividides en deu llibres. Una característica original del tractat és que introdueix l'ús de lletres per a representar un nombre qualsevol, simbolisme que no es farà comú fins a François Viète en el segle xvi.[9]
  • Liber philotegni de triangulis: és un tractat de geometria en el que es proporcionen demostracions rigoroses de les proposicions.[10]
  • Demonstratio de plana spera: és un tractat sobre la projecció estereogràfica utilitzada comunament en els tractats i instruments astronòmics àrabs.
  • De Numeris Datis: potser el seu tractat més interessant,[11] ja que es tracta d'un àlgebra avançada com no s'havia escrit mai a Europa des de Diofant, ja que elabora la solució dels problemes de forma analítica,[12] com ja ho havia estudiat Pappos (segle iii).

Però, tot i que tots els seus texts inclouen abundants matemàtiques, cal ressenyar la contribució de Jordanus a la Física, amb els seus tractats sobre el pes.[13] Molts d'aquests tractats medievals són de difícil atribució, però sembla clar que el Elementa super demonstrationem ponderum s'ha d'atribuir a Jordanus amb seguretat.[14] En aquest llibre Jordanus estableix les bases matemàtiques de la balança romana. Per això se'l considera el primer precursor de la mecànica estàtica.[15]

Referències

[modifica]
  1. Busard, 1991, p. 7.
  2. Busard, 1991, p. 8.
  3. Klein, 1964, p. 345-350.
  4. Høyrup, 1988, p. 309.
  5. Hughes, 1981, p. 2.
  6. Høyrup, 1988, p. 351.
  7. Malet i Paradís, 1984, p. 32.
  8. Hughes, 1981, p. 3.
  9. Malet i Paradís, 1984, p. 34.
  10. Høyrup, 1988, p. 327-329.
  11. Puig, 1994, p. 47 i ss.
  12. Hughes, 1981, p. 6.
  13. Grant, 2008, p. x.
  14. Busard, 1991, p. 9.
  15. Høyrup, 1988, p. 330-332.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jordanus Nemorarius» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Grant, Edward. «Jordanus De Nemore» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 6 setembre 2013].