Jutta Limbach

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJutta Limbach

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Jutta Ryneck Modifica el valor a Wikidata
27 març 1934 Modifica el valor a Wikidata
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 setembre 2016 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri forestal de Zehlendorf Modifica el valor a Wikidata
Presidenta Goethe-Institut
2002 – 2008
Jutge al Tribunal Constitucional d'Alemanya
24 març 1994 – 10 abril 2002
Senador de Berlín
1989 – 1994 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Lliure de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójutgessa (1994–2002), política, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Lliure de Berlín
Goethe-Institut, presidenta
Limbach Commission (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialdemòcrata d'Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugePeter Limbach (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsBenjamin Limbach Modifica el valor a Wikidata
PareErich Ryneck (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm1190107 Discogs: 5572742 Modifica el valor a Wikidata

Jutta Limbach (Berlín, 27 de març de 1934 - Berlín, 10 de setembre de 2016) va ser una jurista i política alemanya.[1][2] Membre del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya, fou presidenta del Tribunal Constitucional d'Alemanya entre 1994 i 2002, la primera dona a ostentar el càrrec. Entre 2002 i 2008 va ser presidenta del Goethe-Institut i va ser proposada com a Presidenta d'Alemanya.[3][4]

Primers anys[modifica]

Nascuda com a Jutta Ryneck, Limbach va créixer a Berlín. Va estudiar dret a Berlín i Friburg. Del 1963 al 1966 va treballar com a ajudant de recerca a la Facultat de Dret de la Universitat Lliure de Berlín i es va doctorar en dret el 1966, amb una tesi en sociologia jurídica.

Carrera professional[modifica]

El 1972 va ser nomenada professora de dret civil, dret mercantil i sociologia jurídica a la Universitat Lliure.[5] De 1987 a 1989 va ser membre d'un Consell assessor acadèmic del Ministeri Federal d'Afers de Família, Gent Gran, Dona i Joventut. Va ser senadora per la Justícia a Berlín des de 1989 fins a 1994.

L'any 1994, Limbach va ser nomenada com a vicepresidenta del Tribunal Constitucional Federal d'Alemanya, el mateix any que va esdevenir presidenta, succeint Roman Herzog. Va exercir el càrrec fins al límit d'edat de 68 anys el 2002.[6][7]

Limbach va esdevenir llavors presidenta de l'organització sense ànim de lucre alemanya Goethe-Institut.[8] El 2004, va ser nomenada repetidament com a possible candidata per succeir Johannes Rau com a presidenta d'Alemanya a les eleccions d'aquell any.[9]

Des de 2003, Limbach va encapçalar l'anomenada Comissió Limbach (Comissió Assessora sobre la devolució de béns culturals confiscats com a resultat de la persecució nazi, especialment de propietat jueva).

El 2005 i el 2006 Limbach va ser membre del Grup de Savis que va rebre l'encàrrec del Consell d'Europa de desenvolupar estratègies per gestionar la càrrega de treball del Tribunal Europeu de Drets Humans. L'any 2007 va ser membre del Grup d'Intel·lectuals per al Diàleg Intercultural creat per iniciativa de la Comissió Europea.[10]

Premis i reconeixements[modifica]

Limbach va tenir títols honoris causa de la Universitat Masaryk (1997),[11] Universitat de Basilea (1999), Universitat Erasme de Rotterdam (2002), University College London (2002), Universitat de York (2003) i Universitat de Bremen (2008). També ha rebut molts premis, incloent la Gran Medalla d'Or d'Honor de la República d'Àustria (1998) i la Medalla Louise-Schroeder (2005),[7] Medalla Dorothea Schlözer de la Universitat de Göttingen (2009),[12] Premi Heinrich Albertz de la Pau de l'Arbeiterwohlfahrt (2011).[13]

El 2013, Limbach va rebre la Càtedra Mercator de Gestió Política a la NRW School of Governance de la Universitat de Duisburg-Essen.[14]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Die ehemalige Präsidentin des Bundesverfassungsgerichts Prof. Dr. Dr. h.c. mult. Jutta Limbach ist verstorben».
  2. ↑ «Der Vorrang der Verfassung» (en ge), 16-11-2000. [Consulta: gener 2024].
  3. ↑ Welle (www.dw.com), Deutsche. «Former German chief justice Jutta Limbach dies | DW | 12.09.2016» (en anglès britànic). [Consulta: 29 setembre 2020].
  4. ↑ Smile, Alison «Jutta Limbach, First Woman to Lead Germany’s Highest Court, Dies at 82». The New York Times, 12-09-2016.
  5. ↑ Participants Arxivat 7 April 2014 a Wayback Machine. Advisory Committee on the Assessment of Restitution Applications for Items of Cultural Value and the Second World War, The Hague.
  6. ↑ «A German voice in Egypt». Al-Ahram Weekly, 26 January – 1 febrer 2006 [Consulta: 14 març 2010]. Arxivat 4 October 2009[Date mismatch] a Wayback Machine.
  7. ↑ 7,0 7,1 Prof. Dr. Dr. h.c. mult. Jutta Limbach feiert ihren 80. Geburtstag, press release of March 26, 2014 Federal Constitutional Court of Germany, Karlsruhe.
  8. ↑ «Jutta Limbach ocupará la presidencia del Instituto Goethe». La Hora, 18-02-2002.
  9. ↑ «Gender agenda (in European Press Review)». BBC News, 08-09-2003 [Consulta: 14 març 2010].
  10. ↑ «Participants». Advisory Committee on the Assessment of Restitution Applications for Items of Cultural Value and the Second World War, octubre 2013. Arxivat de l'original el 2014-04-07. [Consulta: gener 2024].
  11. ↑ «Jutta Limbach – Velké zlaté medaile MU».
  12. ↑ Prof. Dr. Jutta Limbach erhält Dorothea-Schlözer-Medaille der Universität Göttingen. Informationsdienst Wissenschaft, 4. Dezember 2009, abgerufen am 7. Dezember 2009.
  13. ↑ «AWO verleiht Heinrich-Albertz-Friedenspreis an Jutta Limbach», 10-11-2011.
  14. ↑ Mercator-Professur 2009: Dr. Peter Scholl-Latour. Pressemitteilung der Universität Duisburg-Essen, 6. November 2009.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jutta Limbach
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jutta_Limbach&oldid=33393930»