Jugadores de Pilota (Alegria)

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
L'article o secció necessita millores de format.
Pot necessitar retocs en negretes, cursives, enllaços, imatges, categories, infotaules...
Infotaula d'obra artísticaJugadores de Pilota
Fotografia feta per Mey Rahola
CreadorMey Rahola
Creació1936
Mètode de fabricacióGelatina i plata sobre paper baritat
Mida13x18 cm
Propietat deDipòsit de la Generalitat de Catalunya. Col·lecció Nacional de Fotografia, 2020. MNAC

Fotografia premiada amb la medalla d'argent en la categoria de socis novells al XII concurs anual de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya i exposada al IV Saló Internacional d'Art Fotogràfic de Barcelona (1936).

Jugadores de Pilota (Alegria) és una fotografia feta per la fotògrafa Mey Rahola (Remei Rahola de Falgàs, Lleó 1897 - Vaucresson - França 1959) l'any 1936 i que forma part d'una sèrie de fotografies que va fer amb la temàtica de platja i feminitat. Va ser presentada al XII concurs de l'AFC (Agrupació Fotogràfica de Catalunya) l'any 1936 on va guanyar la medalla d'argent dins la categoria dels socis novells. Més endavant, va ser publicada al butlletí de l'Agrupació a l'abril de 1936, i va ser exposada al Saló Internacional d'Art Fotogràfic del mateix any.

També és la imatge promocional de l'Exposició Mey Rahola, la nova fotògrafa / 1897 - 1959 del Museu Nacional d'Art de Catalunya, realitzada el 2023 i comissariada per Lluís Bertran Xirau, Roser Martínez i Roser Cambray .

Descripció[modifica]

La imatge presentada mostra tres dones joves a la platja que es disputen una gran pilota de platja, com uns Atles que sustenten el mon. Les tres tenen els braços bronzejats i enlaire i aquests ocupen la major part de la fotografia, en la que no hi ha paisatge. Es veu la cara somrient d'una d'elles (la filla de Mey Rahola, Maria Teresa, que tenia 13 anys en aquest moment). De fons, es veuen uns núvols esclarissats que trenquen la monotonia del cel. És una fotografia que es focalitza a l'acció i en les línies verticals dels braços. La llum és tractada fent aparèixer els caps més foscos il·luminats a contrallum, que destaquen sobre el cel més clar.

Aquesta fotografia és trencadora per diversos motius. En primer lloc, per la composició utilitzada: es tracta d'un primer pla picat, un enquadrament molt inusual a l'època on utilitza una llum vertical de migdia sense ombres ni boires tradicionals de la fotografia pictorialista. En segon lloc, perquè treballa amb una càmera Rolleiflex, que aleshores era una novetat que li va permetre fer experimentacions tècniques. En aquesta fotografia va utilitzar bromur i va fer el revelatge amb tons mats dels positius pigmentaris i textures rugoses. En tercer lloc, pel tema escollit, en el que es veuen tres dones que transmeten una sensació de dona lliure, que té temps per a l'oci i que practica esport a la vora del mar. Aquest tema és molt recurrent en les fotografies de Mey Rahola, que també va fotografiar marines on el moviment i l'espontaneïtat són els protagonistes.

“Jugadores de pilota (Alegria) és una imatge molt representativa de la modernitat transmesa per Mey Rahola, tant en la seva obra fotogràfica com en la seva manera de pensar i viure".[1] 

Biografia de Mey Rahola[modifica]

Infància i joventut[modifica]

L'autora de la fotografia, Mey Rahola, va néixer a Lleó el 25 de març 1897 i va morir a Vaucresson (França) el 17 d'agost de 1959. El seu pare, Francesc Rahola Puignau era de Cadaqués i la mare, Consol de Falgàs i de Pouplana, nascuda a Lledó i pertanyia a la petita noblesa de l'Empordà. El pare era enginyer ferroviari i fotògraf aficionat i per feina, havia de desplaçar-se per Espanya. Mey va créixer a Madrid, envoltada dels seus germans, que en total eren set. Mey va rebre una educació catòlica i elitista al col·legi de monges del Sagrado Corazón de Madrid. I també va rebre classes al conservatori de música i declamació.  

