Labidura herculeana
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Extint | |
| UICN | 11073 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Dermaptera |
| Família | Labiduridae |
| Gènere | Labidura |
| Espècie | Labidura herculeana Fabricius, 1798 |
| Distribució | |
 | |
La tisoreta gegant o tisoreta de Santa Elena (Labidura herculeana Fabricius, 1798) era un dermàpter difós únicament a l'illa de Santa Elena, en l'Oceà Atlàntic meridional. Va ser descrit per la primera vegada per l'entomòleg danès Johan Christian Fabricius al 1798.
Descripció[modifica]
Aconseguia els 8,5 cm de llarg, fent d'ell el major dermàpter existent en la seva època. El cos era robust i aplanat, de color negre lluent amb reflexos iridiscents; les potes tendien al vermellós, els èlitres eren curts, mentre les ales mancaven per complet.
Biologia[modifica]
S'alimentava probablement de vegetals.
Pel dia es quedava amagat en les esquerdes de les roques d'on sortia per les nits i en els dies de pluja.
Distribució i hàbitat[modifica]
Vivia a la part oriental de l'illa, on preferia les zones rocoses i planes.
Conservació[modifica]
La desaparició de l'hàbitat on aquesta espècie vivia i la introducció a l'illa de predadors, com les rates, els centcames (Scolopendra morsitans) i el pardal, seguida de la demanda per part dels col·leccionistes, van reduir el nombre d'exemplars. Tres expedicions científiques a l'illa (1988, 1993, 2003) a l'aguait d'algun exemplar van resultar inútils.
El 2014, una nova expedició tampoc no va aconseguir trobar-ne cap exemplar i, atès que l'últim exemplar viu havia estat trobat en 1967, aquest insecte s'ha classificat per la UICN com a extint.[1]
Referències[modifica]
- ↑ «St Helena Giant Earwig» (en anglès). International Union for Conservation of Nature and Natural Resources.. [Consulta: 11 maig 2019].