Josep Goday i Casals

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep Goday i Casals
Biografia
Naixement6 setembre 1881 Modifica el valor a Wikidata
Mataró (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 maig 1936 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata
MovimentNoucentisme Modifica el valor a Wikidata
Entrada del jardí botànic Marimurtra, obra de Josep Goday

Josep Goday i Casals (Mataró, 6 de setembre de 1881 - Barcelona, 15 de maig de 1936)[1][2] fou un arquitecte i historiador de l'art català, lligat al Noucentisme.[3][4]

Biografia[modifica]

Llicenciat per l'Escola d'Arquitectura de Barcelona el 1905, el 1909 dissenyà junt al seu mestre, Josep Puig i Cadafalch, l'església neogòtica del Cor de Maria a Buenos Aires.

El 1907 va participar en l'Expedició històrico-arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans a la Vall d'Aran i la Ribagorça, organitzada per l'IEC. Anava acompanyat per Josep Puig i Cadafalch, Josep Gudiol, Guillem Maria Brocà i Adolf Mas.[5]

Projectà les cases dels Barquets i Girbau a Sant Feliu de Guíxols (1910). El 1911 projectà la remodelació i ampliació, mitjançant una segona planta, de l'edifici del Col·legi Valldemia de Mataró, obra de 1856 del també arquitecte Jeroni Boada i Renter.[3] El 1912 treballà en la secció d'Art Modern dels museus de Barcelona. En col·laboració amb Jaume Torres i Grau presentà el projecte, de caràcter historicista, guanyador del concurs per l'edifici de Correus i Telègrafs de Barcelona, que no executaria fins al 1927.

Exercí els càrrecs d'arquitecte municipal de Barcelona i arquitecte en cap de la Comissió de Cultura. Entre 1917 i 1923 projectà els grups escolars de Baixeras, La Farigola de Vallcarca, Lluís Vives, Pere Vila, Ramon Llull, Milà i Fontanals i l'Escola del Mar, a Barcelona, en els quals es perceben influències de l'historicisme de Puig i Cadafalch, de qui fou professor ajudant a la seva càtedra d'Història de l'Art. També rebé l'encàrrec de dissenyar l'assentament de les Colònies de Vilamar de Calafell, el 1922, i la seva reforma el 1933.[6][7] El 1919 portà a terme la restauració de la Casa de l'Ardiaca, seu de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, i el 1924 amplià l'edifici de la Maternitat.

Amb Jaume Torres i Grau projecta l'edifici de Correus de Barcelona, construït entre 1926 i 1928. El 1929 dissenyà el Pavelló de Barcelona per a l'Exposició Internacional de 1929. Entre les seves últimes realitzacions, destaca el grup escolar Collaso i Gil, erigit el 1932. En col·laboració amb Puig i Cadafalch i amb Antoni de Falguera publicà L'arquitectura romànica a Catalunya (1909-1919).

Referències[modifica]

  1. Cubeles i Benet, Albert, Marc Cuixart Goday. Josep Goday Casals : arquitectura escolar a Barcelona de la Mancomunitat a la República. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Institut d'Educació, 2008, p. 146. ISBN 9788498500738. 
  2. «La Vanguardia» p. 2, 24-05-1936.
  3. 3,0 3,1 Reixach i Puig, Ramon. «Cent anys de noucentisme. Josep Goday i Casals». Capgros.com. Capgròs Comunicació S.L.. Arxivat de l'original el 22 de febrer 2014. [Consulta: 23 juliol 2012].
  4. «Josep Goday i Casals». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Sàez, Anna «La gran aventura dels Pirineus». Sàpiens [Barcelona], núm. 63, gener 2008, p. 4. ISSN: 1695-2014.
  6. Montes Cuadrado, Alba. Arquitectura e historia de la escuela Ignasi Iglesias (tesi). Barcelona: UPC, 2010, p. 38, 40-41. 
  7. «L'obra constructiva de l'Ajuntament». Gaseta Municipal de Barcelona, 05-06-1933, pàg. 520.

Bibliografia[modifica]

  • Cubelles Bonet, Albert; i Cuixart Goday, Marc (eds): Josep Goday i Casals. L'arquitectura escolar a Barcelona de la Mancomunitat a la República. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2008. ISBN 978-84-9850-073-8; EAN: 9788498500738
  • Florensa i Ferrer, Adolf: "Els nostres arquitectes: Josep Goday", Arquitectura i Urbanisme núm. 57, Barcelona, 1959
  • Pascual i Miró, Eva «El mobiliari de Josep Goday per a les escoles de l’Ajuntament de Barcelona». Estudi del Moble, núm. 9, 2009, pàg. 8-17.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Goday i Casals