Quan el pare va morir prematurament el 22 d'agost de 1917, la família va traslladar-se a Barcelona on Mey va estudiar llengües i manualitats a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la dona, una institució innovadora en el context català que va permetre la formació de milers de dones.

La família de Mey Rahola[modifica]

Mey Rahola es va casar amb Josep Xirau Palau, un jurista de Figueres, que va conèixer a Cadaqués i que també estava interessat en fer carrera política. Van estar vivint a diversos llocs (Sevilla, Berna, Roma, Siena i Florència) abans d'establir-se definitivament a Barcelona. Mey Rahola i el seu marit feien sessions de música de cambra a casa seva, Josep al violí i Mey al piano. Van tenir tres fills: Mª Teresa, Albert i Jaume. L'educació dels fills va ser progressista: van anar a l'escola Montessori i després a l'Institut del Parc de la Ciutadella de Barcelona. Creia fermament en els valors de la nova pedagogia activa, que també va ser fonamental per les reformes de l'ensenyament que va proposar el seu marit i el seu cunyat al Consell de Cultura de la Generalitat. Aquesta pedagogia estava relacionada a l'ideal d'un ensenyament integral on els nens tinguessin una infància autònoma, creativa i lliure amb el propòsit de formar ciutadans lliures, com es reflecteix a les seves fotografies d'abans de la Guerra Civil, que van incorporar models diferents de representació: dinamisme, naturalitat i espontaneïtat. La vocació fotogràfica de Mey es va manifestar a la dècada dels 1930. El seu cunyat, Joan Xirau, qui va ser amic de joventut de Salvador Dalí, va ser el seu còmplice perquè li va ensenyar a revelar les seves pròpies fotografies en una petita sala a darrera de la farmàcia que regentava.

Mey Rahola també va consagrar la seva vida a l'esport, la família tenia un veler, l'Alai, i va arribar a ser patrona de buc i amb aquest títol va guanyar la Copa Fèmina del 1935 organitzada pel Club Marítim de Barcelona. La seva filla Mª Teresa deia d'ella que era una persona independent, moderna, tolerant i divertida.[2]

Era aficionada a les revistes com d'Ací i d'Allà, Claror que van ser molt importants per la configuració del seu imaginari visual.

Encara que Mey Rahola va ser la més reconeguda fotògrafa dels anys 30, no va ser l'única. Ella mateixa va estar envoltada de dones que compartien l'afició. Entre aquestes estaven les seves germanes bessones, Pilar i Empar, la seva veïna Constanza Pujades Uribe i la secretària del seu marit Mercè Fina Coll. Es van inscriure juntes a l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya l'any 1935.

Mey Rahola creia fermament en una dona nova, que, al igual que els homes, podia divertir-se i tenir estones d'oci practicant esport i sentint-se lliure. Això mateix, també ho reivindicaven algunes amigues properes seves, com per exemple, l'escriptora Aurora Bertrana. L'any 1931, en la seva conferència El nostre feminisme, rebutjava el món femení conegut fins llavors, que mostrava una dona fràgil i servil i reclamava una nova feminitat.

Com defensa Lluís Bertran Xirau, besnét de Mey Rahola que ha recuperat i estudiat el seu fons fotogràfic, “el que Bertrana reivindica amb paraules, d'alguna manera Mey Rahola ho reivindica en imatges”.[3]

Professionalització fotogràfica[modifica]

Encara que al principi va començar fent fotografies només de la seva família, molt aviat va intentar participar en concursos que li donessin notorietat, com l'organitzat per l'entitat Palestra el 1934. No hi queda notícia exacta de qui va guanyar. Al mateix any, també participarà en el concurs convocat pel diari El Día Gráfico on va guanyar tres premis, tot i que va ser l'única dona entre la cinquantena de premiats. Aquest concurs tindrà una exposició en un dels pavellons de Montjuïc el 1935.

