Le ultime lune
| Autor | Furio Bordon  |
|---|---|
| Llengua | italià |
| Estrena | |
| Estrena | 1992 |
Le ultime lune (en italià les últimes llunes) és una obra de teatre del dramaturg italià Furio Bordon el 1992 on tracta de la vellesa amb ironia àcida i sense paternalismes. Com a curiositat, fou l'última obra de teatre representada per l'actor italià Marcello Mastroianni abans de morir.[1][2] El 1994 fou seleccionada com el millor text i el millor actor de l'any a Itàlia.
Argument[modifica]
Un ancià professor de literatura és internat pel seu únic fill en una residència de la tercera edat. Allí manté converses amb la seva esposa morta i es deixarà morir poc a poc a punta de lucidesa i sornegueria, en la que fa una reflexió sobre el final de la vida, al que s'arriba amb rancúnia.[3]
Versió en castellà[modifica]
El setembre de 1998 fou estrenada en castellà com Las últimas lunas al Teatro Lara de Madrid, adaptada pel guionista Rafael Azcona sota la direcció de José Luis García Sánchez i interpretada pels actors Juan Luis Galiardo, Carme Elias i Luis Perezagua. Després de 400 representacions, fou representada al Teatre Principal de Barcelona el setembre de 2000.[4] El 2017 fou representada a Argentina per Federico Luppi, qui també va morir quan era de gira amb l'obra.[5]
Referències[modifica]
- ↑ MASTROIANNI, ANCORA UN MESE DI RIPOSO ' LE ULTIME LUNE' SALTERA' ANCHE, la repubblic, 13 de gener de 1996
- ↑ Furio Bordon irrumpe en la escena española, El País, 24 de setembre de 1998
- ↑ Las últimas lunas", lúcida, tierna, amarga, irónica reflexión sobre la vejez per Juan Ignacio García Garzón
- ↑ Juan Luis Galiardo presenta en Barcelona 'Las últimas lunas', el texto que interpretó Mastroianni antes de morir, El País, 28 de setembre de 2000
- ↑ "Las últimas lunas", el último papel de Federico Luppi en el teatro a ratingcero.com
Enllaços externs[modifica]
- Le ultime lune interpretada per Mastroianni, a Youtube