Koriàkia
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Rússia | ||||
| Krai | krai de Kamtxatka  | ||||
| Capital | Palana | ||||
| Conté la subdivisió | Karaginsky District (en)  Olyutorsky District (en) Penzhinsky District (en) Possiólok de Palana Tigilsky District (en) | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 23.000 (1939) (0,08 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 292.600 km² | ||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | 1r juliol 2007 | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| Identificador OKTMO | 30800000 | ||||
| Lloc web | kamchatka.gov.ru… | ||||
.svg)
Koriàkia (en rus Коря́кский автоно́мный о́круг (Koriakski avtonomni ókrug)]) fou un districte autònom (subjecte federal) de la Federació Russa pertanyent a l'óblast de Kamtxatka des de 1931, a la qual es va integrar totalment l'1 de juliol del 2007 per formar el nou krai de Kamtxatka, on ara és un districte administratiu més. La capital és Palana.[1][2]
Geografia
[modifica]El territori ocupava la meitat nord de la península de Kamtxatka, situada a l'extrem més oriental de Rússia (1 200 km de llargària i 450 km d'amplada màxima).[3] És banyada a l'oest pel mar d'Okhotsk i a l'est per l'oceà Pacífic i la mar de Bering. La part central és travessada per dues serralades paral·leles (Sredinnyj i Vostocnyj), entre les quals s'estén la plana central de Kamtxatka, amb el riu del mateix nom.
Població
[modifica]La població era de 25.157 habitants segons el Cens rus (2002) i era estimada en 23.800 el 2005. Un 40% del total de la població eren indígenes, i els 6.710 koriaks n'eren el grup més important. Tanmateix, hi havia censats 12.719 russos. Segons el Cens rus (2002) la composició nacional era • russos 50,56% • koriaks 26,67% • txuktxis 5,61% •itelmens 4,69% • ucraïnesos 4,09% • evens 2,99% • tàtars 0,86% • belarussos 0,56% • kamtxadal 0,53% • i altres grups menors inferiors al centenar de persones. Endemés, el 0,76% dels habitants no informaren de la seva procedència ètnica.[4]
| cens 1939 | cens 1959 | cens 1970 | cens 1979 | cens 1989 | cens 2002 | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Koriaks | 6.855 (27,2%) | 5.010 (18,2%) | 5.893 (19,1%) | 5.660 (16,2%) | 6.572 (16,5%) | 6.710 (26,7%) |
| Txuktxis | 1.267 (5,0%) | 1.062 (3,9%) | 1.164 (3,8%) | 1.222 (3,5%) | 1.460 (3,7%) | 1.412 (5,6%) |
| Itelmens | 801 (3,2%) | 900 (3,3%) | 970 (3,1%) | 1.002 (2,9%) | 1.179 (3,0%) | 1.181 (4,7%) |
| Evens | 714 (2,8%) | 520 (1,9%) | 613 (2,0%) | 476 (1,4%) | 713 (1,8%) | 751 (3,0%) |
| Russos | 13.794 (54,8%) | 16.674 (60,6%) | 19.522 (63,1%) | 22.493 (64,5%) | 24.773 (62,0%) | 12.719 (50,6%) |
| Ucraïnesos | 847 (3,4%) | 1.310 (4,8%) | 1.186 (3,8%) | 1.999 (5,7%) | 2.896 (7,3%) | 1.029 (4,1%) |
| Altres | 882 (3,5%) | 2.049 (7,4%) | 1.569 (5,1%) | 1.999 (5,7%) | 2.347 (5,9%) | 1.355 (5,4%) |
Referències
[modifica]- ↑ Irimoto, Takashi. «Ritual and discourses on nature among the changing post-soviet reindeer herders in Northern Kamchatka». A: Humankind/nature Interaction: Past, Present and Future : Atti Dell'IUAES Congress, Firenze, Luglio 2003 (en anglès). Alinea Editrice. Atti Dell'IUAES Congress, Firenze. Vol 12, 2009, p. 35. ISBN 978-88-6055-525-0.
- ↑ King, Alexander D. Living with Koryak Traditions: Playing with Culture in Siberia (en anglès). U of Nebraska Press, 2011, p. 3. ISBN 978-0-8032-3601-1.
- ↑ Williams, Victoria R. Indigenous Peoples [4 volumes: An Encyclopedia of Culture, History, and Threats to Survival [4 volumes]] (en anglès). Bloomsbury Publishing USA, 2020-02-24, p. 592. ISBN 978-1-4408-6118-5.
- ↑ King, Alexander D «Reindeer herders’ culturescapes in the Koryak Autonomous Okrug». People and the Land: Pathways to reform in post-Soviet Siberia, 2002, pàg. 63-80.