Més endavant va exposar tres fotografies al III Saló Internacional d'Art Fotogràfic de Barcelona. També aquí va ser l'única dona admesa i les seves fotografies van ser exposades amb altres de artistes molt prestigiosos.  Aquest contacte amb l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya va ser crucial perquè Rahola va començar a freqüentar alguns dels membres més destacats com Joaquim Pla Janini o Antoni Campañà.  Al desembre de 1935 es va inscriure a l'Agrupació i, mesos més tard va guanyar la medalla d'argent en el XII Concurs Anual de l'Agrupació amb la fotografia Jugadores de Pilota, la qual va ser considerada com la millor de la col·lecció i va formar part del Butlletí de l'Agrupació d'abril de 1936. En aquest any, va participar, ja com a sòcia, novament al IV Saló Internacional d'Art Fotogràfic, ara amb aquesta mateixa fotografia: Jugadores de Pilota. Aquest Saló va tancar el 7 de juliol, onze dies abans del cop d'Estat militar.

Mey Rahola, doncs, va obtenir reconeixement en vida per la seva obra. Es considera com una fotògrafa que, al principi, transitava entre el pas del pictorialisme a la nova objectivitat en la fotografia, integrant dinamisme i moviment a les seves imatges. Aquest canvi va suposar una renovació de les tècniques, un canvi en el llenguatge visual i l'abandonament tant dels processos pigmentaris, com dels temes.  Es va allunyar no només de les tècniques de revelat del pictorialisme, sinó també de les solemnitats artístiques. Ella va captar objectes i éssers més humils: dones, ancians, infants, animals, eines de treball, espais femenins. A més, utilitzava alguns recursos d'avantguarda com les composicions en diagonal, el descentrament del nucli de la foto, preses des d'angles inusuals i textures i geometries.[3]

En 1935, Rahola va publicar un reportatge fotogràfic a la revista Claror, dirigida al públic femení, titulat Marines. Aquí podem veure aquesta renovació de temes i llenguatges visuals on Rahola va contribuir de manera directe.

Els anys de la Guerra Civil[modifica]

La Guerra Civil espanyola va truncar la seva projecció pública en el món de la fotografia i ella i la seva família, van haver d'exiliar-se a Lió (França), on van patir la Segona Guerra Mundial.

Es conserven dues fotografies d'aquest període, una d'elles és Cua del Pa on podem veure una estètica avantguardista en picat i una sensibilitat pel patiment de la gent. Mey Rahola només es dedicarà a fer la propaganda republicana vinculada a l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya. Un fet important en aquest context va ser l'exposició Fotografies de Catalunya, que va tenir lloc a Buenos Aires i després a Rosario, Argentina, en 1937, i que va ser organitzada pel Casal Català de Buenos Aires i pel Foto Club Argentino. Aquí, Rahola va participar amb cinc fotografies de Cadaqués.  Al mateix any, algunes fotografies de Mey Rahola van aparèixer publicades a la revista Companya, de tendència comunista, a la pagina central i en la contraportada va aparèixer la fotografia les Jugadores de pilota.

El marit de Rahola va treballar com a diplomàtic i polític al servei de la República. Va aprofitar un dels seus viatges a Ginebra per endur-se els seus fills a França.

Posteriorment, el 1939 van anar també a l'exili on van coincidir amb Manuel Azaña, l'últim president de la República Espanyola i Mey Rahola va fer els últims retrats en vida de l'ex-president.

L'exili de la família de Mey Rahola[modifica]

A l'exili, Mey Rahola va haver de mantenir la família fent fotografies de carnet per persones civils durant la Guerra Mundial. Tenia el laboratori a la cuina i va muntar l'estudi a casa seva.

Allà va conèixer l'estudi fotogràfic Blanc i Démily, que va ser un centre de reunió dels fotògrafs a Lió. Aquesta nova relació va influenciar el nou estil de Mey, que deixa de banda els bromurs de tonalitats càlides i tons rugosos que feia a Barcelona, per passar a fer ampliacions de to neutre sobre paper llis i esmaltat.

Viatges de Mey Rahola[modifica]

L'any 1946-1947 va tornar a Catalunya creuant la frontera a peu i va fer unes fotografies del mercat de la plaça de Vic, fotografiant objectes humils i persones normals i corrents.

És significatiu que aquestes fotografies noves eren molt diferents del tipus de fotografies que es practicaven a Espanya a l'època, que van quedar estancats en els canons pictorialistes.

També va fer un viatge amb Antoni Campanyà al Sud d'Espanya, on van fer fotografies al bestiar, als pagesos, a les persones mentre es transportaven en ruc, …

Recuperació de la qualitat de vida a França[modifica]

A continuació van tornar a França, cap a la rodalia de París, concretament a Vaucresson, on van recuperar la qualitat de vida d'abans de la Guerra perquè Josep Xirau va recuperar la feina i van reprendre els seus viatges (visites als Alps freqüents i creuers per la Mediterrània).

En aquest període, va guanyar gran independència i es va allunyar de la vida pública i del seu marit, fet que li va permetre tornar a Cadaqués a visitar la seva família amb regularitat.

També va aficionar-se a fotografiar els balls tradicionals i va anar als països de l'Est durant la dècada dels 1950's.

Mey Rahola va morir el 17 d'agost de 1959 a Vaucresson d'un ictus i està enterrada al cementiri municipal de la mateixa població.

Va ser anomenada de diferents maneres al llarg de la seva vida d'acord al context: María de los Remedios Rahola de Falgás, Remei Rahola, M.R., Maria Rahola de Xirau, Maria del Remei o Maria de la R.[sic], Rahola de Xirau, Sra. Xirau, Remy Xirau, Mey, Photo Mey, mey Xirau, Marie Xirau, Remedios, Remei, Reme, Mei, Mey, però la seva firma va ser Mey Rahola.[4]


El llegat de Mey Rahola[modifica]

El treball fotogràfic de Mey Rahola va ser oblidat durant dècades. La guerra i la seva condició de dona van ser factors clau que la van deixar fora dels relats de la historiografia de l'art durant més de 60 anys.

Als primers textos de referència sobre la història de la fotografia no posen atenció al paper de les dones. Però, un punt d'inflexió van ser tres exposicions: Una càmera pròpia. Dones i pràctiques fotogràfiques a Casa Elizalde, Barcelona en 2019; Pintar, crear, viure. Dones artistes a l'Alt Empordà al Museu de l'Empordà, Figueres en 2020 i el IV Festival Internacional de Fotografia Incadaqués, organizat per la Fundació Photographic Social Vision en 2019. En les tres exposicions van dur obra de Mey Rahola.

La primera vegada que va aparèixer en un text sobre fotografia va ser a l'any 2017, on va ser mencionada en una llista per Carmelo Vega en un documental de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya.

Abans del 2011, l'arxiu Mey Rahola no existia. El seu fons fotogràfic estava repartit en diferents herències familiars i repartiments. El cercle proper de la fotògrafa va reconstruir aquest arxiu i van afegir-se fotografies d'arxius institucionals com: l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, l'Arxiu del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, l'Arxiu Nacional de Catalunya i les del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Hi ha prop de 550 còpies d'època, vora 250 negatius i una desena d'àlbums amb fotografies seves. Per poder ordenar l'arxiu va ser necessari l'ajuda de la seva filla Maria Teresa, qui va deixar records abans de morir l'any 2018. Aquest treball d'ordenació d'arxiu fa ser fonamental per a la realització de les primeres exposicions individuals de la fotògrafa en 2023 que proposaran una mirada recopilatòria del seu treball: Mey Rahola, La nueva fotógrafa / 1897-1959 al Museu Nacional de Catalunya i Mey Rahola, Desig d`Horitzons al Museu del Empordà. La primera d'aquestes exposicions, la del MNAC, a més va ser co-comissariada pel besnet de Rahola.

Exposicions, concursos i mencions[modifica]

Exposicions individuals de Mey Rahola[modifica]

  • Mey Rahola, La nova fotògrafa / 1897-1959. Museu nacional de Catalunya. 25 de novembre de 2022 a l'11 de setembre de 2023.
  • Mey Rahola, Desig d'Horitzons. Museu del Empordà. 26 de novembre de 2022 al 9 d'abril de 2023.

Exposicions col·lectives de Mey Rahola[modifica]

  • Exposició al Reial Club Marítim de Barcelona. 1935
  • Catalunya 1934, exposició del concurs del diari El Día Gráfico. Pavellons de Montjuïc. 1935.
  • III Saló Internacional d'Art Fotogràfic de Barcelona. Galeries Subterrànies de la Plaça Catalunya, Barcelona. 1935.
  • IV Saló Internacional d'Art Fotogràfic de Barcelona. Galeries Subterrànies de la Plaça Catalunya. 1936. (Rahola va participar amb la fotografia Les Jugadores de Pilota).
  • Fotografies de Catalunya. Nordiska Kompaniet. Buenos Aires. 1937.
  • Fotografies de Catalunya. Museo de Bellas Artes. Rosario. 1937.
  • Una càmera propia. Dones i pràctiques fotogràfiques. Casa Elizalde, Barcelona. 2019
  • Pintar, crear, viure. Dones artistes a l'Alt Empordà. Museu de l'Empordà, Figueres. 2020
  • IV Festival Internacional de Fotografía Incadaqués, Fundació Photographic Social Vision, Barcelona. 2020.

Concursos guanyats[modifica]

  • Saló Internacional d'Art Fotogràfic de Barcelona organitzat per El Día Gráfico. 1934.
  • XII Concurs Anual de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya, medalla d'argent dins la categoria dels socis novells. 1935

Catàlegs[modifica]

  • Mey Rahola, Fotògrafa / 1897-1959. Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2023.

Mencions del treball fotogràfic de Mey Rahola en llibres i Revistes[modifica]

  • Vega, Carmelo. Fotografía en España (1839-2015), historia, tendencias, estéticas. Madrid, Cátedra, 2017, pp. 712-714
  • Campanya, Revista de la dona, núm.5. 1937. La fotografia Jugadores de Pilota va aparèixer a la contraportada.
  • Butlletí de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya, 1936. La fotografia Jugadores de Pilota va aparèixer.
  • Marines, reportatge fotogràfic en la revista Claror. 1935.

Llibres[modifica]

  • Vega, Carmelo. Fotografía en España (1839-2015), historia, tendencias, estéticas. Madrid, Cátedra, 2017, pp. 712-714
  • Mey Rahola, Fotógrafa / 1897-1959. Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2023.

Webgrafia[modifica]

Vídeos[modifica]

Dossier de premsa Exposició[modifica]

Recull de Premsa[modifica]

Podcasts[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Museu Nacional d'Art de Catalunya. "Jugadores de pilota (Alegria)" en Obra de la Setmana Amics del Museu» (en català). Museu Nacional d'Art de Catalunya., 20-05-2023. [Consulta: 2 maig 2023].
  2. ↑ «Museu Nacional d'Art de Catalunya. "Jugadores de pilota (Alegria)" en Obra de la Setmana Amics del Museu» (en català). Museu Nacional d'Art de Catalunya, 20-05-2023. [Consulta: 2 maig 2023].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Museu Nacional d'Art de Catalunya. "Jugadores de pilota (Alegria)" en Obra de la Setmana Amics del Museu» (en català). Museu Nacional d'Art de Catalunya, 20-05-2023. [Consulta: 2 maig 2023].
  4. ↑ Mey Rahola, la nova fotògrafa / 1897 - 1959 (en català), pàg. 16. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jugadores_de_Pilota_(Alegria)&oldid=33203364»